Els Llombards
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | |||
| Comarques | Migjorn | |||
| Municipi | Santanyí | |||
| Població humana | ||||
| Població | 587 (2025) | |||
| Gentilici | llombarder, llombardera | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 56 m | |||
| Patró | Immaculada Concepció i Domènec de Guzmán | |||
| Codi INE | 07057000600 | |||
Es Llombards és un nucli de població del terme municipal de Santanyí, situat al migjorn de Mallorca. Es troba entre ses Salines, a ponent, i Santanyí, al nord-est.[1][2]
Etimologia
L'anàlisi etimològica del topònim Es Llombards suggereix que prové del terme mossàrab lumbares o lumbarios, derivat del llatí lumbus, amb el significat de 'pujolar' o 'renglera de turonets'. No té res a veure amb el gentilici llombards, referit a la regió italiana de Llombardia.[3]
Les variants documentades al Llibre del Repartiment —Lomnar, Lumnars o Lovinar— s’interpreten com a lectures defectuoses d'una forma original Lomvar o Lomvars. La identificació posterior amb el nom dels lombards seria, doncs, una reinterpretació catalana posterior a la conquesta.[3]
Geografia
El llogaret s'estén sobre una plana d'uns 44 km² i una altitud màxima de 79 metres, al turó proper a Son Cusina. La seva àrea urbana ocupa prop de 25,8 hectàrees i és travessada per la carretera que uneix Santanyí i ses Salines.
El litoral, d'uns 17 km, forma part de la marina de Santanyí i inclou diverses cales com cala en Tugores, platja des Caragol, racó de sa Punta Negra, caló des Màrmols, cala Figuereta, es Buit, s'Almonia i cala Llombards. També hi destaquen el cap de ses Salines —el punt més meridional de Mallorca— i les puntes de la Galera, la Cresta i la Fontanella. A la zona sud-oest hi ha l'estany de ses Gambes, un aiguamoll d'unes 40 hectàrees.[4][5]
El clima és semiàrid, amb precipitacions anuals d'entre 400 i 500 mm, i una temperatura mitjana propera als 14 °C. Els vents més freqüents són el xaloc i el ponent.[4]
Geològicament, la contrada està formada per sediments neògens de fang i gres calcari, sobre els quals s'han desenvolupat sòls bruns. El relleu és lleugerament ondulat per l'acció de diversos torrents.[4]
Vegetació i usos del sòl
La vegetació dominant és la garriga, especialment a la franja costanera. Els pinars apareixen al litoral entre cala en Tugores i la punta des Milà, així com als voltants de cala s'Almonia. Les espècies més representatives són la savina i la botja blanca.[4]
L'agricultura tradicional és majoritàriament de secà, amb conreus d'ametlers, cereals (blat i ordi) i faveres, combinats amb la ramaderia ovina. A la zona del camp de s'Aljub hi ha àrees de regadiu dedicades a farratges i hortalisses. Les possessions més grans són el rafal dels Porcs i sa Vallet.
Història
A la zona s'han trobat restes pretalaiòtiques, i diversos jaciments talaiòtics com es Baus, es Violari i sa Talaia Grossa. Durant l'època islàmica formava part del juz' de Muntuy. Després de la conquesta de 1230, quedà dins la divisió administrativa de Montuïri i dins la part reial al Repartiment de Mallorca.[4]
Al segle xiv ja es documenta l'alqueria des Llombards, propietat dels Bramona, després dels Campfullós i més tard dels Berard, que li donaren el nom de Son Berard. El 1538, Jaume Campfullós vengué part de la finca a Llorenç Amer, origen de Son Amer. Al segle xvii s'hi formà el nucli actual, al voltant de les basses comunals construïdes per ordre de Jaume II el 1310 per garantir el proveïment d'aigua.[4]
Patrimoni
Els llombarders construïren al segle xviii un oratori dedicat a la Immaculada Concepció, autoritzat per celebrar missa el 1780. El 1934 esdevingué vicaria in capite, i el 1969, parròquia, amb una església projectada per Antoni Alomar.[4][6]
Entre els edificis més destacats hi ha la casa forta de Son Amer, amb torre de defensa del segle xvi; el molí de l'Amo en Jeroni; l'escola pública des Llombards, i el convent de les monges franciscanes, actiu entre 1905 i 1984.[4]
Economia
Fins a mitjan segle xx, l'economia es basava en l'agricultura de secà i la ramaderia. A partir dels anys seixanta, el turisme impulsà un canvi social i econòmic, amb la compra de possessions per part d'estrangers com a segona residència.[4]
L'any 1941 es va fundar a Es Llombards l'empresa Formatges Grimalt, dedicada a l'elaboració de productes lactis. El 1983 amplià el seu capital, que passà a estar en bona part en mans dels ramaders de la comarca. Cap al 1995 l'empresa centrava la seva activitat en la producció de formatge mallorquí i brossat, transformant llet procedent principalment de les explotacions de Santanyí, ses Salines i Campos.[7]
L'any 1966 es va crear a el escorxador dedicat al sacrifici d'aviram. Els indiots provenen de les granges pròpies de l'empresa i es comercialitzen principalment a Palma, mentre que els pollastres procedeixen de les granges situades a s'Alqueria Blanca.[7]
Referències
- ↑ «Els Llombards». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Vilà i Valentí, J. [et al.].. Atles Universal Català (Gran Enciclopèdia Catalana). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, abril de 1986. ISBN 8485194411. p. 41, 12-L
- 1 2 Coromines, Joan. «es Llombards, es». A: Onomasticon Cataloniae. vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 184-185. ISBN 84-7256-331-6 [Consulta: 6 novembre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Llombards, es». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 7. Palma: Promomallorca, p. 403-407. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «ES532MAL001 - Estany de ses Gambes». WWF, desembre 2021. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ «Iglesia en es Llombards» (en castellà). Fundación Docomomo Ibérico, 04-11-2025. [Consulta: 6 novembre 2025].
- 1 2 Mayol Comas, José María; Ramis Ramos, Antonio. «Revisión normas subsidiarias de planeamiento del municipio de Santanyí» (
PDF) (en castellà) p. 13. Fornell Consultors, febrer 2011. [Consulta: 6 novembre 2025].
Enllaços externs
- Es Llombards, juntament amb els altres nuclis de població del municipi de Santanyí.