Emil Weyr

Plantilla:Infotaula personaEmil Weyr
Imatge
Dibuix de Jan Vilímek (vers 1880) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 agost 1848 Modifica el valor a Wikidata
Praga (Imperi Austríac) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 gener 1894 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Viena (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri d'Olšany, V-8-132 50° 04′ 51″ N, 14° 27′ 48″ E / 50.0808°N,14.4632°E / 50.0808; 14.4632 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Carolina de Praga - habilitació universitària (–1870)
Universitat de Leipzig - doctor (–1869)
Universitat Tècnica de Praga (1865–1868)
Mikulandska (1859–1865) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaVier gedruckte Abhandlungen aus den Sitzungsberichten der Wiener Akademie Modifica el valor a Wikidata (1869 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiCarl Neumann, Wilhelm Scheibner i Wilhelm Fiedler Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, geometria i activitat traductora Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Viena (1875–1894)
Universitat Carolina de Praga (1870–1875) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Estudiant doctoralGustav Kohn, Wilhelm Wirtinger, Alfred Tauber, Karl Carda i Robert Daublebsky von Sterneck der Jüngere Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarie Waniek von Domyslowa
FillsFrantišek Weyr Modifica el valor a Wikidata
ParesFrantišek Weyr Modifica el valor a Wikidata  i Marie Rumplová
GermansEduard Weyr
Bedřich Weyr Modifica el valor a Wikidata
ParentsAugust Seydler, cunyat Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg (autor): 26751
Find a Grave: 150561516Modifica el valor a Wikidata

Emil Weyr (Praga, 31 d'agost de 1848 - Viena, 25 de gener de 1894) va ser un matemàtic txec, professor de la universitat de Viena.

Vida i obra

Weyr era fill d'un professor d'institut de física i matemàtiques. De 1859 a 1865 va fer els seus estudis secundaris a la Deutsche Realschule del carrer Mikulandská de Praga (els seus pares parlaven alemany i només utilitzaven el txec com segona llengua). A partir de 1865 va estudiar a l'Escola Politècnica de Praga amb el professor Heinrich Durège qui el va concencer d'acabar els seus estudis universitaris a la universitat de Leipzig, en la qual es va doctorar el 1869, dirigit per Carl Neumann.[1] Aquest mateix any i el següent, van publicar-se dos dels seus llibre més importants: Theorie der mehrdeutigen geometrischen elementargebilde (Teoria de les estructures geomètriques elementals ambigües, 1869) i Geometrie der räumlichen Erzeugnisse ein-zwei-deutiger Gebilde (Geometria dels productes espacials d'entitats unidimensionals, 1870).[2]

El 1870, quan estava planejant un viatge d'estudis a París, va esclatar la guerra francoprussiana i va decidir canviar la seva destinació, anant a Itàlia, on va conèixer els professors Luigi Cremona i Felice Casorati,[3] els quals van exercir una forta influència en la seva obra (sobre tot, el primer).

En retornar a Praga, va ser nomenat professor de l'Escola Politècnica de Praga i, posteriorment, el 1875, de la universitat de Viena,[4] ciutat en què va morir el 1894. Va ser enterrat a la tomba de la família a cementiri d'Olšany de Praga.[5] El seu germà, Eduard, també va ser un notable matemàtic amb qui va col·laborar en algunes obres.

Weyr va escriure uns quants texts importants de geometria en txec, en alemany, en francès i en italià i, de fet, se'l considera el fundador de l'escola txeca de geometria.[6]. Va fer alguns descobriments en geometria projectiva[7] i també es va interessar en la seva història, escrivint un llibre sobre la geometria de l'antic Egipte: Ueber die Geometrie der alten Aegypter (1884).

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Emil Weyr» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Escherich, Gustav von. «Weyr, Emil» (en alemany). Allgemeine Deutsche Biographie, 1897. [Consulta: 4 febrer 2026].