Engràulids

Infotaula d'ésser viuEngràulids
Engraulidae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli d'engràulid i anchovy fillet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaEngraulidae Modifica el valor a Wikidata
Gill, 1861 Engraulidae Modifica el valor a Wikidata

Els engràulids (Engraulidae) són una família de peixos de l'ordre dels clupeïformes. Diverses espècies d'aquesta família reben els noms comuns d'aladrocs, seitons o anxoves. Aquests petits peixos són molt apreciats en la gastronomia de molts països.

Més de 140 espècies es col·loquen en 17 gèneres; es troben als oceans Atlàntic, Índic i Pacífic, així com al mar Negre i al Mar Mediterrani. També n'hi ha en aigua dolça.[1] Les anxoves solen classificar-se com a peix blau.[2]

Gèneres

Gèneres de la família dels Engraulids
Gèneres Espècie Comenta Gèneres Espècie Comenta
Amazonsprattus 1 Anxoa 35
Anxovia 3 Anxoviella 4
Cetengraulis 2 Coilia 13
Encrasicholina 5 Engraulis 9 Gènere tipus, que conté totes les espècies comercialment significatives.
Jurengraulis 1 Lycengraulis 4
Lycothrissa 1 Papuengraulis 1
Pseudosetipinna 1 Pterengraulis 1
Setipinna 8 Stolephorus 20
Thryssa 24

Característiques

Aladroc, Engraulis encrasicolus

Els engràulids són peixos petits i verds amb reflexos blaus a causa d'una franja longitudinal de color platejat que va des de la base de l'aleta caudal (cua). Van des dels 2 als 40 cm de longitud adulta,[3] i les seves formes corporals són variables amb peixos més esvelts a les poblacions del nord.

El musell és rom amb dents petites i afilades a les dues mandíbules. El musell conté un sol òrgan rostral, que es creu que és de naturalesa electrosensorial, encara que es desconeix la seva funció exacta.[4][5] La boca és més gran que la dels arengs] i ateriniformes, dos peixos als quals les anxoves s'assemblen molt en altres aspectes. L'anxova menja plàncton i peixos recentment eclosionats.

Distribució

El engràulids es troben en zones disperses pels oceans del món, però es concentren en aigües temperades i són rares o absents en mars frígids o molt càlids. En general accepten molt una àmplia gamma de temperatures i salinitat. Es poden trobar grans bancs a zones poc profundes, salobroses amb fons fangosos, com als estuaris i badies.

L'aladroc és abundant a la Mediterrània, especialment al Mar d'Alborà,[6] Mar Egeu i Mar Negre. Aquesta espècie es captura regularment al llarg de les costes de Creta, Grècia, Sicília, Itàlia, França, Turquia, nord de l'Iran, Portugal i Espanya. També es troben a la costa del nord d'Àfrica. L'àrea de distribució de l'espècie també s'estén al llarg de la costa atlàntica d'Europa al sud de Noruega. La fresa es produeix entre octubre i març, però no en aigües més fredes de 12 °C. L'anxova sembla desovar almenys a 100 km de la costa, prop de la superfície de l'aigua.

Ecologia

Els engràulids són una font d'aliment important per a gairebé tots els peixos depredadors del seu entorn, inclòs el Paralichthys californicus, el llobarro atlàntic ratllat, el Seriola quinqueradiata, el tauró, els salmons reial i el platejat. També és extremadament important per als mamífers marins i els ocells; per exemple, l'èxit de reproducció del pelicà bru de Califòrnia[7] i el xatrac elegant està fortament relacionada amb l'abundància d'anxoves.

Alimentació

Com la majoria dels clupeoides (arengades, sardines i anxoves), són filtradores que obren la boca mentre neden. Quan l'aigua passa per la boca i surt per les brànquies, les partícules d'aliment són tamisades per brànquies i transferides a l'esòfag.[8]

Engràulids com a aliment humà

Plat de seitons fregits

Un mètode tradicional de processament i conservació de l'anxova és eviscerar-les i salar-les en salmorra, permetent-les curar, i després envasar-los amb oli o sal. Això dona com a resultat un sabor fort característic i la carn es torna d'un gris profund. En vinagre, les anxoves són més suaus i la polpa conserva un color blanc. A l'Antiga Roma, les anxoves eren la base de la salsa de peix fermentat garum. Garum tenia una vida útil prou llarga per al comerç a llarga distància i es produïa en quantitats industrials. Les anxoves també es menjaven crues com a afrodisíac.[9]

Avui en dia, s'utilitzen en petites quantitats per aromatitzar molts plats. A causa del fort sabor, també són un ingredient en diverses salses i condiments, com ara salsa Worcestershire, amanida Cèsar, remolada, Gentleman's Relish, moltes salses de peix, i en algunes versions de salsa de Café de Paris. Per a ús domèstic, els filets d'anxova s'envasen amb oli o sal en llaunes o pots petits, de vegades enrotllats al voltant de tapereres. També se'n fa pasta d'anxova. Els pescadors també utilitzen anxoves com a esquer per a peixos més grans, com ara la tonyina.[10]

El gust fort que la gent associa amb les anxoves es deu al procés de curació. Les anxoves fresques, conegudes a seitons, tenen un sabor molt més suau.[11]

A Suècia i Finlàndia, el nom "anxoves" està fortament relacionat amb un condiment tradicional, per tant, el producte "anxoves" normalment es fa amb amploies[12] i arengs es poden vendre com a "anxoves especiades". Els peixos de la família Engraulidae es coneixen com a sardell a Suècia i sardelli a Finlàndia, cosa que genera confusió a l'hora de traduir receptes.

Als països del sud-est asiàtic com Indonèsia, Singapur, Malàisia i les Filipines, es fregeixen i es mengen com a berenar o com a guarnició. Es coneixen com ikan bilis en malai, ikan teri en indonesi i dilis en filipí.[13]

Espècies comercials

Espècies comercials significatives
Nom comú Nom científic Llargada

màxima

 Llargada

mitjana

 Amplada

màxima

 Edat

màxima

 Nivell

tròfic

 Fish
Base		 FAO ITIS UICN
Anxova europea* Engraulis encrasicolus (Linnaeus, 1758) 20.0 cm (8 in) 13.5 cm (5 1⁄2 in)[14] 49 g (1 3⁄4 oz) 5 anys 3.11 [15] [16] [17] LC IUCN 3 1.svg Menys preocupació[18]
Anxova argentina Engraulis anchoita (Hubbs & Marini, 1935) 17.0 cm (6 1⁄2 in) 10.0 cm (4 in) 25 g (7⁄8 oz) ? anys 2.51 [19] [20] [21] LC IUCN 3 1.svg Menys preocupació[22]
Anxova de Califòrnia Engraulis mordax (Girard, 1856) 24.8 cm (10 in) 15.0 cm (6 in) 68 g (2 3⁄8 oz) 7 anys 2.96 [23] [24] [25] LC IUCN 3 1.svg Menys preocupació[26]
Anxova japonesa Engraulis japonicus (Temminck & Schlegel, 1846) 18.0 cm (7 in) 14.0 cm (5 1⁄2 in) 45 g (1 5⁄8 oz) 4 anys 2.60 [27] [28] [29] No valorat
Anxova del Pacífic Engraulis ringens (Jenyns, 1842) 20.0 cm (8 in) 14.0 cm (5 1⁄2 in) ? g 3 anys 2.70 [30] [31] [32] LC IUCN 3 1.svg Menys preocupació[33]
Anxova sudafricana Engraulis capensis (Gilchrist, 1913) 17.0 cm (6 1⁄2 in) 11.0 cm (4 1⁄2 in) ((Linf+Lm)/2) ? g ? anys 2.80 [34] [35] [36] No valorat

* Tipus d'espècies

Referències

  1. ↑ Loeb, M.V. «A new species of Anchoviella Fowler, 1911 (Clupeiformes: Engraulidae) from the Amazon basin, Brazil». Neotropical Ichthyology, 10, 1, 2012, p. 13–18. DOI: 10.1590/s1679-62252012000100002.
  2. ↑ «What's an oily fish?». Food Standards Agency, 24-06-2004. Arxivat 2010-12-10 at the UK Government Web Archive
  3. ↑ "Engraulidae". FishBase. Ed. Rainer Froese and Daniel Pauly. December 2008 version. N.p.: FishBase, 2008.
  4. ↑ Bemis, William E.; Hetherington, Thomas E. «The Rostal Organ of Latimeria chalumnae: Morphological Evidence of an Electroreceptive Function». Copeia, 1982, 2, 28-05-1982, p. 467. DOI: 10.2307/1444635. JSTOR: 1444635.
  5. ↑ Nelson, Gareth. Encyclopedia of Fishes. San Diego: Academic Press, 1998, p. 94–95. ISBN 978-0-12-547665-2.
  6. ↑ C.Michael Hogan. 2011. Alboran Sea. eds. P.Saundry & C.J.Cleveland. Encyclopedia of Earth. National Council for Science and the Environment. Washington DC
  7. ↑ Anderson, Daniel W.; Gress, Franklin; Mais, Kenneth F.; Kelly, Paul R. «Brown pelicans as anchovy stock indicators and their relationships to commercial fishing». CalCOFIs Reports. California Cooperative Oceanic Fisheries Investigations, 21, 1980, p. 55. Arxivat de l'original el 2012-12-23 [Consulta: 24 juny 2023]. «Pelican reproductive rate ... depends largely on levels of anchovy abundance and availability.»
  8. ↑ Bone, Q., & Marshall, N. (1982). Biology of fishes. Glasgow: Blackie.
  9. ↑ «Tacitus: Germania». thelatinlibrary.com.
  10. ↑ Walford L. A. (1945) Fishery Resources of the United States of America, page 26, U.S. Fish and Wildlife Service.
  11. ↑ «Filets d'anxova blanca (Boquerones)». marxfoods.com.
  12. ↑ «Food: First catch your anchovies». The Independent, 22-11-1997. Arxivat de l'original el 2009-07-14.
  13. ↑ Benayoun, Mike. «Dilis» (en anglès), 03-07-2017. [Consulta: 19 agost 2022].
  14. ↑ Engraulis encrasicolus (Linnaeus, 1758) European anchovy, In: Fishbase.se. 2021
  15. ↑ «{{{1}}} {{{2}}}» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  16. ↑ Engraulis encrasicolus (Linnaeus, 1758) FAO, Species Fact Sheet. Retrieved April 2012.
  17. ↑ Engraulis encrasicolus (TSN 161831) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
  18. ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
  19. ↑ «{{{1}}} {{{2}}}» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  20. ↑ Engraulis anchoita (Hubbs & Marini, 1935) FAO, Species Fact Sheet. Retrieved April 2012.
  21. ↑ Engraulis anchoita (TSN 551338) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
  22. ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
  23. ↑ «{{{1}}} {{{2}}}» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  24. ↑ Engraulis mordax (Girard, 1856) FAO, Species Fact Sheet. Retrieved April 2012.
  25. ↑ Engraulis mordax (TSN zzzzz) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
  26. ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
  27. ↑ «{{{1}}} {{{2}}}» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  28. ↑ Engraulis japonicus (Temminck & Schlegel, 1846) FAO, Species Fact Sheet. Retrieved April 2012.
  29. ↑ Engraulis japonicus (TSN 161835) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
  30. ↑ «{{{1}}} {{{2}}}» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  31. ↑ Engraulis ringens (Jenyns, 1842) FAO, Species Fact Sheet. Retrieved April 2012.
  32. ↑ Engraulis ringens (TSN 183775) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
  33. ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
  34. ↑ «{{{1}}} {{{2}}}» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  35. ↑ Engraulis capensis (Gilchrist, 1913) FAO, Species Fact Sheet. Retrieved April 2012.
  36. ↑ Engraulis capensis (TSN 551339) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.