Escut de Nules
 Escut de Nules | |
|---|---|
 Escut municipal de Nules segons el blasonament oficial  | |
| Detalls | |
| Tipus | Escut d'armes |
| Adoptat per | Nules |
| Establert/ rehabilitat | 23 març 2026 |
L'escut de Nules és un símbol representatiu oficial del municipi valencià de Nules (Plana Baixa). Té el següent blasonament:[1]
| « | Escut quadrilong de punta redona. En camp blanc [d'argent] un lleó sinistrat [contornat] del seu color, acostat [acompanyat] de les lletres S i L de sable. Al cap, losanjat d'or i gules. Orla envoltant l'escut amb la llegenda: "LA FIDELÍSIMA Y MUY LEAL VILLA Y HONOR DE NULES", de sable.
Al timbre, corona reial oberta, tradicional al Regne de València. |
» |
Història
L'escut de Nules fou aprovat per Resolució de 23 de març de 2026, publicada al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 10342 (15 d'abril de 2026).[1][2][3][4] Es tracta d'una modificació de l'escut usat històricament per la població per tal d'adequar-lo a la normativa heràldica i restablir-ne el rigor històric.[2][3][4]
El cap fa referència al fet que la vila fou cap del senyoriu, baronia i marquesat de Nules, denominacions que va anar adquirint al llarg del temps. Aquest era format per la mateixa localitat i per les poblacions de Mascarell, la Vilavella i Moncofa, i fou posseït durant tota l'època foral per la família Centelles, des del 8 d'octubre de 1316, quan Gilabert de Centelles va comprar el senyoriu al seu sogre, Ramon de Montcada.[2][3][4][5][6]
La versió de l'escut usat per l'Ajuntament de Nules abans de la seua oficialització presentava les armes dels Centelles amb els esmalts erronis (atzur i argent en comptes de gules i or),[5][6] possiblement a causa de la seua representació en taulells.[6]
El camper principal, amb el lleó «en campo blanco» i les lletres S i L, fou concedit per Felip V en 1709 com a reconeixement al suport que va rebre durant la Guerra de Successió, per la vila de Nules en permetre que la ciutat allotgés l'exèrcit borbònic; les inicials es corresponen amb el títol de «Sempre Lleial».[7] A més, li concedí una orla amb el lema «La Fiel y Leal Villa y Honor de Nules».[2][3][4][5][6]
Històricament, la vila ha usat les armes dels Centelles com a pròpies.[6][7] Així, per exemple, un segell de placa del justícia de Nules, del segle xvi, mostra únicament un escut losanjat.[6] Posteriorment, tot i que el privilegi de Felip V indica que Nules «pueda añadir y añada al escudo de sus armas» els honors concedits, la vila els usà com a armes en substitució de les dels Centelles. Aquestes no hi reaparegueren fins al primer terç del segle xx (el primer ús conegut és de 1929).[6][7]
Coberta d'un llibre amb les armes de Gilabert de Centelles com a governador de Mallorca, al costat del senyal reial
Segell de l'Ajuntament de Nules en 1877, amb el lleó i els títols concedits per Felip V
Versió de l'escut emprat des del segle xx fins a l'oficialització de l'actual (llegenda de l'orla traduïda al valencià)
Vegeu també
Referències
- 1 2 «Resolució de 23 de març de 2026, per la qual s'aprova l'escut del municipi de Nules». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, núm. 10342, 15 abril 2026 [Consulta: 16 abril 2026].
- 1 2 3 4 «Nules oficialitza el seu nou escut heràldic després de culminar el procés iniciat en 2023». El Periódico de Aquí, 16 abril 2026 [Consulta: 18 abril 2026].
- 1 2 3 4 «Nules recupera la identitat: aprovada oficialment la reforma de l'escut municipal». La Veu de Nules, 15 abril 2026 [Consulta: 16 abril 2026].
- 1 2 3 4 < «Nules ja té escut oficial: el canvi que posa fi a una situació irregular des de fa anys». El Periòdic, 16 abril 2026 [Consulta: 16 abril 2026].
- 1 2 3 «La curiosa historia del escudo y la bandera de un pueblo de Castellón que crea debate: ¿Cuáles son sus símbolos reales?». El Periòdic, 5 desembre 2024 [Consulta: 18 abril 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 Felip Sempere, Vicent. «Notas sobre el escudo de la villa de Nules». A: Recull per a una història de Nules (Barcelona, 1977 - Nules, 2000). vol. I. Caixa Rural de Sant Josep de Nules, 2000, p. 19-35. ISBN 84-931580-1-1.
- 1 2 3 Mira, Mònica. «¿Por qué un escudo y no otro para Nules?». El Periódico Mediterráneo, 28 febrer 2025 [Consulta: 19 abril 2026].