Eremomela
 Eremomela ventregroga  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cisticolidae |
| Gènere | Eremomela Sundevall, 1850 Eremomela |
Eremomela és un gènere d'ocells de la família dels cisticòlids (Cisticolidae). Es distribueix per l'Africa subsahariana. Ocupen una varietat d'hàbitats, des de matolls àrids fins a boscos tropicals de plana. Tenen un aspecte intermedi entre els crombecs i els apalis, i mesuren entre 8,5 i 12 cm de longitud. Els sexes són similars en mida i plomatge.[1]
Taxonomia
El gènere es va classificar anteriorment en la família més gran dels tallarols del Vell Món, els sílvids (Sylviidae), abans que aquest gènere es dividís en diverses famílies.[2]
Va ser descrit pel zoòleg suec Carl Jakob Sundevall el 1850. L'espècie tipus és l'eremomela ventregroga (Eremomela icteropygialis).[3][4]
Anteriorment, es considerava l'eremomela de Salvadori (Eremomela salvadorii) espècie de ple dret però ara es considera una subespècie de l'eremomela ventregroga a rel que les vocalitzacions i que les diferències de plomatge se superposen amb les d'E. i. polioxantha seguin els suggeriments de Dickinson i Christidis 2014;[5] del Hoyo i Collar 2016;[6] HBW/BirdLife.[7]
La paraula Eremomela prové del grec antic «erēmos» que significa “desert” i «melos», “cançó” o “melodia”.[8]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere conté 10 espècies:[9]
- Eremomela icteropygialis - eremomela ventregroga.
- Eremomela flavicrissalis - eremomela grisa.
- Eremomela pusilla - eremomela del Senegal.
- Eremomela canescens - eremomela emmascarada.
- Eremomela scotops - eremomela pitdaurada.
- Eremomela gregalis - eremomela del Karoo.
- Eremomela usticollis - eremomela galta-rogenca.
- Eremomela badiceps - eremomela de capell.
- Eremomela turneri - eremomela de Turner.
- Eremomela atricollis - eremomela de collar.
Referències
- ↑ del Hoyo, Josep. Picathartes to tits and chickadees. vol.11. Barcelona: Lynx Edicions, 2007, p. 378–492 (Handbook of the Birds of the World). ISBN 978-84-96553-42-2.
- ↑ Johansson, Ulf S.; Fjeldså, Jon; Bowie, Rauri C.K. «Phylogenetic relationships within Passerida (Aves: Passeriformes): A review and a new molecular phylogeny based on three nuclear intron markers» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 48, 3, 9-2008, p. 858–876. DOI: 10.1016/j.ympev.2008.05.029.
- ↑ «Eremomela» (en anglès). vol.7 p. 102. Vetenskaps-akademiens Forhandlingar, 1850. [Consulta: 6 maig 2025].
- ↑ Mayr, Ernst. Check-list of birds of the world. v.11. Cambridge: Museum of Comparative Zoology, 1986, p. 196 [Consulta: 6 maig 2025].
- ↑ The Howard and Moore complete checklist of the birds of the world. 2: Passerines / ed. by Edward C. Dickinson. 4. ed. Eastbourne: Aves Press, 2014. ISBN 978-0-9568611-2-2.
- ↑ Hoyo, Josep del; Collar, Nigel James. HBW and BirdLife International illustrated checklist of the birds of the world. vol.2. Barcelona: Lynx edicions, 2016. ISBN 978-84-96553-98-9.
- ↑ «Eremomela» (en anglès). BirdLife DataZone. [Consulta: 6 maig 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 148. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 6 maig 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Grassbirds, Donacobius, tetrakas, cisticolas, allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 6 maig 2025].