Ernie Bushmiller

Plantilla:Infotaula personaErnie Bushmiller
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1905 Modifica el valor a Wikidata
Bronx (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 1982 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Bronx (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMount Hope Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódibuixant, autor de còmic Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0124290 Goodreads (autor): 19605
Find a Grave: 6779118Modifica el valor a Wikidata

Ernie Bushmiller (Bronx, 23 d'agost de 1905 - Bronx, 15 d'agost de 1982) Ernest Paul Bushmiller Jr. va ser un dibuixant estatunidenc, conegut sobretot per crear el personatge de còmic Nancy el 1933.[1] La seva obra destaca pel seu estil gràfic senzill. El 1976, va rebre el premi Reuben de la National Cartoonists Society pel seu treball sobre Nancy.

Biografia

Nascut al sud del Bronx, Nova York, Bushmiller era fill de pares immigrants, Ernest George Bushmiller Sr. i Elizabeth Hall, originaris d'Alemanya i Irlanda del Nord respectivament. El seu pare era artista, vodevil i cambrer. Va assistir breument a l'institut Theodore Roosevelt[2] abans de marxar a catorze anys per treballar com a fotocòpista al diari New York World, mentre assistia a classes d'art nocturnes a la National Academy of Design. Feia encàrrecs per als dibuixants del personal i li donaven encàrrecs d'il·lustració ocasionals, inclòs un article dominical de Harry Houdini.[3][4]

Tires còmiques

El maig de 1925, el dibuixant Larry Whittington, creador de la tira còmica Fritzi Ritz,[5] va marxar per produir una altra tira còmica, Mazie the Model. Bushmiller va prendre el relleu, i el seu nom va aparèixer per primera vegada a la tira del 18 de maig. Fritzi Ritz es va ampliar a una tira dominical el 6 d'octubre de 1929.[3] Bushmiller ja havia estat produint una tira còmica per al New York Evening Graphic titulada Mac the Manager.[6]

Un cop va començar a allunyar-se de la representació de Fritzi que feia Whittington, Bushmiller va començar a modelar-la a partir de la seva promesa, Abby Bohnet, filla d'un conductor de tren. La parella, que es va casar el 9 de juliol de 1930, no va tenir fills. El 1931, es van dirigir a Hollywood, on Bushmiller va escriure acudits per a Movie Crazy de Harold Lloyd,[7] i va continuar dibuixant Fritzi Ritz alhora. Un any més tard, van tornar al Bronx.[3][8]

Bushmiller va afirmar el 1948 que "Tots els meus personatges són concebuts en desesperació".[2] Va introduir Nancy, la neboda de Fritzi, a la tira el 2 de gener de 1933. El personatge va resultar popular, així que va aparèixer més sovint. Com que la tia Fritzi es veia amb menys freqüència, la tira finalment va ser rebatejada com a Nancy el 1938. La popular tira es va traduir a diversos idiomes, com ara l'italià, l'alemany, el suec i el noruec. Phil Fumble és una tira de Bushmiller que es va estendre des del 1932 fins al 1938.[4][8]

Bushmiller començava a treballar cada dia cap a les 14:00, i sovint s'asseia a la seva taula de dibuix fins ben entrada la matinada del dia següent. Normalment començava una tira amb l'última vinyeta i després tornava cap a la primera. El 1960 va dir a un periodista:

« Intento trobar una broma visual i dibuixo primer l'última vinyeta de la tira, després torno a treballar a partir d'aquí per esbrinar com va sorgir. Tinc un secret comercial: sempre que em quedo amb una broma, miro un catàleg de Sears Roebuck. Normalment la meva mirada es fixa en algun article, com una taula de planxar, per exemple, i la meva ment comença a jugar amb què es pot fer amb una taula de planxar, i finalment tinc la meva broma. »
— article periodistic, [9]

La simplicitat del seu estil va rebre elogis d'Art Spiegelman i altres artistes. Tom Smucker, escrivint a The Village Voice, va observar:

« El punt fort de Bushmiller mai va ser el contingut de les trames humorístiques de la seva tira còmica: un amic el va descriure una vegada com "un imbècil en un viatge d'àcid". De fet, els gags eren fins i tot més senzills del que era necessari per a una tira "infantil". Això és perquè només eren un vehicle per a la manipulació controlada i brillant de la repetició i la varietat que donava a la tira el seu ritme i composició visuals únics. Bushmiller va coreografiar els seus elements formals familiars dins del marc més ajustat de qualsevol tira important, i això va ajudar a convertir-la en la més bonica, en conjunt, de qualsevol dels diaris. »
— Tom Smucker,, [10]

Com van assenyalar Paul Karasik i Mark Newgarden al seu assaig "How to Read Nancy (Com llegir la Nancy) ":

« Ernie Bushmiller tenia la mà d'un arquitecte, la ment d'un còmic de cinema mut i l'ànima d'un comptable. El seu enfocament formulista de l'humor revelava bellament l'essència del que és un acudit perfecte: equilibri, simetria, economia. Els seus acudits tenen el toc abstracte de les matemàtiques i "Nancy" va ser, de fet, una mini-equació algebraica disfressada de tira còmica durant gairebé 50 anys. »
— Paul Karasik i Mark Newgarden, [11]

El teòric dels còmics Scott McCloud va descriure l'essència de Bushmiller i la seva creació:

« La tira còmica d'Ernie Bushmiller "Nancy" és un assoliment històric: un còmic dibuixat tan simplement que es pot reduir a la mida d'un segell de correus i seguir sent llegible; un enfocament tan formulista que esdevé la definició mateixa de la "tira de broma"; un sentit de l'humor tan obscur, tan mut, tan sense malícia que permet als lectors fidels desfilar per dècades senceres d'art i història sense ni un sol somriure. "Nancy" és el pati de jocs de Plató. Ernie Bushmiller no va dibuixar Un arbre, Una casa, Un cotxe. Oh, no. Ernie Bushmiller va dibuixar "l'arbre", "la" casa, "el" cotxe. S'ha parlat molt de les "tres roques". Art Spiegelman explica com un dibuix de tres roques en una escena de fons era la manera d'Ernie de mostrar-nos que hi havia algunes roques al fons. Sempre eren tres. Per què? Perquè dues roques no serien "unes roques". Dues roques serien un parell de roques. I quatre roques era inacceptable perquè quatre roques indicarien "algunes roques", però seria una roca més de la necessària per transmetre la idea d'"algunes roques". Un panell de "Nancy" és un concepte irreductible, un àtom, i la tira còmica és una molècula. »
— Scott McCloud, [12]

El 1979, a Bushmiller li van diagnosticar la malaltia de Parkinson, però va continuar produint la tira amb l'ajuda dels assistents Will Johnson i Al Plastino. Va viure a Stamford, Connecticut, on va morir el 1982.

Comissions

L'editor de llibres d'art Harry N. Abrams va encarregar a vint dibuixants de diaris, inclòs Bushmiller, que creessin una litografia amb qualitat de museu.[13] La publicació de 1978 es va limitar a un conjunt de 100 conjunts signats i numerats. El preu era de 250 dòlars per impressió o 6.000 dòlars pel conjunt complet.[14]

Premis

Bushmiller, un dels membres fundadors de la National Cartoonists Society, va rebre el premi Humor Comic Strip i el premi Reuben el 1976 pel seu treball sobre Nancy.[4][15] El 2011, Bushmiller va ser inclòs a la llista dels jutges per al Saló de la Fama del Premi Will Eisner.[16]

Llegat

Nancy continua sent un personatge reconegut i popular, dibuixat per altres artistes des de la mort de Bushmiller, més recentment per Caroline Cash a partir del 2026. L'obra de Bushmiller ha estat tractada repetidament per altres artistes: Andy Warhol va fer una pintura el 1961 basada en Nancy, i Joe Brainard va fer nombroses obres basades en Nancy. Molts dibuixants han produït obres directament inspirades o comentant l'art de Bushmiller, com ara Art Spiegelman, Mark Newgarden, Chris Ware i el dibuixant de Zippy Bill Griffith, que també ha escrit un assaig sobre Bushmiller. Griffith va revelar a la tira de Zippy del 19 d'agost de 2020[17] que estava escrivint i dibuixant una biografia gràfica de Bushmiller; es va publicar l'agost de 2023.[18]

L'edició de 1973 de l'American Heritage Dictionary utilitza una tira còmica de Bushmiller Nancy per il·lustrar l'entrada de "tira còmica".[18]

Referències

  1. ↑ Cavna, Michael «'Nancy' has a cult following among many top comics pros. Here's why.». , 12-04-2018.
  2. 1 2 "'Nancy' took Ernie Bushmiller into big time of comic strips' Owensboro, Kentucky Inquirer, 30 June 1948 p. 3
  3. 1 2 3 Harvey, R. C. "The Lawrence Welk of Cartoonists: Ernie, Nancy, and the Bushmiller Society". The Comics Journal, April 10, 2012.
  4. 1 2 3 Lambiek: Ernest Bushmiller
  5. ↑ «"Fritzi Ritz Before Bushmiller: She's Come a Long Way, Baby!," Hogan's Alley #7, 1999». Arxivat de l'original el May 23, 2013. [Consulta: 8 març 2013].
  6. ↑ Punch Lines: Ernie Bushmiller's Mac the Manager, Hogan's Alley, 1999
  7. ↑ Comic Strip Artists in American Newspapers: 1945 - 1980, by Moira Davison Reynolds; published 2003, by McFarland & Company (via Google Books)
  8. 1 2 Markstein, Don. Toonopedia: Fritzi Ritz
  9. ↑ Creators of the Comics: Nancy Daily Oklahoman 22 May 1960, p. 96
  10. ↑ Smucker, Tom. The Village Voice, 1982.
  11. ↑ Newgarden, Mark and Paul Karasik. "How to Read Nancy", 1988
  12. ↑ McCloud, Scott. "Five Card Nancy," ScottMcCloud.com. Accessed Dec. 12, 2011.
  13. ↑ Griffith, Bill. Three Rocks: The Story of Ernie Bushmiller, the Man Who Created Nancy. New York: Abrams Comics Arts, 2023, p. 209. ISBN 9781419745904.
  14. ↑ Griffith, Bill. Three Rocks: The Story of Ernie Bushmiller, the Man Who Created Nancy. New York: Abrams Comics Arts, 2023, p. 265. ISBN 9781419745904.
  15. ↑ NCS Awards Arxivat December 28, 2005, a Wayback Machine.
  16. ↑ The 2011 Will Eisner Comic Industry Award Nominees Arxivat August 12, 2011, a Wayback Machine.. Accessed December 12, 2011.
  17. ↑ Griffith, Bill. «Three Rocks Around The Clock». zippythepinhead.com. [Consulta: 28 gener 2024].
  18. 1 2 Nadel, Dan «Cartoon Rules». The New York Times Book Review, 07-03-2024.

Bibliografia

  • Strickler, Dave . Tires còmiques i artistes sindicats, 1924-1995: L'índex complet. Cambria, Califòrnia: Comics Access, 1995. ISBN 0-9700077-0-1