Ergopeptina

Les ergopeptines són un subgrup d'alcaloides derivats de l'àcid lisèrgic, sent metabòlits secundaris produïts principalement pel fong Claviceps purpurea, conegut com corniol o mà del diable.

Estructura i classificació

Estructura molecular de l'ergopeptina

L'ensamblatge de l'ergopeptina es produeix a partir de l'àcid D-lisèrgic i 3 aminoàcids diferents, i adoptarà una forma cíclica.[1]

Les ergopeptines més importants són: l'ergotamina, l'ergosina i l'ergocristina, entre d'altres[2].

Toxicitat i ús farmacològic

Tenen una activitat farmacològica potent, principalment com agonistes o antagonistes de receptors dopaminèrgics, serotoninèrgics i adrenèrgics.

Referències

  1. ↑ «Molecular Engineering of Peptides» (en english). Chemistry & Biology, 10, 11, 01-11-2003, p. 1005–1006. 10.1016/j.chembiol.2003.11.00614652067. ISSN: 1074-5521 [Consulta: 5 maig 2025].
  2. ↑ «ergopeptina - Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball | TERMCAT». [Consulta: 6 maig 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.