Enginyeria forestal

Explotació forestal d'un bosc

L'enginyeria forestal és una branca de l'enginyeria que aplica la ciència i la tecnologia a l'estudi i la gestió dels boscos, considerats tant des del punt de vista dels recursos naturals com des del punt de vista econòmic.[1][2][3] Això inclou la creació, la gestió, la utilització i la conservació dels boscos i els recursos que s'hi associen en benefici dels humans de manera sostenible per tal d'assolir els objectius desitjats, les seves necessitats i els seus valors.[4][5] La silvicultura es practica en plantacions i masses naturals.[6] L'enginyeria forestal inclou elements que pertanyen a les ciències biològiques, físiques, socials, polítiques i de gestió.[7] La gestió forestal juga un paper essencial en la creació i modificació d'hàbitats i afecta el subministrament de serveis ecosistèmics.[8]

Context

La silvicultura moderna generalment abraça una àmplia gamma d'objectius, en el que es coneix com a gestió d'usos múltiples, que inclou: el subministrament de fusta, llenya, hàbitat per a la vida silvestre, gestió de la qualitat natural de l'aigua, recreació, protecció del paisatge i la comunitat, ocupació, paisatges estèticament atractius, gestió de la biodiversitat, gestió de conques hidrogràfiques, control de l'erosió i preservació dels boscos com a "embornals" de diòxid de carboni atmosfèric. Els ecosistemes forestals han arribat a ser considerats el component més important de la biosfera,[9] i la silvicultura ha emergit com una ciència aplicada, un ofici i una tecnologia vitals. El control dels boscos per a la producció de fusta es coneix com a silvicultura.

Totes les persones depenen dels boscos i de la seva biodiversitat, algunes més que altres.[10] La silvicultura és un segment econòmic important en diversos països industrialitzats,[11] ja que els boscos proporcionen més de 86 milions de llocs de treball verds i donen suport als mitjans de subsistència de moltes més persones.[10] Per exemple, a Alemanya, els boscos cobreixen gairebé un terç de la superfície terrestre,[12] la fusta és el recurs renovable més important i la silvicultura dóna suport a més d'un milió de llocs de treball i uns 181.000 milions d'euros de valor per a l'economia alemanya cada any.[13]

A tot el món, s'estima que 880 milions de persones dediquen part del seu temps a recollir llenya o a produir carbó vegetal, moltes de les quals són dones.[14] Les poblacions humanes tendeixen a ser baixes a les zones de països de baixos ingressos amb una alta cobertura forestal i una alta biodiversitat forestal, però les taxes de pobresa en aquestes zones tendeixen a ser altes.[14] Uns 252 milions de persones que viuen en boscos i sabanes tenen ingressos inferiors a 1,25 dòlars americans al dia.[14]

Ciència

Ciència forestal

Durant els darrers segles, la silvicultura es considerava una ciència independent. Amb l'auge de l'ecologia i les ciències ambientals, hi ha hagut una reordenació de les ciències aplicades. D'acord amb aquest punt de vista, l'enginyeria forestal és una ciència primària de l'ús del sòl comparable a l'agricultura[15] Sota aquests epígrafs, els fonaments de la gestió dels boscos naturals provenen de l'ecologia natural. Els boscos o plantacions d'arbres, aquells que tenen com a objectiu principal l'extracció de productes forestals, es planifiquen i gestionen per utilitzar una combinació de principis ecològics i agroecològics.[16] En moltes regions del món hi ha un conflicte considerable entre les pràctiques forestals i altres prioritats socials com la qualitat de l'aigua, la preservació de les conques hidrogràfiques, la pesca sostenible, la conservació i la preservació d'espècies.[17]

Dendrologia

La dendrologia és un subconjunt de la botànica; és la disciplina científica que estudia les plantes llenyoses (arbres, arbustos i lianes), concretament, les seves classificacions taxonòmiques.[18] La silvicultura, en canvi, és la pràctica comercial de la gestió forestal, principalment per a la producció de fusta.[19]

Diversitat genètica

La procedència del material forestal reproductor utilitzat per plantar boscos té una gran influència en com es desenvolupen els arbres, per això és important utilitzar material forestal reproductor de bona qualitat i amb una alta diversitat genètica.[20] La diversitat genètica són les diferències en la seqüència d'ADN entre individus, a diferència de la variació causada per influències ambientals. La composició genètica única d'un individu (el seu genotip) determinarà el seu rendiment (el seu fenotip) en un lloc concret.[21] La diversitat genètica és necessària per mantenir la vitalitat dels boscos i per proporcionar resiliència a les plagues i malalties. La diversitat genètica també garanteix que els arbres forestals puguin sobreviure, adaptar-se i evolucionar en condicions ambientals canviants. A més, la diversitat genètica és la base de la diversitat biològica pel que fa a les espècies i ecosistemes. Per tant, els recursos genètics forestals són importants en la gestió forestal.[20]

La diversitat genètica dels boscos està amenaçada pels incendis forestals, les plagues i les malalties, la fragmentació de l'hàbitat, les males pràctiques silvícoles i l'ús inadequat del material reproductiu forestal. Uns 98 milions d'hectàrees de bosc van ser afectades pels incendis el 2015; principalment al domini tropical, on el foc va cremar aproximadament el 4% de la superfície forestal total aquell any. Més de dos terços de la superfície forestal total afectada es trobava a l'Àfrica i a l'Amèrica del Sud. Els insectes, les malalties i els fenòmens meteorològics severs van danyar uns 40 milions d'hectàrees de boscos el 2015, principalment als dominis temperat i boreal.[22] Les poblacions marginals de moltes espècies d'arbres s'enfronten a noves amenaces a causa dels efectes del canvi climàtic[23] La majoria dels països d'Europa tenen recomanacions o directrius per seleccionar espècies i procedències que es poden utilitzar en un lloc o zona determinats.[24]

Gestió forestal

La gestió forestal és la branca de la silvicultura que s'ocupa de l'administració i la gestió dels boscos comercials. S'ocupa de la silvicultura, la protecció i la regulació dels boscos. Els seus objectius inclouen la gestió de la fusta, l'estètica, l'esport a l'aire lliure, els valors urbans, la gestió de conques hidrogràfiques, la vida silvestre, la pesca continental i costanera, els productes de fusta, els recursos fitogenètics i altres valors dels recursos forestals.[25]

La gestió forestal urbana és la cura i la gestió d'arbres individuals i poblacions d'arbres en entorns urbans amb la finalitat de millorar l'entorn urbà . La silvicultura urbana implica tant la planificació com la gestió, inclosa la programació de les operacions de cura i manteniment del bosc urbà.[26]

Educació forestal

L'educació forestal inclou formació en biologia general, ecologia, botànica, genètica, ciències del sòl, climatologia, hidrologia, economia i gestió forestal. L'educació en els conceptes bàsics de la sociologia i la ciència política sovint es considera un avantatge. Les habilitats professionals en resolució de conflictes i comunicació també són importants en els programes de formació.[27] La Unió Internacional d'Organitzacions de Recerca Forestal és l'organització internacional que coordina els esforços en ciència forestal a tot el món.[28]

Els estudis d'enginyeria forestal en l'àmbit català són oferts per la Universitat de Lleida[29] i per la Universitat Politècnica de València[30] i ambdues ofereixen la possibilitat de complementar-los amb un màster en enginyeria de forests, que permet l'assoliment les titulacions de màster recollides en l'Annex 1 del RD 861/2010, que va modificar el Reial decret 1393/200.

Els enginyers forestals poden exercir les activitats professionals que són regulades legalment pel Decret 2095/1971 i pel R.D. 2220/1982. Entre les activitats que els enginyers forestals poden desenvolupar en els sistemes forestals hi ha els aprofitaments i indústries forestals, els plans d'ordenació cinegètica, els projectes d'ordenació forestal, les repoblacions, la prevenció d'incendis forestals i el disseny i càlcul d'infraestructures.[31]

Referències

  1. ↑ «forestal.xml Enginyeria forestal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «Selvicoltura - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 26 febrer 2026].
  3. ↑ «[1703L31 SCIENZE FORESTALI E AMBIENTALI | Università di Torino]». [Consulta: 26 febrer 2026].
  4. ↑ Grebner, Donald L.; Bettinger, Pete; Siry, Jacek. Introduction to Forestry and Natural Resources (en anglès). Primera esdició. Academic Press, Elsevier, 2013, p. 2. ISBN 978-0-12-386901-2.
  5. ↑ «SAFnet Dictionary | Definition For [forestry]». Dictionaryofforestry.org, 22-10-2008. Arxivat de l'original el 2013-10-19. [Consulta: 15 març 2014].
  6. ↑ Nyland, Ralph D. (2007). Silviculture: concepts and applications (2nd ed.). Prospect Heights: Waveland Press.
  7. ↑ Young, Raymond A. Introduction to Forest Science. John Wiley & Sons, 1982, p. ix. ISBN 978-0-471-06438-1.
  8. ↑ Frouz, Jan. Applied Ecology, 2022. DOI 10.1007/978-3-030-83225-4. ISBN 978-3-030-83224-7.
  9. ↑ «ecosystem part of biosphere». Tutorvista.com. Arxivat de l'original el 2013-11-11. [Consulta: 15 març 2014].
  10. 1 2 The State of the World's Forests 2020. Forests, biodiversity and people – In brief. Rome: FAO & UNEP, 2020. DOI 10.4060/ca8985en. ISBN 978-92-5-132707-4.
  11. ↑ «How does the forest industry contribute to the economy?» (en anglès). www.nrcan.gc.ca, 26-08-2014. Arxivat de l'original el 8 October 2014. [Consulta: 5 abril 2018].
  12. ↑ Bundeswaldinventur 2002 Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine., Bundesministerium für Ernährung, Landwirtschaft und Verbraucherschutz (BMELV), retrieved, 17 January 2010
  13. ↑ Unternehmen Wald, forests as an enterprise, German private forestry association website Arxivat 2016-09-18 a Wayback Machine.
  14. 1 2 3 The State of the World's Forests 2020. Forests, biodiversity and people – In brief. Rome: FAO & UNEP, 2020. DOI 10.4060/ca8985en. ISBN 978-92-5-132707-4.
  15. ↑ Wojtkowski, Paul A. (2002) Agroecological Perspectives in Agronomy, Forestry and Agroforestry. Science Publishers Inc., Enfield, NH, 356p.
  16. ↑ Wojtkowski, Paul A. (2006) Undoing the Damage: Silviculture for Ecologists and Environmental Scientists. Science Publishers Inc., Enfield, NH, 313p.
  17. ↑ Fishes and forestry : worldwide watershed interactions and management. Oxford, UK: Blackwell Science, 2004. ISBN 978-0-470-99524-2. OCLC 184983506.
  18. ↑ «Dendrology: Definition & Description». www.britannica.com. [Consulta: 8 abril 2024].
  19. ↑ Hawley, Ralph C. The Practice of Silviculture. 6th. New York: Wiley, 1954. OCLC 976898179.
  20. 1 2 de Vries, S.M.G., Alan, M., Bozzano, M., Burianek, V., Collin, E., Cottrell, J., Ivankovic, M., Kelleher, C.T., Koskela, J., Rotach, P., Vietto, L. and Yrjänä, L. European Forest Genetic Resources Programme, Bioversity International, Rome, Italy., 2015, p. xii + 40 p [Consulta: 20 gener 2017].
  21. ↑ Konnert, M., Fady, B., Gömöry, D., A’Hara, S., Wolter, F., Ducci, F., Koskela, J., Bozzano, M., Maaten, T. and Kowalczyk, J. European Forest Genetic Resources Programme, Bioversity International, Rome, Italy., 2015, p. xvi and 75 p [Consulta: 20 gener 2017].
  22. ↑ Global Forest Resources Assessment 2020 – Key findings. Rome: FAO, 2020. DOI 10.4060/ca8753en. ISBN 978-92-5-132581-0.
  23. ↑ de Vries, S.M.G., Alan, M., Bozzano, M., Burianek, V., Collin, E., Cottrell, J., Ivankovic, M., Kelleher, C.T., Koskela, J., Rotach, P., Vietto, L. and Yrjänä, L. European Forest Genetic Resources Programme, Bioversity International, Rome, Italy., 2015, p. xii + 40 p [Consulta: 20 gener 2017].
  24. ↑ Konnert, M., Fady, B., Gömöry, D., A’Hara, S., Wolter, F., Ducci, F., Koskela, J., Bozzano, M., Maaten, T. and Kowalczyk, J. European Forest Genetic Resources Programme, Bioversity International, Rome, Italy., 2015, p. xvi and 75 p [Consulta: 20 gener 2017].
  25. ↑ «Glossary of Forestry Terms in British Columbia». Ministry of Forests and Range (Canada), 01-03-2008. [Consulta: 6 abril 2009].
  26. ↑ Caves, R. W.. «Urban forestry». A: Encyclopedia of the City. Routledge, 2004. ISBN 978-0415862875.
  27. ↑ Sample, V. A.; Bixler, R. P.; McDonough, M. H.; Bullard, S. H.; Snieckus, M. M. Journal of Forestry, 113, 6, 16-07-2015, p. 528–537. DOI: 10.5849/jof.14-122 [Consulta: free].
  28. ↑ «Discover IUFRO:The Organization». IUFRO. Arxivat de l'original el 2010-07-08. [Consulta: 12 octubre 2010].
  29. ↑ «Grau en Enginyeria Forestal.». Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria. [Consulta: 18 agost 2021].
  30. ↑ «Grau en Enginyeria Forestal i del Medi Natural». Universitat Politècnica de València. [Consulta: 18 agost 2021].
  31. ↑ «Grau en Enginyeria Forestal. Objectius i competències». Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria. [Consulta: 18 agost 2021].

Vegeu també

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.