Ermita de Bonany
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Eremitori i santuari  | |||
| Construcció | 1606 | |||
| Dedicat a | Mare de Déu de Bonany | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Petra (Balears) | |||
| Lloc | Puig de Bonany | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Mallorca | |||
| Religió | catolicisme | |||
L'ermita o santuari de Bonany és una antiga ermita i santuari situat al terme de Petra (Mallorca), dalt del puig de Bonany (317 msnm).[1] Fundat el segle xvii, va ser ocupat per ermitans de Sant Pau i Sant Antoni fins al 1990. Acull la imatge de la Mare de Déu de Bonany, i és un centre de peregrinació pels pobles de la contrada: Petra, Vilafranca, Sant Joan i Ariany,[2][3][4] que d'ençà de de 1630 hi celebren un pancaritat el dimarts de Pasqua.[5] Operat pel bisbat de Mallorca, el santuari és gestionat per donats i té servei d'hostatgeria.[6][7]
Diu la tradició que, amb la conquesta islàmica de Mallorca (902), els cristians amagaren la imatge de la Mare de Déu en una cova, posteriorment trobada per un pastor i venerada com a Mare de Déu de Bonany. En qualsevol cas, no fou fins al 1606 que el rector de Petra féu bastir un oratori al cim del puig de Bonany, llavors anomenat puig de Maria o puig d'en Burguès, i hi col·locà una imatge de santa Maria. Tres anys més tard, els petrers pujaren en processó al santuari a demanar que s'aturàs la gran sequera que patia el camp mallorquí: la pluja arribà i la mala anyada es convertí en un bon any, motiu pel qual la Mare de Déu, el santuari i el puig es començaren a anomenar «de Bonany».[5]
El 1637 se cedí l'ermita i els seus terrenys als jurats de Petra i, a poc a poc, s'amplià el temple i es bastiren dependències. Primerament, va estar a càrrec d'ermitans; tot seguit passà a mans de donats i d'un custodi, adscrit a la parròquia de Petra; finalment, l'ajuntament cedí els seus drets al bisbat i el 1896 s'hi instal·laren els ermitans Sant Pau i Sant Antoni,[5] que l'habitaren fins a 1990.
El 1920 es decidí construir un nou temple, d'estil neoclàssic, que s'acabà el 1925.[6] El santuari compta també amb menjador, cuina i cel·les per pelegrins, i, a l'altre costat de l'església, la clausura. A més, posseeix una quarterada de terra entorn dels edificis i una altra vora la cova anomenada «font de la Mare de Déu», on, segons la tradició, es trobà la imatge.[5]
Galeria
Accés al santuari
Interior de l'església
Imatge de la Mare de Déu de Bonany
El pati amb la cisterna
Referències
- ↑ «Bonany, puig de». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum II. Palma: Promomallorca, p. 193. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Pancaritats». Mallorca peregrina. Spiritual Mallorca.
- ↑ «Els darrers pancaritats clouen les festes amb els actes més populars». Ara Balears.
- ↑ «El Pla viu la plena dels Pancaritats». Tot Pla, 2 abril 2024.
- 1 2 3 4 «Bonany, santuari de». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum II. Palma: Promomallorca, p. 193. ISBN 84-8661702-2.
- 1 2 «Bonany». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Ermita de Bonany». Mallorga pelegrina. Spiritual Mallorca.
Bibliografia complementària
- Rubí Darder, Sebastià. Miscelánea de Bonany: corona popular de plegaris, canciones, gloses y tradiciones marianas, 1981.