Enganyapastors de cintes

Infotaula d'ésser viuEnganyapastors de cintes
Caprimulgus vexillarius Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  ♂
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes7,3 g (pes en néixer)
67,7 g (pes adult, mascle)
77,1 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Cries1,4 Modifica el valor a Wikidata
Incubació de l'ou16 dies Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCaprimulgiformes
FamíliaCaprimulgidae
GènereCaprimulgus
EspècieCaprimulgus vexillarius Modifica el valor a Wikidata
(Gould, 1838) Caprimulgus vexillarius Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Macrodipteryx vexillarius Modifica el valor a Wikidata
ProtònimSemeiophorus vexillarius Modifica el valor a Wikidata

L'enganyapastors de cintes[1] (Caprimulgus vexillarius) és una espècie d'ocell de la família dels caprimúlgids (Caprimulgidae). Es troba des de Nigèria fins al nord de Sud-àfrica. És un migrador intraafricà i mostra un dimorfisme sexual notable durant la temporada de cria.[2]

♂
♀

Descripció

El mascle de l'espècie es caracteritza per tenir una ampla banda blanca sobre les primàries, que altrament serien negres.[3] A més, els mascles adquireixen una segona ploma primària cridanera durant la temporada de cria. Aquestes plomes de gallardet va creixent més en anys successius, fins al doble de la longitud del cos (d'aquí el nom comú). Cauen o es trenquen ràpidament en completar la cria. Com que les primàries distals (9a) i proximals (1a - 3a) són més llargues, les ales dels ocells mascles són clarament angulars.

Distribució i hàbitat

L'enganyapastors de cintes habita el bosc miombo i sabanes de Burkina Faso, Nigèria, Camerun, el Gabon, República del Congo, República Centreafricana, sud de Txad, sud d'Etiòpia, Ruanda, Burundi, Uganda, Kenya, centre de Tanzània, Zàmbia, Malawi, Moçambic, Zimbàbue, Angola, sud de la República Democràtica del Congo, nord-est de Namíbia, nord i est de Botswana i est de Sud-àfrica.[4]

S'observen com a migradors bianuals i de pas social al llarg de les regions de la Vall del Rift de Kenya i el Llac Victòria, i passen la temporada no reproductora a la sabana subtropical des de Nigèria fins al Sudan.[5]

Ecologia

Hàbits

Els ocells que busquen menjar surten a la tarda o directament després de la posta de sol per alimentar-se crepuscularment i tornen a estar actius abans de la sortida del sol. La dieta inclou una varietat d'insectes, tot i que els escarabats són els preferits. Beuen mentre volen lentament sobre la superfície de l'aigua. El dormidor i el niu són a terra nua, de vegades entre fullaraca. Quan se'ls molesta, poden posar-se longitudinalment en una branca, cosa que recorda l'enganyapastors europeu (C. europaeus) de mida similar.[5]

Reproducció

La reproducció té lloc des de la primavera fins a principis d'estiu, al sud de l'equador. Els mascles tenen territoris d'exhibició separats i atrauen les femelles que atrauen amb una cant semblant a la d'un insecte. A més, els mascles realitzen vols d'exhibició, a través del bosc tant pel sotabosc com a gran alçada, en què es poden unir a femelles receptives. La posta d'ous coincideix amb la lluna plena. A mitjan estiu, alguns ocells comencen a tornar a l'hemisferi nord.[5]

Taxonomia

L'enganyapastors de cintes va ser descrit per primer cop l'any 1838 per l'ornitòleg anglès John Gould amb el nom binomial Semeïophorus (Macrodypteryx?) vexillarius i la localitat tipus errònia de "Illes entre Bourbon i Madagascar; nombroses a les costes del Mar Roig i a l'illa de Scutra [és a dir, Socotra]" quan en realitat era Sierra Leone.[6]

Anteriorment havia estat classificat en el gènere Macrodipteryx.[7] És una espècie monotípica.[8]

Galeria

Referències

  1. ↑ «Enganyapastors de cintes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 22 agost 2026(català)
  2. ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 11 desembre 2025].
  3. ↑ Maclean, G.L. The atlas of southern African birds. Johannesburg: BirdLife South Africa, 1997. ISBN 978-0-620-20729-4.
  4. ↑ «Caprimulgus vexillarius: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22690025a263605994.en.
  5. 1 2 3 Cleere, Nigel; Kirwan, Guy M.; Boesman, Peter F. D.. Pennant-winged Nightjar (Caprimulgus vexillarius) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2021-04-15. DOI 10.2173/bow.pewnig1.02.
  6. ↑ Gould, John. Icones avium, or, Figures and descriptions of new and interesting species of birds from various parts of the globe. pt.1-2. Londres: 20, Broad Street, Golden Square, 1837.
  7. ↑ «Pennant-winged Nightjar Caprimulgus Vexillarius Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 11 desembre 2025].
  8. ↑ «Enganyapastors de cintes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 11 desembre 2025].(català)