Ermengol Dalmau i de Cubells
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 febrer 1767 la Seu d'Urgell (Alt Urgell) |
| Mort | 29 gener 1841 Barcelona |
| Alcalde major | |
| 6 maig 1814 – 13 agost 1818 | |
| Alcalde major | |
| 13 gener 1806 – 5 agost 1808 | |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat |
| Família | |
| Parents | Josep Ignasi Dalmau i de Baquer, nebot Lluís Dalmau i de Baquer, nebot |
Ermengol Dalmau i de Cubells (la Seu d'Urgell, 7 de febrer de 1767 - Barcelona, 29 de gener de 1841) fou un advocat català i alcalde major de Barcelona. Fill de Francesca de Cubells i de Felip Dalmau, es formà en dret civil i canònic a la Universitat de Cervera, on obtingué els graus de batxiller i llicenciat.[1]
El 1794 fou admès com a advocat de l'Audiència i dels Reials Consells. Exercí càrrecs jurídics a la Seu d’Urgell i, durant la guerra contra França, serví com a capità de miquelets a Puigcerdà. Després de perdre les propietats arran de l’ocupació francesa, Carles IV el nomenà alcalde major de Quesada (1799).[1]
El 1806 fou nomenat alcalde major de Barcelona, càrrec que abandonà el 1808 per l’ocupació napoleònica.[2] Posteriorment exercí com a alcalde major de València (1810), i el 1814 es reincorporà a Barcelona, enmig de controvèrsies polítiques, fins al 1818. En el període final ocupà diversos destins judicials i administratius, amb nomenaments i litigis no culminats, abans de la seva mort el 1841.[1][3]
Referències
- 1 2 3 Cerro Nargánez, Rafael «Els Alcaldes Majors del Corregiment de Barcelona». Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana d'Estudis Jurídics], 2006, p.167 i 168.
- ↑ Rafael Cerro Nargánez i Pere Molas Ribalta «La presidència de l'Ajuntament de Barcelona, 1718-1808». Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona, 2003.
- ↑ María Pilar Hernando Serra. El ayuntamiento de Valencia y la invasión napoleónica. Universitat de València, 13 març 2017, p. 32–. ISBN 978-84-370-9480-9.