Ernst Meissel
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Daniel Friedrich Ernst Meissel 31 juliol 1826 Eberswalde (Regne de Prússia) |
| Mort | 11 març 1895 Kiel (Regne de Prússia) |
| Formació | Universitat de Halle - doctor (1850–1850) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1847–1850) Friedrich-Wilhelms-Gymnasium (–1847) |
| Tesi acadèmica | De serie quaedam Jacobiana |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | matemàtic, director d'institut |
| Ocupador | Humboldt-Schule, rector (1871–1895) Gymnasium An der Stenner (1856–1871) Acadèmia d'Arquitectura de Berlín (1852–1856) Escola de Mines de Berlín (1852–1856) |
| Obra | |
Obres destacables | |
Ernst Meissel (alemany: Daniel Friedrich Ernst Meissel) (Eberswalde, 31 de juliol de 1826 - Kiel, 11 de març de 1895) va ser un matemàtic alemany.
Vida i obra
Meissel va estudiar de 1847 a 1850 a la universitat de Berlín essent alumne de Jacobi i, potser també, de Dirichlet. El seu doctorat, però, el va obtenir a la universitat de Halle el 1850. Després va tornar a Berlín per a preparar la seva carrera com a professor de secundària.[1]
Entre 1852 i 1855 va ser professor als instituts berlinesos Bergakademie (Escola de mines) i Bauakademie (Escola d'arquitectura). De 1856 a 1871 va ser director d'estudis del Provinzial-Generbeschule de Iserlohn i, finalment, de 1871 fins a la seva mort va dirigir el Oberrealschule de Kiel.[2] El 1894 va caure malalt i va haver de demanar un permís. Va morir l'any següent d'un atac de cor.[1]
Tot i haver estst sempre prifessor de matemàtiques a l'escola secundària, Meissel va fer recerca original en diferents àrees de les matemàtiques. El seu treball més recordat és sobre els nombres primers, camp en el que va establir la constant de Meissel-Mertens i va constatat que el nombre de nombres primers menors que , era de 50.847.478.[3] Setanta anys més tard es va demostrar que s'havia equivocat en 56.[4]
A part de dos llibres de text, un de càlcul (1854) i un altre d'aritmètica i àlgebra (1861), va publicar diversos articles al Journal de Crelle, al Mathematische Annalen i al Archiv der Mathematik und Physik, sobre temes diversos de matemàtiques pures.[5] Els altres temes dels que es va ocupar van ser teoria de nombres,[6][7] funcions el·líptiques,[8] trigonometria esfèrica,[9] equacions diferencials i funcions de Bessel.[10] Cap al final de la seva vida va publicar algun article sobre el problema dels tres cossos a Astronomische Nachrichten, cosa que va fer que algun estudiós el classifiqués com astrònom.[11]
Referències
- 1 2 Peetre, 1995, p. 155.
- ↑ A., 1949, p. 449.
- ↑ Peetre, 1995, p. 160.
- ↑ Yan, 2000, p. 244.
- ↑ Peetre, 1995, p. 156, Al apèndix II (pàgines 172-174) hi ha una llista del 46 articles publicats per Meissel..
- ↑ Peetre, 1995, p. 161.
- ↑ Ramaré, 2018, p. 294 i ss.
- ↑ Peetre, 1995, p. 162.
- ↑ Peetre, 1995, p. 165.
- ↑ Peetre, 1995, p. 169.
- ↑ Peetre, 1995, p. 157.
Bibliografia
- A., R.C. «NOTES: Daniel Friedrich Ernst Meissel» (en anglès). Mathematics of Computation, Vol. 3, Num. 26, 1949, p. 449-451. DOI: 10.1090/S0025-5718-49-99509-5. ISSN: 0025-5718.
- Peetre, Jaak «Outline of a scientific biography of Ernst Meissel (1826-1895)» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 22, Num. 2, 1995, p. 154-178. DOI: 10.1006/hmat.1995.1015. ISSN: 0315-0860.
- Ramaré, Olivier. «On the Missing Log Factor». A: Sébastien Ferenczi, Joanna Kułaga-Przymus, Mariusz Lemańczyk (eds.). Ergodic Theory and Dynamical Systems in their Interactions with Arithmetics and Combinatorics (en anglès). Springer, 2018, p. 293-316. ISBN 978-3-319-74907-5.
- Yan, Song Y. Number Theory for Computing (en anglès). Springer, 2000. ISBN 978-3-662-04055-3.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ernst Meissel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
