Escala Douglas

L'Escala Douglas és una escala que classifica l'estat de la mar en 10 categories o graus prenent com a referència la grandària de les onades. Va ser creada pel vicealmirall anglès Henry Percy Douglas el 1917, quan dirigia el Servei Meteorològic de l'Armada Britànica.[1] L'escala té dos codis, un per a valorar l'estat de la mar i un altre per a descriure l'alçada de les onades. Aquesta escala es va adoptar internacionalment recorrent, a la majoria dels països, als noms tradicionals que descrivien els diversos estats del mar.

GrauAlçada de les onades (m)DescripcióEstat de la mar[2]
0Sense onadesMar llisa o mar planaLa superfície del mar està llisa com un mirall.
10 a 0,10Mar arrissadaLa mar comença a arrissar-se per parts.
20,10 a 0,5MarejolEs formen onades curtes però ben marcades; comencen a trencar les crestes formant una escuma que no és blanca sinó d'aspecte vidriós.
30,5 a 1,25Maror o tràngolAugmenta l'onatge dificultant la navegació d'embarcacions petites sense coberta. Onades llargues amb puntes d'escuma blanca. En trencar produeixen una remor que s'extingeix ràpidament.
41,25 a 2,5Forta maror o marejadaLa mida de les onades impossibilita navegar de manera segura a les petites embarcacions sense coberta. Onades més llargues amb crestes d'escuma blanca per tot arreu. La mar trenca amb una remor constant.
52,5 a 4MaregassaL'escuma on trenquen les onades és arrossegada en la direcció del vent i cobreix una gran superfície. Augmenta la broma marina. Onades altes. La mar, en trencar produeix una remor sorda.
64 a 6Mar bravaLa mar s'esvalota. L'escuma blanca que es forma en trencar les crestes s'aglomera en bancs. La broma marina dificulta la visibilitat.
76 a 9Mar desfetaAugmenta l'alçada i la longitud de les onades i les seves crestes. L'escuma s'aglomera en bandes estretes en la direcció del vent.
89 a 14Mar molt altaOnades grans sense direcció determinada. Les embarcacions de petit i mitjà tonatge es perden de vista. Onades amb llargues crestes bolcant en cascades. La mar adquireix un aspecte blanquinós.
9Més de 14Mar enormeL'aire s'omple d'escuma i broma marina. Mar blanca, visibilitat quasi nul·la. Les embarcacions es perden de vista en el si de les onades. La remor és forta i ensordidora. L'aire és ple de minúscules gotetes d'aigua.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Owens, Edward H. Beaches and Coastal Geology. Springer US, September 21, 1984, p. 722 (Encyclopedia of Earth Sciences Series). DOI 10.1007/0-387-30843-1_397. ISBN 978-0-87933-213-6.
  2. ↑ «Estat de la mar». Meteocat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 febrer 2015].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.