Ermita de Sant Ramon
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | S. XIX Final | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Viladecans (Baix Llobregat) i Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat) | |||
| Lloc | Camí de Sant Ramon. | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 36635 | |||
Ermita de Sant Ramon és un equipament del municipi de Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] És una ermita d'inspiració neoromànica amb tres ambient diferenciats, una zona de culte, un centre d'interpretació del paisatge i un petit bar-restaurant.
És un equipament gestionat per l'Associació de Voluntaris de Medi Ambient i Entorn Natural.
Història
Va ser construïda entre els anys 1885 i 1887 al cim del Montbaig, o muntanya de Sant Ramon, al límit dels municipis de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans pel mestre d'obres Santboià Aleix Parés i Valls per encàrrec de l'empresari i banquer Josep Estruch i Comella en memòria dels seus pares, Eulàlia Comella i Ramon Estruch i Ferrer.[2]
L'ermita s'aixeca damunt la muntanya de Sant Ramon, que és el límit històric de Sant Boi, Sant Climent i Viladecans. Durant els segle x i xi era coneguda com a Montbaig i com a La Fita, ja que al punt més alt hi havia el partió dels tres termes municipals, que actualment es troben a la masia de Can Xixol.
L'ermita va ser cremada a la primeria de la Guerra Civil espanyola.[3]
L'any 2015, el mossèn Mario Pardo de la parròquia de Sant Cristòfol[4] va iniciar els tràmits per tornar a col·locar-hi una imatge de Santa Eulàlia dins l'ermita.
Ençà de la construcció, a les acaballes del segle xix, la celebració d'aplecs, romeries i excursions ha estat un costum habitual per part de la població de Sant Boi de Llobregat,[5] Viladecans i Sant Climent de Llobregat.[6]
Des del 1936, als voltants del 31 d'agost (onomàstica del sant), s'hi celebra l'Aplec de Sant Ramon,[7] que congrega centenars de persones que pugen caminant fins al cim i assisteixen a l'ofici religiós. També s'hi fan altres activats com, una cursa atlètica, gegants i sardanes.[8]
Al costat de l'ermita hi ha una petita plaça, a 289 metres d'altitud, des d'on s'albira tot el delta del Llobregat i, en dies clars, l'illa de Mallorca.[9]
Referències
- ↑ «Ermita de Sant Ramon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 febrer 2016].
- ↑ Serret, Carles; Lledó Barreda, Maria. «Ramon Estruch i Ferrer». Vides Santboianes. Museu de Sant Boi de Llobregat.
- ↑ Pedro Pascual, 2014, p. 151.
- ↑ «Sant Cristòfol». Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ «Ermita de Sant Ramon de Sant Boi de Llobregat». Fires, festes, oci i llocs per visitar. Festa Catalunya. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ Pedro Pascual, 2014, p. 152.
- ↑ «Ermita de Sant Ramon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Bravo, Rosa M. «Les vistes des de Sant Ramon». El Punt Avui, 05-09-2013.
- ↑ Ermita de Sant Ramon
Vegeu també
Bibliografia
- Pedro Pascual, Mireia. Sant Boi de Llobregat desaparegut. El Papiol, Baix Llobregat: Efadós, 2014. ISBN 978-84-15232-78-0.
- Femàndez i Soley, Mercè; Lisbona i Monzón, Albert; Turón García, Sònia. Patrimoni contemporani. Descobrir Sant Boi de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i Columna, 1992.