Esteve Harding
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Stephen Harding c. 1059 (Gregorià)  Sherborne (Regne d'Anglaterra) | ||
| Mort | 28 març 1134 (74/75 anys) Abadia de Cîteaux (Ducat de Borgonya) | ||
| Sepultura | Abadia de Cîteaux | ||
| Abat de Cîteaux | |||
| 1108 – setembre 1133 ← Alberic de Cîteaux | |||
| Abat | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església catòlica | ||
| Es coneix per | Cofundador de l'orde del Cister | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Abadia de Cîteaux | ||
| Ocupació | teòleg, autor, monjo, sacerdot catòlic, monjo cristià, escriba | ||
| Orde religiós | Cistercencs | ||
| Abat i confessor | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església anglicana | ||
| Festivitat | 28 de març | ||
| Iconografia | Hàbit cistercenc (blanc), amb bàcul; sovint, amb Robert de Molesme i Alberic de Cîteaux; amb la Carta charitatis a la mà | ||
| Patró de | Cistercencs | ||
Esteve Harding o Stephen Harding (Dorset, Regne d'Anglaterra, segle xi - Abadia de Cîteaux, 28 de març de 1134) va ser un monjo cistercenc, tercer abat de Cîteaux i considerat el tercer cofundador de l'Orde del Cister.
Biografia
Se sap que parlava anglosaxó, normand i llatí. De jove, va ingressar a l'abadia de Sherborne, però la va deixar i es convertí en un estudiant itinerant que visitava diversos monestirs on aprenia i ensenyava.[1]
Va arribar a l'abadia de Molesme, a la Borgonya, que havia fundat Robert de Molesme, que n'era l'abat. Aviat, però, la comunitat va tenir problemes de convivència i alguns monjos es rebel·laren; Robert va marxar-ne, i el prior Alberic de Cîteaux i Esteve van marxar amb ell, fins que els altres monjos els cridaren i Alberic va tornar. Robert i Esteve romangueren sols i Alberic, veient que a Molesme no hi podria dur a terme el seu ideal monàstic, va anar, amb vint-i-dos monjos més, a retrobar-los. Els tres van anar fins a Cîteaux, a la diòcesi de Chalon-sur-Saône, on el 1098 fundaren una comunitat amb una forma de vida diferent a la benedictina i que va ser l'origen de l'Orde Cistercenc.[1]
Robert va ésser-ne el primer abat de Cîteaux, però l'any següent marxà a Molesme i Alberic el succeí, fins que morí en 1108. Esteve Harding esdevingué llavors el tercer abat de Cîteaux. Com a abat conduí el monestir a un període gran creixement. El 1112 va rebre la visita de Bernat de Claravall, que s'hi quedà i s'hi feu monjo. Entre 1112 i 1119, dotze noves cases cistercenques van ésser fundades. Per a elles, Esteve escrigué, en 1119, la Carta charitatis ("Carta de Caritat"), document fonamental de l'orde cistercenc, que n'estableix els principis.[1]
Durant vint-i-cinc anys, Esteve regí l'abadia i tot l'orde cistercenc, essent-ne el responsable directe de la consolidació i creixement. Cap al 1125, fundà el primer monestir femení de l'orde a Tart (Borgonya), donant origen a les congregacions de monges cistercenques. En 1133, renuncià al càrrec a causa de l'edat i la mala salut i morí l'any següent, el 28 de març de 1134.[1]
Miniatura del segle xiii amb els fundadors de l'orde cistercenc i la Mare de Déu (d'esquerra a dreta: Alberic, Robert i Esteve)
Restes de l'abadia de Cîteaux.
Maria dona l'escapulari a Esteve Harding, a l'altar de l'església de S. Esteve Harding d'Apátistvánfalva (Hongria)