Els Calderers
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Cases de possessió  | |||
| Part de | els Calderers | |||
| Construcció | segle XVIII | |||
| Ús | casa museu (1993–) | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | restaurat | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Joan (Balears) | |||
| ||||
| Catàleg | SR-10 (Catàleg de patrimoni de Sant Joan, , ) | |||
Els Calderers és una possessió històrica mallorquina a Sant Joan, documentada des del segle xiii, ara adaptada com a casa-museu que mostra la vida rural tradicional del Pla de Mallorca.
Història
La possessió dels Calderers es documenta per primera vegada l'any 1278 com a propietat de Bernat Calderer, membre de la família que va donar nom a la finca. Posteriorment, la possessió va passar a mans de la família Nicolau.[1] Ja en un document de 1424 s'esmenta que n'eren els propietaris, abans que la finca fos adquirida per la família Verí.[2] Aquesta última la va dedicar, al menys parcialment, al conreu de la vinya des del segle xv.[3]
Segons una ressenya de Jeroni de Berard de 1789, que descriu la finca com «Gran. Blat. Celler sense vinya»,[4] es dedueix que la producció vinícola havia desaparegut al segle xviii. Aquesta activitat es va recuperar al segle xix però va tornar a decaure a finals del mateix segle a causa de la crisi de la fil·loxera.[3]
A mitjans del segle xx, la possessió va passar a ser propietat de la família Juan de Sentmenat Morell. Actualment, la possessió és una casa-museu representativa del Pla de Mallorca. Les cases, els annexos, els estables i la resta de dependències es poden visitar, oferint una visió de la vida rural tradicional mallorquina.[3]
Arquitectura
Les cases dels Calderers que es poden veure a l'actualitat, foren construïdes a la primera meitat del segle xviii. Estan formades per la casa dels senyors, la casa dels amos i diverses edificacions auxiliars com sestadors, vaqueries, boals, solls i estables. Amb el pas del temps, i especialment des de la seva adaptació com a museu el 1993, aquestes construccions han experimentat significatives transformacions.[5]
La casa dels senyors s'estructura al voltant d'una clastra central i compta amb tres plantes i teulades a dues aigües. Les façanes estan realitzades amb pedra vista amb cadenes cantoneres de marès, cornises motllurades i cobertes de teula àrab. La façana principal, orientada a migjorn, s'accedeix per sis graons que condueixen a un portal d'arc de mig punt amb dovelles i brancals de marès. A la clau de l'arc hi ha un medalló en relleu del Sagrat Cor de Jesús.[5]
Als costats del portal principal hi ha finestres balconeres amb balustrades i altres obertures emmarcades en marès. Les façanes de ponent i de tramuntana presenten un tractament similar, tot i que algunes obertures de la segona planta han estat cegades. A la façana de llevant s'adossa un cos d'una sola planta amb terrat i balustrada; al centre hi ha un portal d'arc escarser que dona accés a l'antic celler, on actualment es troba la capella després de ser traslladada en una reforma el 1959.[6]
La clastra mostra una disposició simètrica de les obertures, totes emmarcades en marès. Al centre hi ha un safareig modern i, al costat, una cisterna amb coll de pedra octogonal. A la façana de tramuntana, a la planta pis, es pot observar un rellotge de sol pintat.[5]
Referències
- ↑ Rosselló Vaquer, 1985, p. 91.
- ↑ Canuto Bauçà, 2000, p. 220.
- 1 2 3 Portal Forà Dinamització Cultural. Pla de Mallorca, terres daurades, p. 189.
- ↑ de Berard, 1983, p. 221.
- 1 2 3 Gabinet d'Anàlisi Ambiental i Territorial. Catàleg de protecció del patrimoni històric de Sant Joan, p. 54.
- ↑ Gabinet d'Anàlisi Ambiental i Territorial. Catàleg de protecció del patrimoni històric de Sant Joan, p. 55.
Bibliografia
- de Berard, Jeroni. «Villa de san Juan». A: Luis Ripoll. Viaje a las Villas de Mallorca 1789 (en castellà). Palma: Ajuntament de Palma, 1983. ISBN 84-85048-81-4.
- Canuto Bauçà, Francesc. «Alqueries i rafals del terme de Sant Joan (s. XIII-XVI)». A: Sant Joan, una vila set vegades centenària (1300-2000). 11, 2000 (Monografies santjoaneres). ISBN 84-921996-6-0.
- Gabinet d'Anàlisi Ambiental i Territorial. Catàleg de protecció del patrimoni històric de Sant Joan (
PDF). 2, novembre 2011 [Consulta: 1 novembre 2024].
- Portal Forà Dinamització Cultural; Bosch Alorda, Antoni. Pla de Mallorca, terres daurades. Petra: Mancomunitat Pla de Mallorca, 2009 [Consulta: 29 octubre 2024].
- Rosselló Vaquer, Ramon. Sant Joan, segles XIII-XVI. Sant Joan: Ajuntament de Sant Joan, 1985. ISBN 84-505-1691-9.