Es Skhul

Es Skhul
	מערת הגדי (he); مغارة السخول (ar)
Tipus	cova, abric rocós, jaciment paleolític i jaciment arqueològic
Lloc
	32° 37′ 33″ N, 34° 57′ 31″ E / 32.625864°N,34.958519°E
País mediterrani	Israel
Districte	Districte de Haifa
Geografia
Part de	coves de Nahal Me'arot

Es Skhul, Es Skhoul o Skhul (literalment 'la cabra'), és una cova situada a Hadera, al Mont Carmel, a uns 20 quilòmetres al sud de Haifa (Palestina) i a uns 3 quilòmetres de la mar Mediterrània. Alberga un jaciment prehistòric excavat pels prehistoriadors anglesos Dorothy Garrod i l'estatunidenc Theodore McCown a partir de l'estiu del 1928.

Homo sapiens

La Cova d'Es Skhul ha revelat una indústria mosteriana datada d'uns 115000 abans de la nostra era, associada a restes humanes corresponents a deu individus (set adults i tres xiquets). Aquests són les sepultures més antigues conegudes fins ara al món.

Els fòssils humans adults s'atribueixen a l'espècie Homo sapiens en una forma encara arcaica.^[1] El crani té la forma globular d'un crani modern, però la cara mostra un tor supraorbital que continua sent relativament gran. D'altra banda, un estudi recent mostra que el Skhul 1 infantil, datat com els altres esquelets amb 140.000 anys d'antiguitat,^[2] és un híbrid amb característiques neurocranials de Sapiens, mentre que la mandíbula és neandertal.^[3]

Aquest nivell Paleolític també mostra una conca perforada^[4] que es troba entre les més antigues conegudes del món. Hi ha algunes evidències d'ocupació epipaleolítica a la capa més recent, amb l'aurinyacià, el mosterià i el natufià^[5] millor representats en un altre jaciment del Mont Carmel excavat per Dorothy Garrod.

Crani humà (Skhul V) desenterrat a la cova

Referències

↑ B. Arensburg; Anne-Marie Tillier «Une nouvelle confirmation de l'ancienneté de l'homme moderne au Proche-Orient: la datation de Skhul» (en francés). Bulletins et Mémoires de la Société d'anthropologie de Paris, Nouvelle Série, 1, fascicule 1-2, 1989, p. 141-143. DOI: 10.3406/bmsap.1989.1706.
↑ Bassi, Margherita. «A Child's Skull That Has Long Confounded Archaeologists Might Be a Human-Neanderthal Hybrid, Study Suggests» (en anglès). [Consulta: 3 octubre 2025].
↑ Bouvier, B., Dambricourt Malassé, A., Otte, M., Levitzky, M., Hershkovitz, I. «A new analysis of the neurocranium and mandible of the Skhūl I child: Taxonomic conclusions and cultural implications» (en anglés). L'Anthropologie, 123, 3, 6-2025, p. 103385.
↑ «Les coquilles au temps de la Préhistoire | Club Géologique Île-de-France» (en francès). [Consulta: 3 octubre 2025].
↑ Grün R. «U-series and ESR analyses of bones and teeth relating to the human burials from Skhul» (en anglés). Journal of Human Evolution, 49, 3, 9-2005, p. 316-334.

[1] B. Arensburg; Anne-Marie Tillier «Une nouvelle confirmation de l'ancienneté de l'homme moderne au Proche-Orient: la datation de Skhul» (en francés). Bulletins et Mémoires de la Société d'anthropologie de Paris, Nouvelle Série, 1, fascicule 1-2, 1989, p. 141-143. DOI: 10.3406/bmsap.1989.1706.

[2] Bassi, Margherita. «A Child's Skull That Has Long Confounded Archaeologists Might Be a Human-Neanderthal Hybrid, Study Suggests» (en anglès). [Consulta: 3 octubre 2025].

[3] Bouvier, B., Dambricourt Malassé, A., Otte, M., Levitzky, M., Hershkovitz, I. «A new analysis of the neurocranium and mandible of the Skhūl I child: Taxonomic conclusions and cultural implications» (en anglés). L'Anthropologie, 123, 3, 6-2025, p. 103385.

[4] «Les coquilles au temps de la Préhistoire | Club Géologique Île-de-France» (en francès). [Consulta: 3 octubre 2025].

[5] Grün R. «U-series and ESR analyses of bones and teeth relating to the human burials from Skhul» (en anglés). Journal of Human Evolution, 49, 3, 9-2005, p. 316-334.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]