Epimedium
 Epimedium pinnatum  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Berberidaceae |
| Subfamília | Berberidoideae |
| Gènere | Epimedium L., 1753 Epimedium |
| Nomenclatura | |
| Tipus | Epimedium alpinum |
Epimedium és un gènere de plantes angiospermes de la família de les berberidàcies (Berberidaceae). Són plantes nadiues del nord-est d'Algèria, Itàlia, els Balcans, Turquia, el Caucas. Iran, Pakistan, l'extrem nord-oest de l'Índia, Xina, Corea i el Japó.[1]
Les espècies d'Epimedium són plantes perennes amb rizoma, caducifòlies o de fulla persistent. La majoria tenen flors en forma d'aranya.
Contenen icariina,la qual inhibeix el PDE5 com ho fa el sildenafil, l'ingredient actiu de la Viagra. Per tant, es fa servir com un afrodisíac i en el tractament de la disfunció erèctil. També s'usa per al tractament de l'osteoporosi.[2]
Taxonomia
Aquest gènere va ser validat per la seva publicació l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[3][4] Tanmateix el nom és més antic i de vegades el botànic francès Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708) apareix citat com a exautor, "Epimedium Tourn. ex L.".[1]
Espècies
Dins del gènere Epimedium es reconeixen les 67 espècies següents:[1]
- Epimedium acuminatum Franch.
- Epimedium alpinum L.
- Epimedium baiealiguizhouense S.Z.He & Y.K.Yang
- Epimedium baojingense Q.L.Chen & B.M.Yang
- Epimedium borealiguizhouense S.Z.He & Y.K.Yang
- Epimedium brevicornu Maxim.
- Epimedium campanulatum Ogisu
- Epimedium daiguii Cheng Zhang, B.L.Guo & Q.R.Liu
- Epimedium davidii Franch.
- Epimedium dewuense S.Z.He, Probst & W.F.Xu
- Epimedium diphyllum Lodd. ex Graham
- Epimedium dolichostemon Stearn
- Epimedium ecalcaratum G.Y.Zhong
- Epimedium elatum C.Morren & Decne.
- Epimedium elongatum Kom.
- Epimedium enshiense B.L.Guo & P.K.Hsiao
- Epimedium epsteinii Stearn
- Epimedium fangii Stearn
- Epimedium fargesii Franch.
- Epimedium flavum Stearn
- Epimedium franchetii Stearn
- Epimedium glandulosopilosum H.R.Liang
- Epimedium grandiflorum C.Morren
- Epimedium hunanense (Hand.-Mazz.) Hand.-Mazz.
- Epimedium ilicifolium Stearn
- Epimedium jinchengshanense Yanjun Zhang & J.Q.Li
- Epimedium jinfoshanensis H.P.Deng & Y.W.Zuo
- Epimedium jingzhouense G.H.Xia & G.Y.Li
- Epimedium koreanum Nakai
- Epimedium latisepalum Stearn
- Epimedium leptorrhizum Stearn
- Epimedium lishihchenii Stearn
- Epimedium lobophyllum L.H.Liu & B.G.Li
- Epimedium longnanense Yan J.Zhang
- Epimedium macrosepalum Stearn
- Epimedium mikinorii Stearn
- Epimedium muhuangense S.Z.He & Y.Y.Wang
- Epimedium multiflorum T.S.Ying
- Epimedium myrianthum Stearn
- Epimedium ogisui Stearn
- Epimedium parvifolium S.Z.He & T.L.Zhang
- Epimedium pauciflorum K.C.Yen
- Epimedium perralderianum Coss.
- Epimedium pinnatum Fisch. ex DC.
- Epimedium platypetalum K.Mey.
- Epimedium pseudowushanense B.L.Guo
- Epimedium pubescens Maxim.
- Epimedium pubigerum (DC.) C.Morren & Decne.
- Epimedium pudingense S.Z.He, Y.Y.Wang & B.L.Guo
- Epimedium qingchengshanense G.Y.Zhong & B.L.Guo
- Epimedium reticulatum C.Y.Wu ex S.Y.Bao
- Epimedium rhizomatosum Stearn
- Epimedium sagittatum (Siebold & Zucc.) Maxim.
- Epimedium sempervirens Nakai ex F.Maek.
- Epimedium shennongjiaense Yan J.Zhang & J.Q.Li
- Epimedium shuichengense S.Z.He
- Epimedium stearnii Ogisu & Rix
- Epimedium stellulatum Stearn
- Epimedium sutchuenense Franch.
- Epimedium tianmenshanense T.Deng, D.G.Zhang & H.Sun
- Epimedium trifoliolatobinatum (Koidz.) Koidz.
- Epimedium truncatum H.R.Liang
- Epimedium wushanense T.S.Ying
- Epimedium xichangense Yan J.Zhang
- Epimedium yinjiangense M.Y.Sheng & X.J.Tian
- Epimedium zhaotongense G.W.Hu
- Epimedium zhushanense K.F.Wu & S.X.Qian
Híbrids
S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]
- Epimedium × omeiense Stearn
- Epimedium × setosum Koidz.
- Epimedium × youngianum Fisch. & C.A.Mey.
Referències
- 1 2 3 4 «Epimedium Tourn. ex L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 març 2026].
- ↑ Zhang G, Qin L, Shi Y «Epimedium-derived phytoestrogen flavonoids exert beneficial effect on preventing bone loss in late postmenopausal women: a 24-month randomized, double-blind and placebo-controlled trial». J. Bone Miner. Res., 22, 7, 7-2007, p. 1072–9. DOI: 10.1359/jbmr.070405. PMID: 17419678.
- ↑ «Epimedium L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 5 març 2026].
- ↑ Linné, 1753, p. 117.
Bibliografia
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 1. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- Stearn, W. T. The Genus Epimedium, revised edition 2002. ISBN 0-88192-543-8
- Tony Avent|Avent, T. An Overview of Epimedium. Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine. The Plantsman. March, 2010.