Erodium malacoides
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Geraniales |
| Família | Geraniaceae |
| Gènere | Erodium |
| Espècie | Erodium malacoides Willd., 1794 Erodium malacoides |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Geranium malacoides |
Erodium malacoides o agulletes, bec de cigonya, curripeus, filamaria, gerani filamaria, rellotges, ulleres és una espècie de plantes herbàcies mediterrànies de la família de les Geraniaceae. És una planta anual o biennal.
Descripció
Dintre de les geraniàcies pròpies dels Països catalans hi ha dos gèneres bastant semblants: Geranium té les fulles arrodonides i Erodium les fa més allargades. Erodium malacoides es coneix bé per que te les fulles poc profundament dividides, dentades o pinnatífides. Podria arribar a confondre's (per les fulles) amb E.reichardii que és un endemisme molt rar de les illes Balears, però aquesta és una herba perenne, amb un rizoma gruixut i sense tija i flors habitualment solitàries.
Erodium malacoides és una herba anual o biennal, amb la tija ben desenvolupada, més o menys reptant que pot arribar a uns 50 cm de llarg, les fulles són més grans (0,8-10 x 0,4-7 cm), ovalades o oblongues i amb la base en forma de cor. El bec del fruit més llarg (normalment més de 2 cm de llarg). te 3-8 flors que es reuneixen en una inflorescència en forma d'umbel·la, i pètals de color rosa violaci que fan menys d'un cm de llarg.
Al sud de la seva àrea de distribució, sud de Catalunya i sobretot al País Valencià i a les Illes Balears, es fa una forma normalment més petita, amb les fulles més dividides, el bec del fruit més llarg de 3 cm, els filaments dels estams glabres... que a la Flora dels Països Catalans consideren una subespècie (E.m. ssp. aragonensis)[1] i que hom a descrit com una espècie diferent (Erodium neuradifolium).[2]
inflorescència i fruits amb bec > 2 cm de llarg.
fulles poc dividides
fruits enrotllats helicoidalment
E.neuradifolium té les fulles més dividides.
E.neuradifolium té el bec del fruit més llarg.
Hàbitat i distribució
És una espècie que viu en ambients ruderals, camps, vores de camins al voltant de la Mediterrània, estenent-se també cap al Nord de l'Àfrica i l'Àsia central. Com a espècie ruderal, ha estat introduïda accidentalment a diversos països d'Amèrica i Àfrica.[3] A la península Ibèrica (incloent els PPCC) i les illes Balears és una espècie prou comuna en ambients de clima mediterrani i submediterrani, encara que defuig els indrets de clima més eurosiberià.[4][5] També és freqüent a la Catalunya del Nord.[6]
Erodium neuradifolium, que hom considera tan sols com una subespècie d'E.malacoides[1] és un tàxon molt més rar, propi de l'Àfrica del Nord i l'Orient mitjà i que té el seu limit nord als Països Catalans.[7] Viu en ambients més secs, pradells terofítics només a la zona del llevant de la península i en alguns indrets de les Illes Balears.[4] A Catalunya havia estat inclòs a l'annex 2 (espècie vulnerable) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, però en la modificació feta el 2023 es va decidir treure-la del catàleg.[8] Encara se segueix considerant una espècie gairebé amenaçada(NT) a l'actualització de l'any 2020 de la Llista Vermella de la flora vascular de Catalunya[9]
Taxonomia
Aquesta espècie va ser descrita inicialment per Linné a la seva obra principal Species Plantarum, el 1753 com Geranium malacoides. Ben aviat però, l'especialista en geraniàcies Charles Louis L'Héritier de Brutelle va separar les espècies de fulles allargades i fruits (esquizocarps) amb mericarps que es comencen a separar de l'eix des de la part inferior al gènere Erodium.
L'espècie Erodium neuradifolium, separada d'E.malacoides, es deu al botànic francès Alire Raffeneau-Delile, el 1853. En canvi, a la Flora dels Països Catalans quan l'anomenen com una subespècie, fan referència al mateix tàxon que també fou descrit a l'Aragó per Francisco Loscos Bernal (1823-1886), amb el nom: Erodium aragonense Loscos (1880).
Llista de les varietats i subespècies
Segons Bioref(Tropicos) (16 d'abril de 2019) s'han descrit les següents subespècies d'aquest tàxon (Atenció llista bruta que conté possiblement sinònims) :
- subespècie Erodium malacoides subsp. malacoides
- subespècie Erodium malacoides subsp. aragonense (Loscos) O. Bolòs & Vigo
- subespècie Erodium malacoides subsp. brevirostre (Maire & Sam.) Guitt
- subespècie Erodium malacoides subsp. floribundum (Batt.) Batt
- varietat Erodium malacoides var. floribundum Batt.
- varietat Erodium malacoides var. garamantum Maire
- varietat Erodium malacoides var. malacoides
- varietat Erodium malacoides var. ribifolium DC.
Referències
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.302. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
- ↑ Navarro Aranda, Carmen. «Erodium» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 2 abril 2025].
- ↑ «Erodium malacoides (L.) L'Hér.» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 maig 2026].
- 1 2 «anthos.es. Cerca: Erodium malacoides/neuradifolium» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 maig 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca:Erodium malacoides». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 19 maig 2026].
- ↑ «Erodium malacoides (L.) L`Hér.» (en francès). Tela Botanica. [Consulta: 14 maig 2026].
- ↑ «Erodium neuradifolium Delile ex Godr.» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ «RESOLUCIÓ ACC/3929/2023, de 20 de novembre, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. gencat.cat.
- ↑ Pere Aymerich & Llorenç Sáez «Llista Vermella de la flora vascular de Catalunya Actualització any 2020». Monografies de la Institució Catalana d’Història Natural. Institució Catalana d’Història Natural, Barcelona. 2021. DOI: 10.2436/20.1502.04.02. ISSN: 2696-4988.
Enllaços externs
- «211699». BioLib.