Emperador Nintoku

Plantilla:Infotaula personaEmperador Nintoku
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement290 Modifica el valor a Wikidata
Mort399 Modifica el valor a Wikidata (108/109 anys)
SepulturaKofun Daisenryō 34° 33′ 50″ N, 135° 29′ 15″ E / 34.5639°N,135.4875°E / 34.5639; 135.4875 Modifica el valor a Wikidata
Emperador del Japó
313 (Gregorià) – 399 (Gregorià)
← Ōjin – emperador Richū → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamília Imperial del Japó Modifica el valor a Wikidata
CònjugePrincess Iwa
Yatanohimemiko Modifica el valor a Wikidata
FillsPrincess Kusaka no hatabihime no Himemiko
 ()
Prince Suminoe no Nakatsu
 () Princess Iwa
Prince Ookusaka
 ()
Emperador Hanzei
 () Princess Iwa
emperador Richū
 () Princess Iwa
Ingyō
 () Princess Iwa Modifica el valor a Wikidata
ParesŌjin Modifica el valor a Wikidata  i Nakatsuhime no Mikoto Modifica el valor a Wikidata
GermansYatanohimemiko
Kusaka no Hatabi no Himemiko
Sotoori hime
Wakanuke no Futamata
Prince Ōyamamori
Prince Uji no Wakiiratsuko
Prince Hayabusawake Modifica el valor a Wikidata

Tot i que la seva existència s'accepta generalment com a fet, no es poden assignar dates fermes a la vida o el regnat de Nintoku. Tradicionalment, es considera que va regnar de l'any 313 al 399, tot i que els estudiosos posen en dubte aquestes dates.[1]

Narrativa llegendària

Els japonesos tradicionalment han acceptat l'existència històrica de Nintoku, i actualment es manté un mausoleu (misasagi) per a Nintoku. La següent informació disponible prové dels pseudohistòrics Kojiki i Nihon Shoki, que es coneixen col·lectivament com a Kiki (記紀) o cròniques japoneses. Aquestes cròniques inclouen llegendes i mites, així com possibles fets històrics que des de llavors han estat exagerats o distorsionats amb el temps. El Kiki afirma que Nintoku va néixer de Nakatsuhime no Mikoto (仲姫命) en algun moment de l'any 290 dC, i va rebre el nom d'Ohosazaki no Mikoto (大鷦鷯尊). Segons el Nihon Shoki, era el quart fill de l'emperador Ōjin.

Informació coneguda

Els historiadors consideren que Nintoku va ser un governant de principis del segle V [2] l'existència del qual s'accepta generalment com a fet sense atribuir-li totes les coses que presumptament va aconseguir.[1] El títol contemporani de Nintoku no hauria estat tennō, ja que la majoria dels historiadors creuen que aquest títol no es va introduir fins als regnats de l'emperador Tenmu i l'emperadriu Jitō. Més aviat, presumiblement era Sumeramikoto or Amenoshita Shiroshimesu Ōkimi (治天下大王), que significa "el gran rei que ho governa tot sota el cel". Alternativament, Nintoku podria haver estat anomenatヤマト大王/大君 o el "Gran Rei de Yamato". El nom "Nintoku" també podria haver estat regularitzat segles després de la vida que se li atribueix, possiblement durant l'època en què es van compilar llegendes sobre els orígens de la dinastia imperial com les cròniques conegudes avui com a Kojiki.[3][4]

Tot i que el Nihon Shoki afirma que Nintoku va governar des del 313 fins al 399, la recerca suggereix que les dates d'aquest període probablement són inexactes. Per exemple, William George Aston assenyala que el primer ministre de Nintoku, Takechi no Sukune, va néixer el novè any de l'emperador Keikō i va morir el 78è any de Nintoku, cosa que li hauria donat tres-cents dotze anys.[5] Fora dels Kiki, el regnat de l'emperador Kinmei (c. 509 – 571 dC)[a] és el primer al qual la historiografia contemporània ha pogut assignar dates verificables.[8] Els noms i les dates convencionalment acceptats dels primers emperadors no es van confirmar com a "tradicionals" fins al regnat de l'emperador Kanmu [b] entre el 737 i el 806 dC.[3]

Hidehiro Okada l'identifica amb Dei de Wa, un rei que va precedir els més coneguts Cinc reis de Wa.[9]:

Consorts i fills

Segons el Nihon Shoki, era el quart fill de l'emperador Ōjin i la seva mare era Nakatsuhime no Mikoto (仲姫命), besneta de l'emperador Keikō. També va ser el pare dels emperadors Richū, Hanzei i Ingyō. Es deia Ohosazaki no Mikoto (大鷦鷯尊).

Emperadriu (Kōgō): Princess Iwa (磐之媛命), poeta i filla de Katsuragi no Sotsuhiko (葛城襲津彦) (primera).

  • Primer fill: Prince Ōenoizahowake (大兄去来穂別尊), més tard emperador Richū.
  • Prince Suminoe no Nakatsu (住吉仲皇子; d.399).
  • Tercer fill: Prince Mizuhawake (瑞歯別尊), més tard emperador Hanzei.
  • Quart fill: Prince Oasatsuma Wakugo no Sukune (雄朝津間稚子宿禰尊), més tard emperador Ingyō.
  • Prince Sakoudo (酒人王).

Emperadriu (Kōgō): Princess Yata (八田皇女), filla de l'emperador Ōjin (segona).

Consort (Hola) : Himuka no Kaminaga-hime (日向髪長媛), filla de Morokata no Kimi Ushimoroi.

  • ja (Prince Ookusaka) (大草香皇子; d.454).
  • Princess Kusaka no hatabi-hime (草香幡梭姫皇女), casada amb l'Emperador Yūryaku.

Consort: Uji no Wakiiratsume (宇遅之若郎女), filla de l'emperador Ōjin.

Consort: Kuro-hime (黒日売), filla de Kibi no Amabe no Atai (吉備海部直).

La tomba de Nintoku

Daisen-Kofun, la tomba de l'emperador Nintoku, Osaka

Daisen Kofun (la tomba més gran del Japó) a Sakai, Osaka, es considera el seu lloc de descans final. No es coneix l'emplaçament real de la tomba de Nintoku.[10]

El túmul de Nintoku-ryo és un dels gairebé 50 túmuls coneguts col·lectivament com a "Mozu Kofungun" agrupats per la ciutat, i cobreix la superfície més gran de qualsevol tomba del món. Construït a mitjans del segle V per uns 2.000 homes que treballaven diàriament durant gairebé setze anys, el túmul de Nintoku, amb 486 metres de llargada i un monticle de 35 metres d'alçada, és el doble de llarg que la base de la famosa Gran Piràmide del faraó Khufu (Kheops) a Gizeh.[11]

Es diu que la tomba imperial de la consort de Nintoku, Iwa-no hime no Mikoto, es troba a Saki-cho, a la ciutat de Nara.[12] Ambdues tombes imperials de tipus kofun es caracteritzen per una illa en forma de forat de pany situada dins d'un fossat ample ple d'aigua. Les tombes i els mausoleus imperials són béns culturals; però estan custodiats i administrats per l'Agència de la Casa Imperial (IHA), que és el departament governamental responsable de tots els assumptes relacionats amb l'emperador i la seva família. Segons l'IHA, les tombes són més que un simple dipòsit d'artefactes històrics; són llocs religiosos sagrats. L'IHA interpreta cadascuna de les tombes imperials com a santuaris per als esperits dels avantpassats de la Casa Imperial.

Tradicionalment, Nintoku es venera en un santuari sintoista commemoratiu (misasagi) a Osaka. L'Agència de la Casa Imperial designa aquest lloc com el seu mausoleu. Formalment, s'anomena Mozu no Mimihara no naka no misasagi.

Notes

  1. ↑ The 29th Emperor.[6][7]
  2. ↑ Kanmu was the 50th sovereign of the imperial dynasty

Referències

  1. 1 2 Wetzler, Peter. Hirohito and War: Imperial Tradition and Military Decision Making in Prewar Japan (en anglès). University of Hawaii Press, 1998-02-01, p. 101. ISBN 978-0-8248-6285-5.
  2. ↑ Kelly, Charles F.. «Kofun Culture». www.t-net.ne.jp. [Consulta: 5 febrer 2022].
  3. 1 2 Aston, William George.. Nihongi: Chronicles of Japan from the Earliest Times to A.D. 697, Volume 1. The Japan Society London, 1896, p. 109 & 272–300.
  4. ↑ Brinkley, Frank. A History of the Japanese People from the Earliest Times to the end of the Meiji Era. Encyclopaedia Britannica Company, 1915, p. 21.
  5. ↑ Aston, William George.. Nihongi: Chronicles of Japan from the Earliest Times to A.D. 697, Volume 1. The Japan Society London, 1896, p. 295.
  6. ↑ Titsingh, Isaac.. Annales des empereurs du japon (en francès). Royal Asiatic Society, Oriental Translation Fund of Great Britain and Ireland, 1834, p. 22–24, 34–36.
  7. ↑ Brown, Delmer M. and Ichirō Ishida. A Translation and Study of the Gukanshō, an Interpretative History of Japan Written in 1219. University of California Press, 1979, p. 256–257, 261–262. ISBN 9780520034600.
  8. ↑ Hoye, Timothy.. Japanese Politics: Fixed and Floating Worlds. Prentice Hall, 1999, p. 78. ISBN 9780132712897.
  9. ↑ Kishimoto, Naofumi Journal of Urban Culture Research, 01-05-2013.
  10. ↑ «仲哀天皇 (16)» (en japonès). Imperial Household Agency (Kunaichō). [Consulta: 2 agost 2019].
  11. ↑ Merueñas, Mark «Where Emperors sleep: Japan's keyhole-shaped burial mounds» (en anglès). GMA News Online [Consulta: 20 setembre 2017].
  12. ↑ Iwa-no hime no Mikoto's misasagi -- map (upper right) Arxivat 2012-02-07 a Wayback Machine.

Bibliografia complementària

Vegeu també