Epigonus heracleus
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Pempheriformes |
| Família | Epigonidae |
| Gènere | Epigonus |
| Espècie | Epigonus heracleus  (Parin & Abràmov, 1986)[1][2][3] |
Epigonus heracleus és una espècie de peix pertanyent a la família dels epigònids.[4]
Descripció
- Pot arribar a fer 13,1 cm de llargària màxima.
- 7 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal.
- Espina opercular present.
- El diàmetre horitzontal de l'ull és més gran que la part postorbital del cap.[5][6]
Hàbitat
És un peix marí, mesobentònic-pelàgic i batidemersal que viu entre 270 i 670 m de fondària sobre el fons marí[5][7]
Distribució geogràfica
Observacions
Referències
- ↑ Rafinesque C. S., 1810. Indice d'ittiologia siciliana; ossia, catalogo metodico dei nomi latini, italiani, e siciliani dei pesci, che si rinvengono in Sicilia disposti secondo un metodo naturale e seguito da un appendice che contiene la descrizione de alcuni nuovi pesci sicilian. Messina. Indice Ittiol. Sicil. . 1-70.
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Parin, N. V. & Abràmov, A. A., 1986. Materials for a revision of the genus Epigonus (Rafinesque) (Perciformes, Epigonidae): species from the submarine ridges of the southern East Pacific and preliminary review of the "Epigonus robustus species-group.". Trudy Instituta okeanologii im. P.P. Shirshova = Transactions of the P.P. Shirshov Institute of Oceanology v. 121: 173-194.
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- 1 2 3 4 FishBase (anglès)
- ↑ Abràmov, A.A., 1992. Species composition and distribution of Epigonus (Epigonidae) in the world ocean. J. Ichthyol. 32(5):94-108.
- ↑ Abràmov, A.A., 1992.
Bibliografia
- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.