Enric Guiter
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 juny 1909  Ceret (Vallespir) |
| Mort | 15 abril 1994 (84 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
President Association internationale d'études pyrénéennes (en)  | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| President Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales (en) | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Majoral del Felibritge (cigalo de Sustancioun (oc) ) | |
| 1962 – 1994 ← Danton Cazelles – Jean-Claude Ducourtieux → | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Dialectes del català i dialecte de l'occità |
| Ocupació | professor universitari (1964–1978), lingüista, filòleg, romanista, dialectòleg |
| Membre de | |
| Moviment | Felibritge |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Jean-Marie Barbera (en) |
| Premis | |
Enric Guiter (en francès: Henri Guiter) (Ceret, Vallespir, 14 de juny de 1909 - Perpinyà, 15 d'abril de 1994)[1] fou un dels lingüistes més importants de Catalunya del Nord. La seua contribució més cabdal a la dialectologia dels Països Catalans i de les terres occitanes va ser l'Atlas Linguistique des Pyrénées Orientales. La seua tesi doctoral es va centrar en el menorquí (Etude de linguistique historique du dialecte minorquin, 1943).[2]
També va estudiar el lèxic animal, els proverbis i es dedicà, a més, a la dialectometria.
Guiter també fou un dels impulsors de la revista Terra Nostra, base del moviment de recuperació identitària catalana a la Catalunya nord, amb Alfons Mias i Joan Amade. També fou essencial en la creació de la Revista Catalana i va ser membre tant del GREC com de l'Institut Rossellonès d'Estudis Catalans.
Obres
- Étude de linguistique historique du dialecte minorquin (1943)
- Atlas linguistique des Pyrénées-Orientales (1966)
- Cançó de juny (1951), poesia
- De porpra i d'or (1957), poesia
- Teló de boca (1952), teatre
- Contes a Pipiu (1960) narracions
- Proverbes et dictons catalans (1969)
Articles
- "Algunes infiltracions del lèxic occità en el domini lingüístic català" a Estudis Romànics, (1948)
- "Phénomènes de palatalisation dans la haute Ariège" a Revue des Langues Romanes (1950)
- "Faits de fermeture vocalique dans quelques hautes vallées catalanes" a Revue des Langues Romanes (1952)
- "Quelques enseignements du lexique paysan" a Bulletin de la Société des Pyrénées-Orientales (1954 i 1955)