Estenurins
Sthenurinae  | |
|---|---|
 Simosthenurus occidentalis | |
| Estat de conservació | |
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Diprotodontia |
| Família | Macropodidae |
| Subfamília | Sthenurinae Glauert, 1926 Sthenurinae |
| Gèneres | |
| |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
Els estenurins (Sthenurinae) són una subfamília extinta de marsupials diprotodonts de la família dels macropòdids que visqueren al continent australià entre el Miocè inferior i l'Holocè. Se n'han trobat restes fòssils a Austràlia Occidental, Nova Gal·les del Sud, Queensland, Tasmània, el Territori del Nord i Victòria (Austràlia).[1] L'espècie més petita d'aquest grup era Procoptodon gilli, mentre que d'altres, com P. goliah i les del gènere Sthenurus, ultrapassaven els 225 kg de pes i els 3 metres de llargada.[2] Eren mamífers folívors que ocupaven el mateix nínxol ecològic en el seu medi que els bovinis en altres ecosistemes.[3]
Referències
- 1 2 Entrada «Sthenurinae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 1 setembre 2023].
- ↑ Carlton, 2019, «Procoptodon» i «Sthenurus».
- ↑ Thenius, 1969, p. 84 i 85.
Bibliografia
- Carlton, R. L. A Concise Dictionary of Paleontology (en anglès). 2a edició. Springer, 2019. ISBN 978-3-030-25586-2.
- Thenius, E. Phylogenie der Mammalia: Stammesgeschichte der Säugetiere (einschließlich der Hominiden) (en alemany). Walter de Gruyter & Co., 1969. DOI 10.1515/9783111646824. ISBN 9783111646824.