Estanislau Mateu Mas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1853 Tarragona |
| Mort | 4 setembre 1911 Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista |
| Família | |
| Fills | Estanislau Mateu Valls |
Estanislau Mateu Mas (Tarragona, Tarragonès, 1853[a] – Reus, Baix Camp, 4 de setembre de 1911) va ser director de cor, pianista i compositor.[1]
Era fill de Miquel Mateu, de Barcelona, i de Margarida Mas, de Tarragona. Amb pocs anys va entrar a l'Escolania de Montserrat, on va passar sis anys estudiant solfeig i piano, i va ser company de destacats mestres i compositors, com els germans Aguiló, Josep Maria Ballvé i Freixa, Julià Vilaseca i altres, quasi tots barcelonins. Va estudiar música i va aprendre a tocar quasi tots els instruments. Al sortir de Montserrat va anar a Barcelona, però no se'n sap gaire de la seva vida professional. Només que devia de tenir un cert prestigi, ja que l'Associació de Cors de Clavé el va nomenar sots-director.[2]
No se sap tampoc quan va anar a Reus, però la premsa local diu que es va casar en aquella ciutat l'any 1883.[2] L'any 1887 era director de l'Orfeó Reusenc, una entitat vinculada al Centre de Lectura,[3] i l'any 1899 donava concerts de piano al Cafè de París, un distingit local reusenc. Va formar un sextet amb el nom de Beethoven, on n'era el pianista, i segons la premsa reusenca el grup va fer diverses gires amb molt d'èxit. L'any 1902 dirigia la Banda Municipal, que feia freqüents actuacions molt concorregudes a Teatre Circ.[2]
Va col·laborar a la revista reusenca Reus Artístich, amb articles sobre música i crítica musical. El seu fill, Estanislau Mateu Valls, va continuar la seva obra al front de l'Orfeó Reusenc.[2]
Obres[2]
- De Catalunya a Aragón, veu i piano
- Amapola, veu i piano
- La Dalila, veu i piano
- Anís Padrós, veu i piano
- Merceditas, veu i piano
- El reino de la mariposa, veu i piano
- Al puebo vasco, veu i piano
- La Primavera, veu i piano
També se li coneixen himnes religiosos i marxes fúnebres per a banda de música.[2]
Notes
- ↑ Josep Olesti diu que va néixer el 1854
Referències
- ↑ Aviñoa, Xosé (Dir.). Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona: Edicions 62, 1997-2007, p. Vol. X, pàg. 64-65. ISBN 8429744886.
- 1 2 3 4 5 6 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 444.
- ↑ El Eco del Centro de Lectura, núm. 10 (1887)
