Escopinya de gallet
Cerastoderma glaucum  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Bivalvia |
| Ordre | Cardiida |
| Família | Cardiidae |
| Tribu | Cerastodermatini |
| Gènere | Cerastoderma |
| Espècie | Cerastoderma glaucum (Bruguière, 1782) Cerastoderma glaucum |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Cardium glaucum
|
L'escopinya de gallet (Cerastoderma glaucum) és una espècie de mol·lusc bivalve de la família Cardiidae.[1]
Descripció
Closca de color blanc grogós, de vegades marró clar, corbada, part interna de color blanc lletós. Fa fins a 4 cm de llargada. La petxina és asimètrica i té costelles radials i estries de creixement molt marcades. La vora de la petxina té osques. De color groc o blanc brut. Té una grandària mitjana d'uns 3,5 cm. Aconsegueix l'edat de maduració 1,2 mm.[1] Viu
És consumida molt habitualment com aperitiu. Té un alt contingut en ferro i altres minerals.[1]
Hàbitat i distribució
Típica d'aigües poc profundes en fons sorrencs de l'oceà Atlàntic, des de les illes Britàniques al Marroc i mar Mediterrani. Viuen enterrats en el fang o la sorra, en aigua salabrosa i salina.[2] La grossària minva quan la salinitat augmenta.[3]
Espècies afins
S'assembla molt al catxel (Cerastoderma edule), tot i tenir una coloració més fosca i una silueta més angulosa i menys allargada.[1]
Referències
- 1 2 3 4 «Escopinya de gallet (Cerastoderma glaucum)». Aliments d'aquí. Observatori Socioambiental de Menorca. [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ Ramon Torres, Salvador. «càrdids». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Consell d'Eivissa. [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ Fornos, J.J.; Forteza, V. «Estudi biosedimentològic de l'Estany de Sa Barcassa de l'Albufereta de Pollença (Mallorca)». Bolletó de la Societat d'Història Natural dels Balears, 1987, p. 129.
Bibliografia
- Trainito, Egidio; Mauro Doneddu. Il Castello. Conchiglie del Mediterraneo (en italià), 2005. ISBN 88-8039-449-5.
- Altaba, Cristian R. «Introducció a l'estudi dels mol·luscs dels aiguamolls de l'Alt Empordà». Butlleti de l'Institut Català d'Història Natural, 1980, p. 31-36.