Esqueuomorfisme
L'esqueuomorfisme[1] és una característica dels objectes físics o virtuals que es refereixen a objectes previs i per la que els nous objectes conserven elements de disseny ornamental (atributs) que eren necessàries als originals.[2] Els objectes esqueuomorfs (també anomenats simplement 'esqueuomorfs') s'utilitzen normalment per fer que alguna cosa nova sembli familiar i, per tant, més fàcil d'entendre i utilitzar. Empren elements que, tot i ser essencials per a l'objecte original, no tenen cap justificació pràctica en el nou sistema, excepte per a la seva identificació. Alguns exemples inclouen la ceràmica embellida amb rivets d'imitació que recorden a olles reblades similars fetes de metall,[3] o un calendari de programari que imita l'aspecte de l'enquadernació d'un calendari d'escriptori de paper.[4]
Etimologia i abast
El terme és un mit compost derivat de les paraules gregues skéuos (σκεῦος) que significa 'contenidor' o 'eina' i morphê, (μορφή) que significa 'forma'.[1][5] S'ha aplicat a objectes materials des del 1890.[6] En les interfícies gràfiques d'ordinador a partir de la dècada de 1980, els esqueuomorfs són una convenció de disseny per a elements gràfics.[7] Un objecte esqueuomorf és aquell que ha estat dissenyat segons aquesta tècnica.[8]
Els esqueuomorfs no només imiten el funcionament d'instruments físics, sinó també el seu aspecte visual o els sons característics. Per exemple, l'aplicació per a prendre notes del sistema operatiu mòbil iOS simula un bloc de paper, que alhora es pren com imatge per fer-ne la icona. També, moltes càmeres de telèfons mòbils reprodueixen el so del d'una càmera tradicional. De manera similar, un programari per a escoltar la ràdio podria tenir una interfície visual similar a la dels aparells de ràdio, per exemple, amb un dial per a seleccionar l'emissora en lloc d'una caixa de text. Fins al sistema operatiu mòbil iOS 7, Apple va utilitzar àmpliament l'esqueuomorfisme a les seves aplicacions.
Els esqueuomorfs es poden emprar deliberadament per fer que un nou disseny sigui més familiar i còmode o poden ser el resultat d'influències i normes culturals del dissenyador. Poden ser l'expressió artística per part del dissenyador.[7] L'investigador i acadèmic de la usabilitat Don Norman descriu l'esqueuomorfisme en termes de restriccions culturals: interaccions amb un sistema que només s'aprenen a través de la cultura. Norman també va popularitzar les abastabilitats percebudes, on l'usuari pot saber què proporciona o fa un objecte en funció de la seva aparença, cosa que l'esqueuomorfisme pot permetre.[9]
El concepte d'esqueuomorfisme se superposa amb altres conceptes de disseny. La mimesi és una imitació, que prové directament de la paraula grega. L'arquetip és la idea o model original que s'emula, on les emulacions poden ser esqueuomorfes.[10] L'esqueuomorfisme és paral·lel, però diferent, a la dependència de trajectòria en tecnologia, on el comportament funcional d'un element es manté fins i tot quan les raons originals del seu disseny ja no existeixen.
Referències
- 1 2 «esqueuomorfisme». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 16 gener 2025].
- ↑ Basalla, George. The Evolution of Technology. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1988, p. 107. ISBN 0-521-29681-1.
- ↑ "Skeuomorph". dictionary.com. Arxivat del' original el 15-10- 2013. Consultat 7-12- 2012.
- ↑ Thompson, Clive (31 January 2012). "Clive Thompson on Analog Designs in the Digital Age". Wired. Vol. 20, no. 2. Wired Magazine. Arxivat de l' original el 22.12. 2012. Consultat 7.12. 2012.
- ↑ «contenidor». Viccionari, 11-03-2024.
- ↑ March, H. Colley (1889). "The Meaning of Ornament; or its archaeology and its psychology". A Charles W. Sutton (ed.). Transactions of the Lancashire and Cheshire Antiquarian Society. Vol. VII (published 1890). p. 172, 187. Arxivat de l'original el 2-10- 2018.
- 1 2 Gessler, Nicholas. «Skeuomorphs and Cultural Algorithms». Arxivat de l'original el 24 June 2012. [Consulta: 7 desembre 2012].
- ↑ «What is skeuomorphism?» (en anglès). BBC News Magazine. [Consulta: 16r desembre 2001].
- ↑ Norman, Donald. «Affordances and Design». Arxivat de l'original el 2012-11-20. [Consulta: 3 desembre 2012].
- ↑ Sen, Rahul. «Archetypes and Their Use in Mobile UX», 05-05-2010. Arxivat de l'original el 2012-12-26. [Consulta: 3 desembre 2012].