Escala Douglas

L'Escala Douglas és una escala que classifica l'estat de la mar en 10 categories o graus prenent com a referència la grandària de les onades. Va ser creada pel vicealmirall anglès Henry Percy Douglas el 1917, quan dirigia el Servei Meteorològic de l'Armada Britànica.[1] L'escala té dos codis, un per a valorar l'estat de la mar i un altre per a descriure l'alçada de les onades. Aquesta escala es va adoptar internacionalment recorrent, a la majoria dels països, als noms tradicionals que descrivien els diversos estats del mar.
| Grau | Alçada de les onades (m) | Descripció | Estat de la mar[2] |
| 0 | Sense onades | Mar llisa o mar plana | La superfície del mar està llisa com un mirall. |
| 1 | 0 a 0,10 | Mar arrissada | La mar comença a arrissar-se per parts. |
| 2 | 0,10 a 0,5 | Marejol | Es formen onades curtes però ben marcades; comencen a trencar les crestes formant una escuma que no és blanca sinó d'aspecte vidriós. |
| 3 | 0,5 a 1,25 | Maror o tràngol | Augmenta l'onatge dificultant la navegació d'embarcacions petites sense coberta. Onades llargues amb puntes d'escuma blanca. En trencar produeixen una remor que s'extingeix ràpidament. |
| 4 | 1,25 a 2,5 | Forta maror o marejada | La mida de les onades impossibilita navegar de manera segura a les petites embarcacions sense coberta. Onades més llargues amb crestes d'escuma blanca per tot arreu. La mar trenca amb una remor constant. |
| 5 | 2,5 a 4 | Maregassa | L'escuma on trenquen les onades és arrossegada en la direcció del vent i cobreix una gran superfície. Augmenta la broma marina. Onades altes. La mar, en trencar produeix una remor sorda. |
| 6 | 4 a 6 | Mar brava | La mar s'esvalota. L'escuma blanca que es forma en trencar les crestes s'aglomera en bancs. La broma marina dificulta la visibilitat. |
| 7 | 6 a 9 | Mar desfeta | Augmenta l'alçada i la longitud de les onades i les seves crestes. L'escuma s'aglomera en bandes estretes en la direcció del vent. |
| 8 | 9 a 14 | Mar molt alta | Onades grans sense direcció determinada. Les embarcacions de petit i mitjà tonatge es perden de vista. Onades amb llargues crestes bolcant en cascades. La mar adquireix un aspecte blanquinós. |
| 9 | Més de 14 | Mar enorme | L'aire s'omple d'escuma i broma marina. Mar blanca, visibilitat quasi nul·la. Les embarcacions es perden de vista en el si de les onades. La remor és forta i ensordidora. L'aire és ple de minúscules gotetes d'aigua. |
Vegeu també
Referències
- ↑ Owens, Edward H. Beaches and Coastal Geology. Springer US, September 21, 1984, p. 722 (Encyclopedia of Earth Sciences Series). DOI 10.1007/0-387-30843-1_397. ISBN 978-0-87933-213-6.
- ↑ «Estat de la mar». Meteocat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 febrer 2015].