Enganyapastors de bosc
Setopagis parvula  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 37 g (pes adult) |
| Cries | 2 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Caprimulgiformes |
| Família | Caprimulgidae |
| Gènere | Setopagis |
| Espècie | Setopagis parvula (Gould, 1837) Setopagis parvula |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Caprimulgus parvulus |
L'enganyapastors de bosc[1] (Setopagis parvula) és una espècie d'ocell de la família dels caprimúlgids (Caprimulgidae) que habita boscos poc densos de l'est del Perú, nord, est i sud-est de Bolívia, Brasil, el Paraguai, Uruguai i nord de l'Argentina.[2]
Descripció
L'enganyapastors de bosc fa de 19 a 21 cm de llarg i pesa de 25 a 46,5 g. El mascle és generalment de color marró grisenc amb taques i ratlles beix, marrons i marró negrós. El ventre és beix amb barres marrons. A la part posterior del coll hi té una taca beix ample, la barbeta és beix i la gola blanca. L'ala té una banda blanca ampla i les plomes exteriors de la cua tenen puntes blanques. La femella és similar, però la gola és beix i no té blanc a l'ala ni a la cua.[3]
Distribució i hàbitat
L'enganyapastors de bosc es troba des de l'est del Perú a través de Bolívia i el centre i nord-est del Brasil fins a la costa atlàntica, i al sud a través del sud del Brasil, Paraguai i Uruguai fins al centre de l'Argentina. Es creu que a gran part de la part sud de l'àrea de distribució, i possiblement al Perú, és migratori, movent-se cap al nord i l'est durant l'hivern austral. Habita en sabanes, matollars i a l'interior i les vores de boscos i boscos oberts. També es pot trobar en plantacions d'eucaliptus no autòctons. En altitud, va des del nivell del mar a l'est fins a uns 1.500 m a Bolívia.[3]
Comportament
Alimentació
L'enganyapastors de bosc és nocturn. S'alimenta sortint des de terra o des d'una perxa baixa i possiblement durant el vol continu com altres enganyapastors. Les preses són insectes; tot i que la dieta no s'ha detallat, s'ha identificat membres d'almenys cinc ordres com a part d'ella.[3]
Reproducció
La temporada de reproducció de l'enganyapastors de bosc sembla variar al llarg de l'àrea de distribució; s'ha observat activitat reproductora entre agost i gener. La posta de dos ous es fa directament a terra i tots dos sexes incuben.[3]
Vocalització
El cant de l'enganyapastors de bosc és "un so cruixent, pla, no semblant a un ocell en un patró de hur-ii quick quick quick quick quick quick".[3]
Estat de conservació
La UICN ha avaluat l'enganyapastors de bosc com en risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia i, tot i que la mida de la població és desconeguda, es creu que és estable. No s'ha identificat amenaces.[4]
Taxonomia i sistemàtica
L'enganyapastors de bosc va ser descrit formalment l'any 1837 per l'ornitòleg anglès John Gould amb el nom binomial Caprimulgus parvulus.[5] Gould no va especificar una localitat, però l'espècimen havia vingut de prop de Santa Fe, al riu Paraná, al nord-est de l'Argentina.[6] L'epítet específic parvulus és llatí i significa molt petit.[7]
L'enganyapastors de bosc ara es col·loca dins del gènere Setopagis, que va ser introduït el 1912 per l'ornitòleg estatunidenc Robert Ridgway.[8] En diverses ocasions, el que ara són l'enganyapastors de Todd (S. heterura) i l'enganyapastors d'Anthony (Nyctidromus anthonyi) es van considerar subespècies de l'enganyapastors de bosc, però ara es tracta com a monotípic.[8][9][3] L'anàlisi genètica molecular ha demostrat que l'enganyapastors de bosc és germà de l'enganyapastors de Todd.[10]
Referències
- ↑ «Enganyapastors de bosc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 17 novembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 17 novembre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 Provost, Kaiya. Little Nightjar (Setopagis parvula) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.litnig1.01.
- ↑ «Setopagis parvula: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22734667a264073868.en..
- ↑ Gould, John. Caprimulgus parvulus. pt.9-11. Londres: Proceedings of the Zoological Society of London, 1841, p. 22.
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.4. Cambridge: Harvard University Press, 1940, p. 202 [Consulta: 17 novembre 2025].
- ↑ «The Key to Scientific Names: parvulus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 17 novembre 2025].
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Nightjars, Oilbird, potoos, frogmouths – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 17 novembre 2025].
- ↑ «A Classification of the Bird Species of South America | Part 2. Columbiformes to Caprimulgiformes» p. Notes 11, 12 i 12a. South American Classification Committee. [Consulta: 17 novembre 2025].
- ↑ Sigurðsson, Snorri; Cracraft, Joel «Deciphering the diversity and history of New World nightjars (Aves: Caprimulgidae) using molecular phylogenetics: Phylogeny of New World Nightjars» (en anglès). Zoological Journal of the Linnean Society, 170, 3, 3-2014, p. 506–545. DOI: 10.1111/zoj.12109.