Enrique Hauser y Neuburger

Plantilla:Infotaula personaEnrique Hauser y Neuburger
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1866 Modifica el valor a Wikidata
Gibraltar (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 abril 1943 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (Medalla 10)
1r maig 1910 – 10 maig 1941 (destitució)
← Gabriel de la Puerta Ródenas y Magaña – Antoni Rius Miró →
President Reial Societat Espanyola de Física i Química
desembre 1908 – desembre 1909
← Eduardo Mier y Miura – Alfredo Mendizábal y Martín → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer de mines Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareFelipe Hauser y Kobler Modifica el valor a Wikidata
Premis

Enrique Hauser y Neuburger (Gibraltar, 9 d'octubre de 1866 - París, 27 d'abril de 1943) va ser un enginyer espanyol.[1][a 1][3][4][5]

Biografia

El seu pare, Phillipp Hauser Kobler, era un jueu d'origen hongarès, de professió metge i la seva mare, Pauline Neuburger Oppenheimer, era de família jueva i procedència alemanya.[6][7] Després de passar la seva joventut a Gibraltar, Cadis i Sevilla, va estudiar a Madrid, en la Escola d'Enginyers de Mines,[a 2]i a Londres;[a 3]tornaria en 1889 a Espanya.[1] Va treballar com a enginyer elèctric en la instal·lació del primer tramvia Bilbao-Santurtzi.[1] Va ser inspector general del Cos d'Enginyers de Mines.[5] A més va ser president del Consell de Mineria i professor cap del Laboratori Químic Industrial de l'Escola de Mines i de la seva secció de Recerques Científiques, president de la Comissió del Grisú i president de la Societat Espanyola de Física i Química.[5]

Va ser acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals des de 1910[8][9] amb la medalla 10,[10] institució de la que en seria a més tresorer.[8]

Seria a més membre de diverses societats científiques nacionals i estrangeres. Va obtenir una medalla d'or, el 1929, per la Societat de Química Industrial de París.[5] Va marxar d'Espanya cap a 1938, durant la Guerra Civil.[2]

Invents i patents

  • Perfeccionament en la construcció d'acumuladors o piles secundàries (24-XI_1891)[7]
  • Perfeccionament en les matèries actives empleades en els acumuladors elèctrics (29-VII-1892)[7]
  • Perfeccionament en els comptadors químics d'energia elèctrica (19-II-1894)[7]
  • Perfeccionament en els ventiladors rotatius (18-IX-1896)[7]
  • Perfeccionament en els motors elèctrics de corrent continu que desenvolupant un treball màxim consumeixen menys de 120 Wats amb potencial constant superior a 50 Wats (16-VIII-1897)[7]
  • Perfeccionament en els suports per a pantalles fosforescents pels raigs X (20-XI-1897)[7]

Notes

  1. ↑ Es desconeix el lloc exacte de la seva mort, encara que per aquelles dates estava per París.[2]
  2. ↑ En la que va ser el número 1 de la seva promoció.[1]
  3. ↑ On es pensa que va obtenir el títol d'enginyer electrotècnic.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 Puche Riart, 2002, p. 796.
  2. 1 2 Toural Quiroga, 2010, p. 120.
  3. ↑ Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 2003, p. 38.
  4. ↑ Toural Quiroga, 2010, p. 178.
  5. 1 2 3 4 Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, 2003, p. 38.
  6. ↑ Toural Quiroga, 2010, p. 124.
  7. 1 2 3 4 5 6 7 Puche Riart, 2002, p. 798.
  8. 1 2 Puche Riart, 2002, p. 802.
  9. ↑ «Academias y centros, nuevos académicos». ABC, 30-04-1910, p. 10.
  10. ↑ «Académicos Históricos». Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Arxivat de l'original el 2016-04-21. [Consulta: 7 maig 2016].

Bibliografia