Elpènor

Infotaula personatgeElpènor
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraOdissea Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Causa de la mortfractura cervical Modifica el valor a Wikidata

A la mitologia grega, Elpènor (en grec antic Έλπήνωρ), és un dels companys d'Ulisses en la seva tornada de Troia.

A l'Odissea i altres obres clàssiques

És citat per primera vegada al cant X de l'Odissea,[1] en el moment de l'escala d'Ulisses a l'illa de Circe.[2] És descrit com el més jove dels companys encara vius a aquell moment, i com un personatge en general mediocre, poc valerós en el combat, sense massa senderi o enteniment.[3][4]

Elpènor és l'únic company d'Ulisses que mor a l'illa de Circe. Havent-se embriagat, s'adorm al terrat del palau quan sent el soroll dels companys que es posen en marxa, s'oblida que ha de baixar per l'escala i s'estimba trencant-se les vèrtebres del coll.[5] Ulisses el retroba en la seva baixada a inframon,[6] quan Elpènor li reclama els honors fúnebres per al repòs de la seva ànima que van oblidar de fer-li;[7] honors que Ulisses li ret al començament del cant XII.[8][4]

El filòsof Teofrast explica a la seva obra Històries de les plantes (Περὶ φυτῶν ἱστορία o De historia plantarum) que, en el seu temps, al Laci, prop de l'anomenat mont Circeu, hom mostrava la pretesa tomba d'Elpènor.[9]

Recepció literària

El personatge d'Elpènor dona nom a l'obra homònima de Jean Giraudoux, una novel·la breu mitològica publicada l'any 1919, on reescriu de manera humorística tres episodis de l'Odissea (Le Cyclope, Les Sirènes i Morts d'Elpénor).[10][11]

En la literatura grega contemporània destaca l'evocació d'Elpènor per part de Iorgos Seferis, tant al poema Argonautes, del recull Mithistòrima (Μυθιστόρημα) (1935),[12] com, en especial, en la sèrie de poemes de Stratis el Mariner de Quadern d'exercicis (Τετράδιο Γυμνασμάτων) (1928-1937). Al seu torn, en el poemari de Seferis La Merla (Κίχλη) (1947), Elpènor personifica la voluptuositat.[13] També adopten Elpènor, en la seva poesia política, Takis Sinópulos i Iannis Ritsos (Heroi, no - 1966).[14]

Ezra Pound, al Cant I de l'Esborrany de XXX Cantos (1930), descriu les circumstàncies de la mort d'Elpènor i el sacrifici que li fa Ulisses.[15]

En la literatura catalana

Un dels sonets del cicle Món d'Ulisses, de Mercè Rodoreda està dedicat a Elpènor.[16] Per altra banda, l'especialista en l'obra de Salvador Espriu, Rosa M. Delor, ha posat de relleu que la figura d'Elpènor és evocada, sense citar-la explícitament, en l'obra d'aquest El caminant i el mur, molt probablement en relació amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel, l'amic del poeta, mort en la seva joventut. Així, dins del referit poemari, la Cançó de la mort a l'alba (de les Cançons de la roda del temps), remetria a les exèquies d'Elpènor, i el poema Sí a la cendra al·ludiria a l'amic mort (Elpènor/Rosselló Pòrcel) que Ulisses retroba a l'Hades.[17] El poeta i hel·lenista Carles Miralles també dedicà un poema de joventut a Elpènor.[18]

Notes i referències

  1. ↑ Odissea 10.551–560.
  2. ↑ The Homer Encyclopedia Vol I, pàg. 246.
  3. ↑ Odissea, 10.552–553.
  4. 1 2 Diccionari de Mitologia, Pierre Grimal, "Elpènor", pàg. 156.
  5. ↑ Odissea, 10.554–560.
  6. ↑ Odissea, 11.51–80
  7. ↑ «Vulgues cremar-me amb tot l'arnès que tinc, i amuntega / un monument per a mi a l'areny de la mar blanquinosa / per fer saber la meva dissort fins als homes a néixer. / Fes-me les honres que et dic i planta'm sobre la tomba / el rem amb què vivint jo remava, quan era amb la colla.» Odissea, 11.51–80. Trad. de Carles Riba.
  8. ↑ Odissea, 12.8–15
  9. ↑ Teofrast, Llibre V, viii - 3.
  10. ↑ Elpénor, Jean Giradoux, 1919.
  11. ↑ Romilly, 1983.
  12. ↑ «Els meus companys moriren, primer l'un després l'altre / amb els ulls acalats. Llurs rems / assenyalen a la platja el lloc on reposen. // Ningú no els recorda. Justícia.» Argonautes, Iorgos Seferis (trad. Carles Miralles)
  13. ↑ Ricks - 1989, pàg. 174.
  14. ↑ Ricks - 1989, pàg. 174-175.
  15. ↑ Un esborrany de XXX Cantos, Ezra Pound, pàg.19.
  16. ↑ «Un Elpènor de 1968 d'un jove poeta: Carles Miralles». De Troia a Ítaca, 01-04-2018 [Consulta: 10 abril 2020].
  17. ↑ Delor - 1989, pàg. 14, 39, 40, 83 i 97.
  18. ↑ «Dos Elpènors». De Troia a Ítaca, 30-08-2015 [Consulta: 10 abril 2020].

Bibliografia

  • Morales Ortiz, Alícia. «Tras las huellas de Elpénor». A: F. García Romer, P. González Serrano, F. Hernández Muñoz, O. Omatos Sáenz (eds.). ΤΑ ΓΛΩΣΣΑ ΜΟΥ ΕΔΩΣΑΝ ΕΛΛΗΝΙΚΗ. Homenaje a la profesora Penélope Stavrianopulu (en castellà). Logos Verlag Berlin, 2013, pàg. 393-415. ISBN 9783832533472 [Consulta: 12 abril 2020]. * Giraudoux, Jean. Elpénor (en francès). Émile-Paul Frères, Éditeurs, 1919, p. 109 pàg.. 
  • Romilly, Jacqueline de «L'amitié de Giraudoux avec l'hellénisme : Elpénor» (en francès). Bulletin de l'Association Guillaume Budé, nº 2, 6-1983, pàg. 191-197 [Consulta: 9 abril 2020].
  • Grimal, Pierre; Franquesa, Montserrat (trad.); Gestí, Joaquim (trad.); Martí, Andreu (trad.). Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Barcelona: Edicions de 1984, febrer de 2008. ISBN 978-84-96061-97-2. 
  • Louden, Bruce (autor de l'entrada). «Elpenor». A: Margalit Finkelberg. The Homer Encyclopedia. Vol. I (A - G). Oxford (UK): Wiley-Blackwell, 2011, pàg. 246. ISBN 9781405177689. 
  • Theophrastus; Hort, Arthur (trad.). Enquiry into plants (V.viii.3). (en grec i anglès). Harvard University Press, 1916, pàg.467 (Loeb Classical Library). ISBN 0674990773 [Consulta: 8 abril 2020]. 
  • Pound, Ezra; Parcerisas, Francesc (trad.). Un esborrany de XXX Cantos. Barcelona: Edicions 62 / Empúries, 2000 (Poesia, 43). ISBN 9788475967288. 
  • Ricks, David. «Reflections». A: The shade of Homer (en anglès). Cambridge University Press, 1989. ISBN 9780521604536. 
  • Seferis, Iorgos; Miralles, Carles (trad.). Mithistòrima. Barcelona: Quaderns Crema, 1980, p. 32 pàg. (Poesia dels Quaderns Crema, 6). ISBN 9788485704057. 
  • Delor i Muns, Rosa M. «L'estructura del laberint a «El caminant i el mur» de Salvador Espriu». A: Salvador Espriu o "El cercle obsessiu de les coses". Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989. ISBN 9788478260423. 

Enllaços externs