Empeltre
 |
Aquest article tracta sobre la varietat d'olivera. Si cerqueu el gentilici, vegeu «Mallorca». |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Espanya  |
| Detalls | |
| Tipus | oliva, oleicultura en Espanya i oleicultura a Catalunya |
Empeltre, mallorquina (Artà i Manacor) o pagesa (Eivissa) és una varietat d'olivera dominant a Aragó i les illes de Mallorca i Eivissa.
El vocable ve del terme aragonès 'empeltar' o 'impeltar', que significa empeltar, ja que aquesta varietat té aquest procediment com a patró ja que presenta molt baixa capacitat d'arrelament. És la varietat més estesa en el secà tradicional aragonès.[1] Constitueix la varietat senyal d'identitat de la Denominació d'Origen Oli del Baix Aragó. Recentment la Reial Acadèmia Espanyola ha inclòs la paraula 'empelte' en el Diccionari de la llengua espanyola, afegint-se així a l'oficialitzada veu 'empeltre'. En moltes zones d'Aragó se'l denomina 'impelte' tant a la varietat d'olivera com a l'olivar en general. Terme aquest últim que no obstant això no està recollit en el Diccionari de la RAE.
Distribució geogràfica
Principalment es troba difosa en el Baix Aragó terolenc (especialment Baix Aragó, Baix Martín, Matarranya i Andorra - Serra d'Arcs), a les comarques saragossanes del Camp de Belchite, Baix Aragó-Casp, Calataiud, Borja i en el Somontano i Baix Cinca d'Osca, la veritat és que troba difosa des de Logronyo a la província de Tarragona i es troba, d'igual manera, a la Província de Castelló, principalment a les comarques del Maestrat, i en menor mesura a la Plana Alta, també ha aparegut amb la sinonímia de “Aragonesa” a Santa Magdalena de Polpís, “Grossal” en Albocàsser i la Serra d'en Galceran; sud de Catalunya (on es denomina també Terra Alta i De la Llei), La Rioja i Navarra. Hi ha conreades d'aquesta varietat 80000hectáreas de cultiu a Espanya. A Amèrica hi ha plantacions a l'Argentina (Mendoza i Córdoba).[1]
A les Terres de l'Ebre (on s'anomena també "Terra Alta" i "De la Llei"), La Rioja i Navarra. Hi ha conreades d'aquesta varietat 70.000 ha a Espanya.
Característiques agronòmiques
Varietat amb vigor mitjà, rústega però sensible a les fortes gelades durant l'hivern. Com els esqueixos no fan fàcilment arrels, s'ha d'empeltar obligadament i d'això deriva el nom aragonès d'"empeltre". Tarda molt a entrar en producció des del moment de la plantació. La productivitat és constant i elevada sense patir el fenomen de la contranyada. Fàcil recol·lecció mecànica, ja que l'oliva, de pes mitjà i allargada, es desprèn fàcilment de l'arbre amb les màquines vibradores.
| Descripció pomològica varietat Empeltre[1] | |
|---|---|
| Característiques de l'arbre | |
| * Vigor: | Elevat |
| * Port: | Erguit |
| * Densitat de la capçada: | Molt espessa |
| Característiques de la fulla | |
| * Forma: | El·líptica-lanceolada |
| * Longitud: | Mitjana |
| * Amplada: | Mitjana |
| * Curvatura del limbe: | Plana |
| Característiques del fruit | |
| * Pes: | Mitjà |
| * Forma (A): | Allargada |
| * Simetria (A): | Asimètric |
| * Posició del diàmetre transversal màxim (B): | Cap a l'àpex |
| * Àpex (A): | Arrodonit |
| * Base (A): | Truncada |
| * Mugró (A): | Absent |
| * Color a la maduració: | Negre |
| Característiques de l'endocarpi | |
| * Pes: | Mig alt |
| * Forma (A): | Allargada |
| * Simetria (A): | Asimètric |
| * Simetria (B): | Lleugerament asimètric |
| * Posició del diàmetre transversal màxim (B): | Cap a l'àpex |
| * Secció transversal màxima: | Circular o quasi |
| * Àpex (A): | Arrodonit a apuntat |
| * Base (A): | Apuntada a arrodonida |
| * Superfície (B): | Llisa a rugosa |
| * Nombre de solcs fibrovasculars: | Alt |
| * Distribució dels solcs fibrovasculars: | Uniforme |
| * Terminació de l'àpex (A): | Amb mucró |
Usos
En general, pot utilitzar-se tant com oliva de taula en negre, és una de les olives “marcidas” més consumides a Espanya, pel seu sabor.[1]
Principalment la producció d'oli, que és molt apreciat, pel sabor suau i un toc afruitat, de color groc. És la base de la Denominació d'Origen Oli del Baix Aragó.[1]
A les Illes Balears s'usa en la Denominació d'Origen Protegida "Oli de Mallorca" i a Catalunya és la base de la Denominació d'Origen Protegida "Oli de la Terra Alta", que inclou a més dels municipis d'aquesta comarca Flix, Riba-roja d'Ebre i Ascó a la Ribera d'Ebre. També és la base de la Denominació d'Origen "Olis del Baix Aragó" i la "Oli Sierra del Moncayo".
També s'elabora com oliva de taula. A Mallorca, tradicionalment, l'oliva de taula negra s'anomena "oliva pansida" i l'oliva de taula verda pot ser "sencera" o "trencada", ja que es "trenca" per a la seva elaboració.