Esther Imbert

Plantilla:Infotaula personaEsther Imbert
Biografia
Naixement11 desembre 1570 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Fontenay-le-Comte Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1593 Modifica el valor a Wikidata (22/23 anys)

Esther Imbert (o Ysambert), (Fontenay-le-Comte[1] (País de la Loire.), 11 de desembre, 1570 - c. 1593), coneguda com "la bella dona de La Rochelle", va ser amant del rei Enric IV de França del 1586 al 1588.

Biografia

Aquesta jove de La Rochelle, filla de Jacques Imbert de Boisambert i Catherine Rousseau, va començar la seva aventura amorosa amb Enric el 1587. Va acabar l'any següent. Li va donar un fill:

  • Gédéon, nascut el 7 d'agost de 1587,[2] va morir el novembre de 1588.

Segons Agrippa d'Aubigné, en el seu pamflet *Confessions catholiques du sieur de Sancy*, Esther Imbert va viure en la pobresa després d'aquesta aventura. El 1592, va ingressar al convent de Saint-Denis, amb l'esperança de recuperar l'amor del rei, però Enric la va descuidar i va rebutjar qualsevol altre contacte, ja que havia posat la seva mirada en la bella Gabrielle d'Estrées.

Va morir en la pobresa i va ser llançada a una fossa comuna.

Aquest epitafi va ser escrit llavors:

« "Aquí jeu Ester, que era de La Rochelle,

Que va arriscar la seva reputació
 Per complaure un gran rei de la nostra nació,
 Permetent-li gaudir de la seva bellesa física,
 Va romandre com la seva fidel concubina.

 »

Avui sabem, gràcies a documents de la cambra del rei, que Ester Imbert rebia una pensió anual de 600 escuts, a més de pagaments més irregulars.

El 2021, l'escriptor Jean Sévillia va assenyalar: "El trist final d'Esther Imbert de Boislambert, coneguda com la "Bella Dona de La Rochelle", que va arribar a Saint-Denis per implorar ajuda al seu antic amant i va morir en la misèria davant la seva porta tancada, sembla que hagi estat inventat per Agrippa d'Aubigné".[3]

Referències

  1. ↑ Benjamin Fillon, Recueil de notes sur les origines de l'Église réformée de Fontenay-le-Comte et de ses pasteurs, Clouzot, Niort, 1888, p. 51.
  2. ↑ Benjamin Fillon, Lettres écrites de la Vendée à M. Anatole de Montaiglon, Tross, Paris, 1861, p. 154.
  3. ↑ Jean Sévillia, « Jean-Christian Petitfils, "Henri-IV", extraits », Le Figaro Magazine, 20 août 2021, p. 34-36.

Vegeu també

  • Llista d'amants dels reis de França
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.