Enganyapastors maia

Infotaula d'ésser viuEnganyapastors maia
Antrostomus badius Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCaprimulgiformes
FamíliaCaprimulgidae
GènereAntrostomus
EspècieAntrostomus badius Modifica el valor a Wikidata
Bangs i M.Peck, 1908 Antrostomus badius Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Caprimulgus badius
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

L'enganyapastors maia[1] (Antrostomus badius) és una espècie d'ocell de la família dels caprimúlgids (Caprimulgidae) que habita bosc obert i clars del bosc a les terres baixes de la Península de Yucatán, l'illa Cozumel, terres baixes del Carib de Guatemala i Belize.[2]

Descripció

L'enganyapastors maia fa de 24 a 25,5 cm de llarg. Un mascle capturat pesava 65,5 g i tres femelles de 51,2 a 64,3 g. Les parts superiors del mascle són de color marró grisenc. La corona té taques marrons fosques i taques blanques grisenques, i l'esquena i la gropa tenen taques beix i canyella i amples vetes marró fosc. Té un coll ample beix o canyella a la nuca i als costats del coll. La cua és marró amb barres marrons tènues; els tres parells de plomes més externes tenen puntes blanques amples i el parell més intern té taques marrons grisenques a les puntes. Les ales són de color marró a marró grisenc amb taques i barres marrons. La cara és marró amb taques marró fosc. La barbeta i la gola també són de color marró fosc i amb barres canyella i una banda blanca estreta a sota d'aquesta última. El pit és marró amb taques beix i canyella, i el ventre i els flancs són de color marró fosc amb taques canyella, franges marrons i moltes taques blanques. La femella és similar al mascle, però les puntes pàl·lides de les plomes externes de la cua són molt més petites i beix, no blanques.[3]

Distribució i hàbitat

L'enganyapastors maia és un resident durant tot l'any de la península del Yucatán de Mèxic i Cozumel, davant de la costa. És un visitant no reproductor de Belize i el nord-oest d'Hondures, i també hi ha alguns informes del nord de Guatemala en aquesta temporada.[3] Habita "boscos, matolls i arbustos [i] límits del bosc".[4]

Comportament

Alimentació

L'enganyapastors maia és nocturn. Caça insectes voladors sortint des d'una perxa i possiblement també des de terra.[3]

Reproducció

La temporada de reproducció no s'ha definit. La mida de la posta és de dos ous, probablement postos directament a terra sense niu, com és habitual entre els enganyapastors.[3]

Vocalització

El cant és "un fort i clar puc rii-iu-riiiu' o uiiiu uii-uiiiiu. Canta des d'un lloc amagat en un arbust o arbre, principalment de febrer a agost. També fa un "cloqueig fort i buit, k-lok k-lok ... o p-tok ...."[3]

Estat de conservació

L'UICN ha avaluat l'enganyapastors maia com en risc mínim. La població s'estima en almenys 50.000 individus madurs, però està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates.[5]

Taxonomia i sistemàtica

L'enganyapastors maia va ser descrit per primer cop l'any 1908 pel zoòleg Outram Bangs i el botànic Morton Eaton Peck nord-americans amb el nom binomial Antrostomus badius i la localitat tipus "Districte de Toledo, Hondures Britànica" (ara Belize).[6]

Va ser classificat durant molts anys en el gènere Caprimulgus, però més tard va ser restaurat al gènere original Antrostomus. Ell i l'enganyapastor de Salvin (A. salvini) van ser considerats durant un temps subespècie de l'enganyapastors cuasedós (A. sericocaudatus).[3] L'enganyapastors maia és una espècie monotípica.[7]

Referències

  1. ↑ «Enganyapastors maia». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 8 desembre 2025].(català)
  2. ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 8 desembre 2025].
  3. 1 2 3 4 5 6 Schulenberg, Thomas S.; Arizmendi, Marîa del Coro; Rodríguez-Flores, Claudia I.; Soberanes-González, Carlos A.; Behrstock, Robert A. Yucatan Nightjar (Antrostomus badius) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.yucnig1.01.
  4. ↑ Howell, Steve N. G.; Webb, Sophie. A guide to the birds of Mexico and northern Central America. Repr. Oxford: Oxford Univ. Press, 2010. ISBN 978-0-19-854012-0.
  5. ↑ «Antrostomus badius: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2020, 03-12-2019. DOI: 10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t22689795a163506971.en..
  6. ↑ Bangs, Outram; Peck, Morton Eaton. Bangs and Peck — Rare and New Birds from British Honduras. v.21. Washington: Biological Society of Washington, 1908, p. 44 (Proceedings of the Biological Society of Washington).
  7. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Nightjars, Oilbird, potoos, frogmouths – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 8 desembre 2025].