Emmonsita
![]() Emmonsita de la mina (enginyeria) San Miguel, Moctezuma, Sonora, Mèxic (mida: 6.3 x 4.1 x 1.1 cm) | |
| Fórmula química | Fe³⁺₂(Te⁴⁺O₃)₃(H₂O)₂ |
| Epònim | Samuel Franklin Emmons |
| Localitat tipus | Tombstone, districte de Tombstone, comtat de Cochise, Arizona, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JM.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JM.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/G.02c |
| Dana | 34.3.3.1 |
| Heys | 28.3.21 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,90(1) Å; b = 8,00(1) Å; c = 7,62(1) Å; α = 96,73°; β = 95°; γ = 84,47° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | groguenc-verd; groc clar-verd a la llum transmesa |
| Macles | observades en cristalls microscòpics (goldfield, Nevada) |
| Exfoliació | perfecta - en {010}, perfecta amb 2 exfoliacions més diferents, inclinades relativament a {010}, amb anglès de pla de 85° i 95° en {010}. |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 4,52 a 4,55 g/cm³ (mesurada); 4,719 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,962 nβ = 2,090 nγ = 2,100 a 2,120 |
| Birefringència | δ = 0,138 a 0,158 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 23°, calculat: 28° to 48° |
| Dispersió òptica | relativament forta r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1885 |
| Símbol | Ems |
| Referències | [1] |
L'emmonsita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada en honor de Samuel Franklin Emmons (1841-1911).[1]
Característiques

L'emmonsita és un òxid de fórmula química Fe³⁺₂(Te⁴⁺O₃)₃(H₂O)₂.[2] Cristal·litza en el sistema triclínic. Els seus cristalls són prims, d'escatats a filamentats, de fins a 5 mm, en rosetes i ramells; també es pot trobar en agregats fibrosos globulars i crostes.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'emmonsita pertany a «04.JM - Tel·lurits sense anions addicionals, amb H₂O» juntament amb els següents minerals: keystoneïta, kinichilita, zemannita, blakeïta, graemita, teineïta.
Formació i jaciments
L'emmonsita és un producte d'alteració format a partir de minerals anteriors de tel·luri en la zona d'oxidació d'alguns dipòsits hidrotermals de metalls preciosos.[3] Va ser descoberta a Tombstone, al comtat de Cochise (Arizona, Estats Units). També ha estat descrita a Austràlia, Espanya, altres indrets dels EUA, Honduras, el Japó, Mèxic, Xile i la Xina.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: tel·luri natiu, tel·lurita, rodalquilarita, mackayita, sonoraïta, cuzticita, eztlita, or natiu i pirita.[3]
Referències
- 1 2 3 «Emmonsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 10 juliol 2025].
- 1 2 3 «Emmonsite» (en anglès). Hanbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 juny 2018].
