Enicurus
 Enicur petit  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Muscicapidae |
| Gènere | Enicurus Temminck, 1822 Enicurus |
Enicurus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).[1][2] La principal característica és que tenen la cua biforcada. Són petits ocells insectívors que abans es classificaven a la família dels túrdids (Turdidae) però ara es consideren part de la família dels papamosques del Vell Món, Muscicapidae[3] i es distribueixen pel sud-est asiàtic.[4] Reben el nom comú d'"enicur".[5]
Taxonomia
El gènere Enicurus va ser introduït el 1822 pel zoòleg neerlandès Coenraad Jacob Temminck per incloure Enicurus coronatus, l'enicur de Leschenault (Turdus leschenaulti (Vieillot, 1818) que per tant és l'espècie tipus.[6] L'epítet de Temminck es considera un sinònim júnior, ja que quatre anys abans, el 1818, Louis Vieillot havia encunyat el nom binomial Turdus leschenaulti per a la mateixa espècie.[7]
El següent cladograma que mostra les relacions entre les espècies es basa en un estudi filogenètic molecular dels papamosques del Vell Món publicat el 2023. Enicurus borneensis.[6]
| Enicurus |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Etimologia
El nom del gènere combina el grec antic «ἑνικος/henikos» que significa “singular” amb «-ουρα/-oura» que significa “de cua”.[8]
Espècies
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 12.1, gener 2025) aquest gènere està format per vuit espècies:[9]
- Enicurus scouleri - Enicur petit.
- Enicurus immaculatus - Enicur dorsinegre.
- Enicurus schistaceus - Enicur dorsigrís.
- Enicurus maculatus - Enicur ocel·lat.
- Enicurus leschenaulti - Enicur de Leschenault.
- Enicurus borneensis.
- Enicurus ruficapillus - Enicur cap-roig.
- Enicurus velatus - Enicur de la Sonda.
Tanmateix, el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (desembre 2019), compten 7 espècies, car es segueix el criteri taxonòmic de considerar Enicurus borneensis com una subespècie de Enicur de Leschenault (E. l. borneensis).[10]
Referències
- ↑ «Enicurus (Enicurus sp.)». Avibase. [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ «Enicurus Temminck, 1822» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ Hoyo, Josep del; Elliott, Andrew; Sargatal, Jordi; Christie, David A.; Bock, Walter Joseph Family Turdidae (Thrushes). vol. 10, Cuckoo-shrikes to Thrushes. Barcelona: Lynx ed, 2005, p. 805–807 (Handbook of the Birds of the World). ISBN 978-84-87334-72-6.
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ «Enicurus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 25 abril 2026].(català)
- ↑ Temminck, Coenraad Jacob. Nouveau recueil de planches coloriées d'oiseaux, pour servir de suite et de complément aux planches enluminées de Buffon (en francès). vol. 3. París: F.G. Levrault, 1824, p. làmina 113.
- ↑ Mayr, Ernst. Check-list of birds of the world. v.10. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1964, p. 85-86 [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 146. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Chats, Old World flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 705. ISBN 978-84-16728-37-4.