Esteve Bonell i Costa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Esteban Bonell Costa  1942 (83/84 anys)Banyoles (Pla de l'Estany) |
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
Esteve Bonell i Costa (Banyoles, 1942) és un arquitecte català, Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe.[1]
Biografia
Es va col·legiar el 1971 i va exercir la docència al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya el 1972.[1] Ha treballat amb Francesc Rius, també Premi Van der Rohe, i amb Josep Maria Gil.[1] Té el seu estudi professional a Barcelona.
Obres [2]
- Edifici Fregoli
- Velòdrom d'Horta
- Pavelló Olímpic de Badalona
- Restauració de l'edifici Jaume I del Campus de la Ciutadella.[3]
- Palau de Justícia de Girona
- Hotel Citadines a Barcelona
- Edifici de la Xunta de Galicia, a Vigo
- Centre d'assistència sanitària de Molins del Rei
- Edificis d'habitatges a la Vila Olímpica del Poblenou
- Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.[4]
- Centre Penitenciari Brians 1[5]
Galeria d'imatges
Velòdrom d'Horta
Parc de l'Espanya Industrial
Pavelló Olímpic de Badalona
MónNatura Pirineus
Premis
- Premi FAD (1975), per l'Edifici Fregoli
- Premi FAD (1985), pel Velòdrom d'Horta
- Premi Ciutat de Barcelona, per l'Hotel Citadines
- Premi Ciutat de Barcelona, per la restauració de l'Edifici Jaume I
- Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe (1992), pel Pavelló Olímpic de Badalona[6]
Referències
- 1 2 3 «Esteve Bonell i Costa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Esteve Bonell i Costa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Edifici Jaume I». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Conversa entre Francesc Rius i Moisés Gallego amb Mateu Barba i Stefano Cortellaro «Conversa amb Francesc Rius a l'entorn de dues obres: el crematori de Montjuïc i el centre mediambiental a les Planes de Son (Pallars Sobirà)». Quaderns d'arquitectura i urbanisme, núm. 257, 2008, p. 56-61.
- ↑ «Centro penitenciario Brians» (en castellà). ES_ARQ.
- ↑ Gausa, Manuel; Cervelló, Marta; Pla, Maurici. Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002 (en castellà). Barcelona: ACTAR, 2002, p. Q52. ISBN 84-89698-47-3.