Equus mauritanicus
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Equidae |
| Tribu | Equini |
| Gènere | Equus |
| Espècie | Equus mauritanicus Pomel, 1897 Equus mauritanicus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Equus mauritanicus és una espècie extinta de mamífer perissodàctil de la família dels èquids que visqué al nord d'Àfrica durant el Plistocè mitjà i superior.[1] Se n'han trobat restes fòssils a Algèria, el Marroc, el Sàhara Occidental[2] i Tunísia.[3] Tenia el coll gros i la crinera curta. El seu hàbitat natural eren els deserts i els ecosistemes semiàrids.[2] Hi ha científics que l'han considerat un sinònim de la zebra de Burchell, però els estudis de les últimes dècades tendeixen a reconèixer-lo com a espècie a part.[1] El seu nom específic, mauritanicus, significa ‘maurità’ en llatí.
Referències
- 1 2 Werdelin i Sanders, 2010, «Equidae» (R. L. Bernor, M. J. Armour-Chelu, H. Gilbert, T. M. Kaiser i E. Schulz).
- 1 2 Ventura Almeda, H. «Els gravats rupestres prehistòrics d'estil Tazina del jaciment de Sluguilla Lawash (Sàhara Occidental)». Universitat de Girona, 2020. [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ Marnaoui, M. «La variabilité du Mode 2 au Maghreb oriental : Les groupes humains à bifaces et hachereaux de Sidi Zin (Tunisie)» (PDF) (en francès). Universitat Rovira i Virgili, 2017. [Consulta: 27 abril 2024].
Bibliografia
- Werdelin, L.; Sanders, W. J. Cenozoic Mammals of Africa (en anglès). University of California Press, 2010. ISBN 978-0-520-94542-5.