Els Hellions
The Hellions  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Ken Annakin |
| Protagonistes | |
| Producció | Harold Huth |
| Guió | Harold Huth i Patrick Kirwan |
| Música | Larry Adler |
| Fotografia | Ted Moore |
| Distribuïdor | Columbia Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1961 |
| Durada | 86 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Sud-àfrica |
| Descripció | |
| Gènere | cinema d'aventures |
| Lloc de la narració | Sud-àfrica |
     | |
Els Hellions (títol original: The Hellions) és una pel·lícula d'aventures britànica sud-africana de 1961 dirigida per Ken Annakin[1] protagonitzada per Richard Todd, Anne Aubrey, Lionel Jeffries i Colin Blakely que va ser ambientada i filmada a Sud-àfrica.[2] Està doblada al català.[3]
Argument
Sam Hargis, un agent de la llei solitari, lluita contra els criminals a Sud-àfrica. En Luke Billings i els seus quatre fills van a la ciutat per venjar-se d'en Hargis per un enfrontament anterior, quan va expulsar en Luke de la ciutat.
Repartiment
- Richard Todd com Sam Hargis
- Anne Aubrey com Priss Dobbs
- Jamie Uys com Ernie Dobbs
- Marty Wilde com John Billings
- Lionel Jeffries com Luke Billings
- James Booth com Jubal Billings
- Al Mulock com Mark Billings
- Colin Blakely com Matthew Billings
- Ronald Fraser com Frank
- Zena Walker com Julie Hargis
Producció
La pel·lícula va ser oferta per Warwick Productions a Ken Annakin, que va acceptar dirigir ja que tenia bons records de Sud-àfrica d'una altra pel·lícula, Nor the Moon by Night.[4]
El rodatge va tenir lloc a Brits, un petit poble al nord de Pretòria. Annakin va decidir fer la pel·lícula "com una parodia del western americà normal. Amb moltes rialles i gags amplis, com els que es van utilitzar amb tant d'èxit anys després a Cat Ballou. Vam procedir a rodar la pel·lícula d'aquesta manera".[4] Annakin va caure tan malalt de poliomielitis durant el rodatge que no va poder arribar al plató, així que Harold Huth i el seu assistent Clive Reed es van fer càrrec i van dirigir sota les instruccions d'Annakin des del llit de l'hospital. Annakin va trigar mesos a recuperar-se.[5]
Recepció
El New York Times ho va anomenar "Migdiada al camp... de pantalla ampla".[6]
Annakin va escriure més tard: "La majoria dels crítics van criticar la pel·lícula per ser desigual, la qual cosa no va ser sorprenent, ja que havia dirigit grans porcions de les escenes amb el boca a boca amb Harold Huth i Clive Reed, Déu els beneeixi, havien intentat lleialment completar-ho, però d'alguna manera havia permès que tot es desenvolupés correctament"[7]
Referències
- ↑ The New York Times
- ↑ HELLIONS, The Monthly Film Bulletin; London Vol. 28, Iss. 324, (Jan 1, 1961): 169.
- ↑ «Els Hellions». esadir.cat. [Consulta: 15 agost 2024].
- 1 2 Annakin p 129
- ↑ Annakin p 130-132
- ↑ 'Hellions,' in British Western, Play 'High Noon' on the Veld New York Times 15 Mar 1962: 28.
- ↑ Annakin p 133
Bibliografia
- Annakin, Ken. So you wanna be a director?. Tomahawk Press, 2001. ISBN 9780953192656.