Estenebea
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Pretos |
| Pare | Iòbates i Afidant |
| Fills | Megapentes, Ifianassa, Ifínoe i Lisipe |
| Altres | |
| Càrrec | reina de la mitologia grega |
| Equivalent | Ausia (en) |
Estenebea (en grec antic: Σθενέβοια) o Antea (Ἄντεια)[a] va ser una princesa lícia, filla del rei Iòbates. Les altres fonts gregues l'esmenten sempre amb el nom d'Estenebea.[1][2]
Es va casar amb Pretos, rei de Tirint, quan aquest va ser expulsat del seu país pel seu germà Acrisi i va emigrar a l'Àsia menor. Amb ell va ser la mare de tres filles, Lisipe, Ifianassa i Ifínoe,[3] segons les fonts més esteses, conegudes com les Prètides, i d'un fill, Megapentes.[2]
Quan el seu marit va acollir Bel·lerofont que havia mort accidentalment al seu germà, ella, pertorbada per la bellesa del noi, va intentar seduir-lo, però el noi no li va fer cas i, per venjar aquest menyspreu, el va calumniar davant Pretos. El rei, que sentia afecte per Bel·lerofont, i que, per haver-lo purificat de l'homicidi no el podia matar amb les seves pròpies mans sense cometre sacrilegi, el va enviar a Lícia a casa de Iòbates amb l'encàrrec que el matés.[4]
Bel·lerofont va haver de superar moltes proves i aventures que li proposava Iòbates, i al final va tornar de Lícia amb el propòsit de venjar-se de les calúmnies d'Estenebea. Però Pretos va permetre que la seva dona fugís amb el cavall alat de Bel·lerofont, Pegàs. Mentre fugia, Pegàs la va fer caure i Estenebea es va precipitar al mar i va morir ofegada. Uns pescadors van recollir el seu cos prop de l'illa de Melos i el van portar a Tirint. Aquesta versió l'explicava Eurípides en una tragèdia perduda, Estenebea. Una altra tradició deia que Estenebea es va suïcidar en assabentar-se de la tornada de Bel·lerofont.[5][6]
Notes
Referències
- ↑ Gai Juli Higí. Faules, 57
- 1 2 Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, II, 2, 1-2, que comenta que els tràgics l'anomenaven així, i Homer Antea.
- ↑ Hesíode. Catàleg de les dones, fragments 129-131.
- ↑ Homer. Ilíada, VI, 160-170
- ↑ Gai Juli Higí. Faules, 243
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 178. ISBN 978-84-96061-97-2.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 84-85. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1,