Emma Livry
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Jeanne Emma Emarot  24 setembre 1841 París | ||
| Mort | 26 juliol 1863 (21 anys) Neuilly-sur-Seine (França) | ||
| Causa de mort | causes naturals mort accidental, sèpsia | ||
| Sepultura | Cementiri de Montmartre | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ballet | ||
| Ocupació | ballarina de ballet | ||
| Ocupador | Académie Royale de Musique | ||
| Professors | Madame Dominique (en)  | ||
| Família | |||
| Pare | Charles Gustave Martin de Chassiron | ||
 | |||
Emma Livry, nascuda Emma Emarot (París, 24 de setembre de 1841 - Neuilly-sur-Seine, 26 de juliol de 1863) va ser una ballarina francesa.[1][2]
Morta després que el seu vestit de ball s'incendiés a l'escenari de l'Òpera Le Peletier, és l'última representant de la «ballarina romàntica».[2]
Biografia
Joventut i família
Jeanne Emma Emarot era filla natural de Marguerite Adélaïde Emarot, que havia ballat breument a l'Òpera de París amb el nom de Célestine Emarot, i del baró Charles de Chassiron.
Carrera
Emma Emarot va ser alumna de la primera gran ballarina romàntica, Marie Taglioni. Les seves qualitats com a ballarina es van notar ràpidament i van portar a ser contractada, amb el nom d'Emma Livry, a l'Òpera de París el 1858. Hi estigué fins a la seva mort, el 1862. El seu físic desgarbat fou comentat pels seus contemporanis, i va fer que se la descrigués com massa prima.[2]
Emma Livry és sens dubte l'última «ballarina romàntica» de l'època que va veure el naixement d'aquest terme i l'auge de grans noms del ballet romàntic, com ara Marie Taglioni, Fanny Cerrito, Fanny Elssler o Carlotta Grisi. La seva majestuosa interpretació de La Sílfide, una obra que representa com cap altra el ballet romántic, la va convertir en la ballarina més popular del públic parisenc de l'època a l'Òpera de París. A la seva obra Dos segles a l'Òpera (1669-1868), Nérée Desarbres en diu «que va ser la veritable representant de l'escola francesa de dansa».[3] Émile Abraham escriu a Les Acteurs et les Actrices de Paris que «Emma Livry no té rivals. Té maneres d'elevar-se que fàcilment farien creure que un fil invisible l'atrau cap a les bigues, i quan es digna de baixar de nou fins al terra de l'escenari, hi cau com una ploma».[4]
Marie Taglioni, impressionada pel talent de la seva alumna, va escriure la coreografia del seu únic ballet, Le Papillon, creat per a Emma Livry el 1860.[5][6]
La tragèdia
Els artistes de l'època havien de ruixar els seus vestits amb un producte no inflamable per evitar aquests accidents. No obstant això, les ballarines preferien no fer-lo servir, perquè el producte tenyia i enduria els teixits blancs i vaporosos del tutú, donant-li un color groguenc poc atractiu. La mateixa Emma Livry va declarar més tard «Sí, són, com dius, menys perillosos... Però si torno a l'escenari, encara em negaré a portar-los. Són massa lletjos...» L'administració de l'Òpera feia els ulls grossos i simplement feia que les ballarines signessin un document de descàrrec.
El 15 de novembre de 1862, durant un assaig de l'òpera La Muette de Portici, Emma Livry es va acostar massa al llum de gas que il·luminava l'escenari. El seu tutú de gasa s'encengué i les flames l'envoltaren ràpidament. Transformada en una torxa vivent, presa del pànic, va creuar l'escenari tres vegades abans que un bomber tingués temps de córrer cap a ella. En adonar-se que es quedava nua, Emma Livry va agreujar les seves cremades recollint amb les mans trossos de la tela ardent. El que va quedar del seu vestit cabia al palmell de la mà. Pensant que estava fent el correcte, la seva professora, l'exballarina Marie Taglioni, la va untar amb greix desmaquillant. El remei resultà ser pitjor que la malaltia.[7][8]
En el moment de l'accident, Emma Livry vivia amb la seva mare a prop de l'Òpera, al número 18 del carrer Laffitte. Al juliol de 1863, aconsellada pel seu metge, i per alunyar-se de la contaminació parisenca, es va fer traslladar al castell de Villiers, a Neuilly-sur-Seine. Però les seves ferides van empitjorar amb el trasllat.
Emma Livry va morir per septicèmia vuit mesos després de la tragèdia, cloent una època que ha marcat la història del ballet romàntic. Després d'això, Maria Taglioni no tornà a interpretar el ballet Le Papillon, i l'obra es va retirar del repertori. Va tardar molts anys a tornar-hi, fins al 1976, quan Pierre Lacotte el va interpretar en la seva actuació de comiat, al costat de Dominique Khalfouni.[9]
Part del cinturó d'Emma Livry i un tros de tela es conserven al Museu de l'Òpera. La seva mort recorda la de la ballarina Clara Webster, que va ocórrer el 1844 en circumstàncies similars.
Crònica del funeral
El 3 d'agost de 1863, Théophile Gautier informava sobre l'enterrament d'Emma Livry a Le Moniteur. Deia a la crònica del seu funeralː[10]
| « | Emma Livry tenia tot just vint-i-un anys. Des de les seves primeres actuacions al ballet d'Herculà, s'havia revelat com una ballarina de primer ordre, i l'atenció pública mai la va abandonar. Pertanyia a aquella casta escola de Taglioni, que fa de la dansa un art gairebé immaterial [...] Albirar-la a través de les transparències dels seus vels, les vores dels quals el seu peu amb prou feines aixecava, era veure-la com una ombra feliç, una aparició elisia jugant en un raig blavós; posseïa la seva lleugeresa ingràvida, i el seu vol silenciós travessava l'espai sense un so de l'aire. En el ballet —l'únic que va crear, ai las!— interpretava el paper d'una papallona, i això no era una simple floritura coreogràfica. Podia imitar aquell vol capritxós i encantador que s'atura sobre les flors sense doblegar-les. | » |
Emma Livry està enterrada al cementiri de Montmartre.[1]
Reconeixement i memòria
- Diversos escriptors li van dedicar els seus versosː Théodore de Banville el seu poema de 1865 A la senyoreta Emma Livry. O François Marie Adolphe Aulagnier a la seva obra Fleurs de pensée (Flors del pensament)
- La vida d'Emma Livry va ser el personatge central de La ballarina de papallones, un conte de fantasia publicat el novembre 2010, amb il·lustracions de Luky i text d' Audrey Alwett. Un dossier important, que segueix la història, reuneix les biografies d'Emma Livry, Théophile Gautier (que va fer la crònica del seu funeral), però també el llibret del ballet Le Papillon i diversos extractes de diaris d'època que relaten la mort de la famosa ballarina.
- La companyia de ballet NAM va crear un espectacle el 2012 sobre la vida d'Emma Livry, que porta el seu nomː Emma.
Galeria
Retrat d'Emma Livry (itografia)
Louis Mérante i Emma Livry a La Sílfide
Emma Livry a La Sílfide
Emma Livry a Le Papillon (cap al 1860)
Caricatura d'Emma Livry a Le Papillon, de Paul Hadol, publicada a Le Gaulois (Offenbach, autor de la música, apareix a la part inferior)
Caricatura que representa Jean Schneitzhoeffer i Emma Livry a La Sílfide
Referències
- 1 2 «Emma Livry (1842-1863) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2026].
- 1 2 3 Laginha, Antonio. «EMMA LIVRY (1842-1863)» (en portuguès). Revista da Dança, 26-06-2017. [Consulta: 30 juliol 2026].
- ↑ Desarbres, Nérée. Deux siècles à l'Opéra (1669-1868): Chronique anecdotique, artistique, excentrique, pittoresque et galante ... (en francès). E. Dentu, 1868, p. 142.
- ↑ Abraham, Émile. Les acteurs et les actrices de Paris: biographie complète (en francès). Chez les éditeurs, 1858.
- ↑ Vannina Olivesi «Entre plaisir et censure, Marie Taglioni chorégraphe du Second Empire». Clio. Femmes, Genre, Histoire, 46, 01-12-2017, p. 43–64. DOI: 10.4000/clio.13699. ISSN: 1252-7017 [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑ «Emma Livry, la gran tragèdia de l'última ballarina romàntica.» (en anglès). Russian Masters Ballet, 04-02-2021. [Consulta: 30 juliol 2026].
- ↑ Pène, Henri de. Paris amoureux (en francès). E. Dentu, 1864.
- ↑ Le monde illustré: journal hebdomadaire. 1862, Juli - Dez. (en francès), 1862.
- ↑ Bertrand, Amélie. «Cinq questions à Fábio Lopez sur la re-création du pas de deux «Le Papillon» de Marie Taglioni» (en francès). Danses avec la plume, 04-10-2022. [Consulta: 30 juliol 2026].
- ↑ «Gazette nationale ou le Moniteur universel». Gallica, 03-08-1863. [Consulta: 10 agost 2025].