Esfera pública

Debat en una casa de cafè a Palestina.

L'esfera pública és una àrea en la vida social on les persones puguin reunir-se, discutir lliurement i identificar problemes socials, i a través d'aquella discussió influenciar l'acció política. Es tracta d'«un espai discursiu en el qual els individus i els grups es reuneixen per discutir assumptes d'interès mutu i, quan sigui possible, arribar a una resolució comuna».[1] L'esfera pública pot ser vista com «un teatre en les societats modernes en què es va promulgar la participació política a través de la conversa»[2] i «un regne de la vida social en què es pot formar l'opinió pública».[2][3]

L'esfera pública intervé entre la «esfera privada» i la «esfera de l'autoritat pública»,[4] «l'esfera privada composta per la societat civil en sentit estricte, és a dir, l'àmbit de l'intercanvi de mercaderies i del treball social».[5] Mentre que «l'esfera dels poders públics» va tractar amb l'Estat, o regne de la policia, i la classe dominant,[5] l'esfera pública va creuar sobre ambdós regnes i «a través del vehicle de l'opinió pública va posar l'estat en contacte amb les necessitats de la societat».[5] «Aquesta àrea és conceptualment distinta de l'Estat: que [és] un lloc per a la producció i circulació de discursos que, en principi, es van poder ser crítics amb l'estat».[6] L'esfera pública és també diferent de l'economia oficial; no és un camp de relacions de mercat sinó més aviat de relacions discursives, un teatre per a discutir i deliberar en lloc de per a la compra i venda.[6] Aquestes distincions entre «aparells d'Estat, mercats econòmics i associacions democràtiques... són essencials per a la teoria democràtica».[7] El poble es va anar a veure a l'esfera pública com a institució reguladora contra l'autoritat de l'Estat.[8] L'estudi de l'esfera pública se centra en la idea de democràcia participativa, i com l'opinió pública es converteix en acció política.

La creença bàsica en la teoria de l'esfera pública és que l'acció política està orientada per l'esfera pública, i que els governs legítims són aquells que escolten l'esfera pública.[9] «La governabilitat democràtica es basa en la capacitat i oportunitat dels ciutadans a participar en un debat il·lustrat».[10] Gran part del debat sobre l'esfera pública és quina és l'estructura teòrica bàsica de l'esfera pública, com la informació és deliberada en l'esfera pública i quina influència l'esfera pública té sobre la societat.

Referències

  1. ↑ Hauser, Gerard. Vernacular Dialogue and the Rhetoricality of Public Opinion (en anglès), 1998, p. 83–107; pàg. 86 (Communication Monographs). DOI 10.1080/03637759809376439.
  2. 1 2 Asen, Robert. Toward a Normative Conception of Difference in Public Deliberation (en anglès). 25, 1999, p. 115–129 (Argumentation and Advocacy).
  3. ↑ Fraser, Nancy. Duke University Press. Rethinking the Public Sphere: A Contribution to the Critique of Actually Existing Democracy (en anglès), 1990, p. 56–80 (Social Text). DOI 10.2307/466240.
  4. ↑ Habermas, Jürgen; Thomas Burger. The MIT Press. The Structural Transformation of the Public Sphere: An Inquiry into a Category of Bourgeois Society, alemany (1962)– anglès (1989), p. 30. ISBN 0-262-58108-6.
  5. 1 2 3 Habermas 1989, p.30
  6. 1 2 Fraser 1990, p. 57
  7. ↑ Fraser 1990, p.57
  8. ↑ Habermas 1989, p.27
  9. ↑ Benhabib, Seyla. MIT press. Models of Public Space (Habermas and the Public Sphere) (en anglès), 1992, p. 73–98; 87. ISBN 0-262-53114-3.
  10. ↑ Hauser 1998, p. 83

Vegeu també

Enllaços externs