Epipló

Infotaula anatomiaEpipló
Imatge de l'abdomen en què és visible l'epipló major que a manera de davantal descendeix des de l'estómac fins al còlon al qual s'adhereix.
Detalls
LlatíOmentum
SistemaAparell digestiu
Nòduls limfàtics preaòrtics
InnervacióGangli celíac
Nervi vague
Identificadors
MeSHD009852 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 14650 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/omentum Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

En anatomia, l'epipló (o, rarament, epíploon o oment),[1] és un replegament del peritoneu situat en l'abdomen. Està format per fines làmines de teixit que uneixen dos òrgans abdominals entre si. Depenent de la seva localització es distingeixen 4 epiplons, el més important és l'epipló major o epipló gastrocòlic que uneix l'estómac amb el còlon transvers.[2][3]

Epiplons

En anatomia humana es distingeixen 4 epiplons:

  • Epipló gastrocòlic o epipló major: Uneix l'estómac amb el còlon transvers. En un home adult l'epipló major pesa al voltant d'un kg, part de la curvatura major de l'estómac i descendeix a manera de davantal per adherir-se al còlon o intestí gros. Té una superfície de cap al voltant de 400 cm2, 22 cm d'ample per 18 cm de llargària, encara que les mesures exactes varien considerablement depenent de l'individu.
  • Epipló gastrohepàtic o epipló menor: Uneix l'estómac amb el fetge. Es divideix en tres porcions ben diferenciades: la pars translúcida, que es correspon amb gairebé tot l'epipló a excepció de la seva vora gàstrica (on neix l'epipló a nivell de la curvatura menor de l'estómac. Aquesta part, per on discorren les artèries estomàquiques dreta i esquerra anastomosades constitueix la pars condensa) i la seva vora dreta (on l'epipló menor forma el límit anterior del hiat de Winslow, i que a més a més conté els elements del pedicle hepàtic, constituint el tercer component de l'oment menor, la pars pediculada).
  • Epipló gastroesplènic: Uneix l'estómac amb la melsa.
  • Epipló pancreatoesplènic: Uneix el pàncrees amb la melsa.

Funció

Els epiplons formen part del peritoneu i tenen la funció de fixar les vísceres abdominals i aportar-los reg sanguini, no obstant això no són òrgans vitals i poden extirpar-se mitjançant cirurgia sense greus repercussions. Compten a més amb funcions immunològiques que tenen un paper molt important per combatre les infeccions a l'interior de l'abdomen i posseeixen capacitat angiogènica, és a dir poden induir la formació de nous vasos sanguinis en les seves proximitats quan es produeix una isquèmia, gràcies a la producció del factor de creixement dels fibroblasts (FGF) i el factor de creixement de l'endoteli vascular (VEGF).

Vascularització

Les branques arterials que aporten sang al epipló major parteixen de l'artèria gastro-omental dreta, branca de l'artèria gastroduodenal i l'artèria gastro-omental esquerra, branca de l'artèria esplènica.

Transcavitat dels epiplons

Disposició vertical del peritoneu. Cavitat principal en vermell, transcavitat dels epiplons o borsa omental en blau.

Rep aquest nom un espai tancat situat darrere de l'estómac i limitat pel fetge, l'epipló menor, el diafragma, la part posterior de l'estómac, l'epipló major i l'epipló gastroesplènic. La transcavitat dels epiplons es connecta amb la cavitat peritoneal general a través d'una comunicació virtual denominada foramen epiploic o hiat de Winslow.

Galeria d'imatges

Referències

  1. ↑ Termcat
  2. ↑ Hernando Rafael: Aplicación clínica del epiplón en el sistema nervioso central. Acta Med Per 25(3) 2008
  3. ↑ Diccionario Encoclopédico Ilustrado de Medicina, Dorland, 26ª edición. Consulta: 30 de abril de 2017.

Vegeu també