Estrilda verda
Mandingoa nitidula  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 1,15 g (pes en néixer) 11,3 g (pes adult) |
| Cries | 4,2 |
| Incubació de l'ou | 13 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Estrildidae |
| Gènere | Mandingoa |
| Espècie | Mandingoa nitidula (Hartlaub, 1865) Mandingoa nitidula |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Estrelda nitidula |
L'estrilda verda[1] (Mandingoa nitidula) és un ocell passeriforme de la família dels estríldids (Estrildidae).[2][3]
Descripció
L'estrilda verda és un ocell petit, corpulent, de color verd fosc, amb "taques bessones" blanques brillants a la panxa que és negra. Presenta dimorfisme sexual: el mascle té la cara vermella i la femella groguenca. El cant distintiu és un trinat curt i agut, sovint emès en vol. El cant, poc habitual, és una barreja complexa de molts tipus de crits diferents. Superficialment és similar al bec de coral melba (Pytilia melba), però és més petit, prefereix l'hàbitat forestal en lloc de la sabana i no té la cua vermella.[4]
Distribució i hàbitat
L'estrilda verda es distribueix per l'Àfrica subsahariana, des del Senegal fins a Kenya, la meitat oriental d'Àfrica, el límit més meridional a l'est de la província del Cap. Habita preferentment l'interior i voltants de boscos densos i clarianes amb herba sembrada de terres baixes i fins a 1850 m a la zona afromontana amb vegetació de Setaria chevalieri.[4][5]
Ecologia
Forma grups familiars de fins a 7 individus, durant els mesos secs s'alimenta de llavors. Els grups familiars augmenten la mobilitat i la visibilitat durant els mesos secs. La dieta inclou llavors d'Oplismenus hirtellus (recurs alimentari important). La temporada de cria és d'octubre a abril i construeix el niu a altures de fins a 7 m.[5]
Estat de conservació
Amenaces
Aquesta espècie està amenaçada per la captura il·legal per al comerç d'avicultura i pel sobrepasturatge dels boscos. Tanmateix, La UICN la classifica com de en risc mínim perquè té una distribució extremadament àmplia, la població sembla estable sense un descens significatiu i, tot i que no està quantificada amb precisió, es creu que les xifres estan molt per sobre dels límits que desencadenarien una classificació vulnerable.[6]
Taxonomia
L'estrilda verda va ser descrita per primer cop l'any 1865 per l'ornitòleg alemany Hartlaub amb el nom binomial Estrelda nitidula i la localitat tipus "Natal".[7]
Etimologia
El nom genèric Mandingoa deriva de Mandingo o Mandinka, un poble i antic regne de les valls del Níger i del Senegal superior a l'Àfrica Occidental.[8]
El nom específic nitidula prové del llatí «nitidulus» que significa “una mica polit”, “més aviat bonic” que alhora deriva de «nitidus», “bonic”, “brillant” i de «nitre», “per lluir”.[9]
Subespècies
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen quatre subespècies:[10]
- M. n. schlegeli (Sharpe, 1870) ─ Sierra Leone i Guinea fins a Uganda, RD Congo i nord-oest d'Angola.
- M. n. virginiae (Amadon, 1953) ─ illa de Bioko.
- M. n. chubbi (Ogilvie-Grant, 1912) ─ Etiòpia, Kenya, Tanzània, nord-est de Zàmbia i nord Malawi.
- M. n. nitidula (Hartlaub, 1865) ─ sud de Malawi, Zimbàbue, Moçambic i est Sud-àfrica.
Referències
- ↑ «Estrilda verda». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/01/2022(català)
- ↑ «Mandingoa nitidula (estrilda verda)». Avibase. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ «Mandingoa nitidula (Hartlaub, 1865)» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 18 maig 2026].
- 1 2 «estrilda verda | Mandingoa nitidula». eBird. [Consulta: 18 maig 2026].
- 1 2 Oatley, T. B. «Green-backed twinspot» (en anglès) p. 596. The Atlas of Southern African Birds. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ «Green Twinspot Mandingoa nitidula Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ Hartlaub, Gustav. Ibis. Londres: Academic Press, 1865 (British Ornithologists' Union). DOI 10.1111/(ISSN)1474-919X.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Mandingoa» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 8 maig 2026].
- ↑ «nitidula The Key to Scientific Names: nitidula» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 8 maig 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Waxbills, parrotfinches, munias, whydahs, Olive Warbler, accentors, pipits – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 18 maig 2026].