Enganyapastors trident
Hydropsalis climacocerca  | |
|---|---|
♀ | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 46 g (pes adult, mascle) |
| Cries | 2 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Caprimulgiformes |
| Família | Caprimulgidae |
| Gènere | Hydropsalis |
| Espècie | Hydropsalis climacocerca (Tschudi, 1844) Hydropsalis climacocerca |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Hydropsalis trifurcata
|
| Protònim | Caprimulgus climacocercus |
| Distribució | |
 | |
L'enganyapastors trident[1](Hydropsalis climacocerca) és una espècie d'ocell de la família dels caprimúlgids (Caprimulgidae) que habita boscos de ribera i altres formacions forestals del sud-est de Colòmbia, sud de Veneçuela, Guaiana, est de l'Equador i del Perú, nord de Bolívia i Brasil amazònic.[2]
Aquest ocell té un plomatge molt críptic i té els colors semblants al d'una "cobertura terrestre", com la majoria dels enganyapastors. Els colors es trenquen amb taques blanques, grisos, tant foscos com clars, i alguns marrons, especialment al voltant del coll i el cap. Moltes de les espècies d'enganyapastors també presenten tàctiques de distracció, que ajuda a allunyar els depredadors desprevinguts del niu, les cries o els ous.
Com a espècie que caça insectes a l'aire durant la nit, té ulls grossos i una boca grossa i ampla per permetre aquesta estratègia d'alimentació.
Descripció
L'enganyapastors trident és de color marró sorra amb marques clares o poc clares i una cua força llarga; en vol, els mascles mostren grans falques blanques a les plomes exteriors de la cua. Fa el niu durant el dia a la vegetació al llarg de les vores dels llacs i rius, i busca aliment al voltant dels bancs de sorra i les vores dels rius a la nit. No crida sovint, però ocasionalment emet xiscles suaus en vol.[3]
Distribució
L'enganyapastors trident es troba a totes les regions de la conca de l'Amazones, i al nord-est, a l'Escut de les Guaianes i als països de les Guaianes. L'àrea de distribució no s'estén a l'est de la desembocadura del riu Amazones (Iillha Marajó). En aquesta mateixa desembocadura, a la regió de la confluència del riu Xingu, la distribució s'estén cap al sud i es troba en els dos terços inferiors del drenatge d'aquest riu que flueix cap al nord.[4]
A l'oest, la distribució de l'espècie és adjacent als contraforts dels Andes. Al nord, la distribució s'estén fins al sud-est de Veneçuela i només al terç superior del drenatge del riu Orinoco que flueix cap al nord pel Carib, la zona de la conca oriental del riu Orinoco i les terres altes que voregen l'oest de Guyana.[4]
A les mateixes capçaleres de la conca meridional de l'Amazones, la meitat aigües amunt dels drenatges del riu, tant al sud-est com al sud-oest, la distribució se superposa amb l'espècie germana l'enganyapastors cua de tisora (H. trifurcata) que s'estén fins al sud-est del Brasil a través de la caatinga, el cerrado i el pantanal fins al sud de l'Argentina. Les dues espècies cobreixen tota Amèrica del Sud a l'est de la serralada dels Andes, des del centre de l'Argentina fins a la costa caribenya; l'excepció és una petita regió centrada al sud-est de la conca de l'Amazones, a prop de Maranhão, Brasil.[4]
Taxonomia
L'enganyapastors trident va ser descrit formalment el 1844 pel naturalista suís Johann Jakob von Tschudi amb el nom binomial Caprimulgus climacocercus basat en un exemplar recollit al Perú.[5][6] L'epítet específic combina el grec antic «κλιμαξ/klimax», «κλιμακος/klimakos» que significa “escala” amb «κερκος/kerkos» que significa “cua”.[7] L'enganyapastors trident és ara una de les quatre espècies classificades al gènere Hydropsalis, introduït el 1832 pel naturalista alemany Johann Georg Wagler.[8]
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (15.1, 2025) es reconeixen cinc subespècies:[8]
- H. c. schomburgki (Sclater, 1866) – est de Veneçuela i les Guaianes.
- H. c. climacocerca (Tschudi, 1844) – oest de l'Amazònia.
- H. c. pallidior (Todd, 1937) – Santarém, oest de Pará (centre del nord del Brasil).
- H. c. intercedens (Todd, 1937) – Óbidos, oest de Pará (centre del Brasil).
- H. c. canescens (Griscom & Greenway, 1937) – baix riu Tapajós, oest de Pará (centre del nord del Brasil).
Galeria
Referències
- ↑ «Enganyapastors trident». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 octubre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «enganyapastors trident - eBird». [Consulta: 22 octubre 2025].
- 1 2 3 Smith, Maria. Ladder-tailed Nightjar (Hydropsalis climacocerca) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.latnig1.01.
- ↑ Tschudi, Johann Jakob von. Avium conspectus quae in Republica Peruana reperiuntur et pleraeque observatae vel collectae sunt in itinere (en llatí). vol.10. Berlin: Archiv für Naturgeschichte, 1844, p. 262-317 [269].
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.4. Cambridge: Harvard University Press, 1940, p. 218 [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «The Key to Scientific Names: climacocerca» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 22 octubre 2025].
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Nightjars, Oilbird, potoos, frogmouths – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 22 octubre 2025].