Eltanin

Infotaula objecte astronòmicEltanin
Tipusestel, font propera a infrarojos i font d'emissió de rajos ultraviolats Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K5III Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióDragó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta−1,031 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,23 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa1,72 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.084 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi21,14 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−27,97 km/s Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−22,79 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−8,48 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar6 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−27,97 km/s Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial58 cm/s² Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 56m 36.3699s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)51° 29' 20.0242'' Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,51 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Eltanin (Gamma del Dragó / γ Draconis) és l'estel de major lluentor en la constel·lació del Dragó.[1] Situada en el cap del mateix, té magnitud aparent +2,24. És l'estel brillant més proper al «punt d'hivern» del colur solsticial, meridià de l'esfera celeste que passa pels pols i els solsticis d'hivern i estiu.

Nom i història

El nom d'Eltanin prové de l'àrab Al Rās al Tinnīn, el significat de la qual és «serp», en al·lusió al conjunt de la constel·lació.

En l'antiguitat, Eltaninva gaudir d'importància a la vall del Nil, quan va deixar de ser circumpolar aproximadament en el 5000 a. C. Uns segles després va passar a ser la successora natural de Dubhe (α Ursae Majoris), fins llavors l'objecte prominent d'adoració en els temples del Baix Egipte. γ Draconis era allí coneguda com a Isis o Taurt Isis i assenyalava el cap de l'Hipopòtam que formava part de l'actual Draco. El seu ortuso era visible ~ 3500 a. C. en els corredors centrals dels temples de Hathor a Dendera i de Mut a Tebas, mentre que Canopo (α Carinae) era observada en la mateixa època en les obertures orientades cap al sud.[2]

Ja en l'època moderna, γ Draconis ha estat anomenada Estel del Zenit —en anglès Zenith Star— en virtut a la seva proximitat al zenit quan era observada des de la latitud del Real Observatori de Greenwich.

Característiques físiques

Eltanin és una gegant taronja de tipus espectral K5III amb una temperatura superficial de 3966 K. Actualment està a 148 anys llum del Sistema Solar, però s'acosta cap a nosaltres de manera que, dins de 1,5 milions d'anys, es trobarà a tan sols 28 anys llum; llavors serà, al costat de Sírius, l'estel més brillant del cel nocturn. El seu radi és 50 vegades més gran que el radi solar i la seva lluminositat és 600 vegades major que la del Sol.[3] Té una metal·licitat inferior a la solar, aproximadament 3/4 parts de la mateixa.[4]

L'any 1728, mentre intentava mesurar la paral·laxi d'aquest estel, James Bradley va descobrir l'aberració de la llum causada per la velocitat del moviment de la Terra amb relació a la velocitat de la llum provinent de l'estel. Aquest descobriment va provar la teoria de Copèrnic que la Terra girava al voltant del Sol.[3]

Referències

  1. ↑ Etamin (SIMBAD)
  2. ↑ Allen, Richard Hinckley. «Draco». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0.
  3. 1 2 Eltanin (Stars, Jim Kaler)
  4. ↑ Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. p. 91-101 (Tabla consultada en CDS).