Estríjol
L'estríjol o rascador és un instrument que s'usa per netejar ("estrijolar") les cavalleries.[1][2][3]
Es tracta d'una xapa de ferro de diferents seccions, en forma de "U" en les peces més antigues. Consta de diverses serretes amb dents menudes, triangulars i romes. La nansa o mànec és de fusta, amb tija central de ferro.
Forma i materials
Les formes dels diferents tipus d'estríjols són variades.[4] N’hi ha amb mànec i sense mànec. Hi ha models que s'assemblen a una sabatilla ovalada, amb una brida per a passar-hi la mà. La característica més important –i que determina la seva utilitat- es la part dentada. En actuar sobre el pelatge facilita el despreniment de la pols i la brutícia. Amb l'inconvenient de ser susceptible d'agredir el pelatge i la pell de l'animal si s'aplica sense cura. La part dentada pot ser rígida (metalls i aliatges), semi-rígida (plàstics) o flexible (elastòmers).[5] La part dentada pot presentar-se en diverses formes.
Mesures antisèptiques
Com altres estris i materials en contacte amb els cavalls i els humans, és convenient procedir a una desinfecció periòdica dels estríjols. Hi ha autors que recomanaven una immersió en líquid desinfectant o fer-los bullir en aigua.[6]
Vegeu també
Referències
- ↑ Diccionari Català-Castellà-Llatí-Frances-Italià. En la Imprenta de Joseph Torner, 1839, p. 906– [Consulta: 15 febrer 2011].
- ↑ DCVB: Estríjol.
- ↑ Agustí, M. Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril. en la estampa de Esteue Liberôs, 1617, p. 177-IA1.
- ↑ Vogel, C. Complete Horse Care Manual. Dorling Kindersley Limited, 2011, p. 62. ISBN 978-1-4053-6636-6.
- ↑ Clark, J. The Medieval Horse and Its Equipment, C.1150-c.1450. Boydell Press, 2004, p. 158 (Medieval finds from excavations in London). ISBN 978-1-84383-097-9.
- ↑ Cavalry School (U.S.). Horsemanship and Horsemastership. Cavalry School, Academic Division, 1944, p. 174 (Horsemanship and Horsemastership).