Estronciojoaquinita
![]() | |
| Fórmula química | (Na,Fe)₂Ba₂Sr₂Ti₂(SiO₃)₈(O,OH)₂(H₂O) |
| Epònim | joaquinita-(Ce) i estronci |
| Localitat tipus | mina Numero Uno, Àrea de Clear Creek, Pic Picacho, Districte de New Idria, Comtat de San Benito, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CE.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CE.25 |
| Dana | 60.1.1a.2 |
| Heys | 14.9.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,51Å; b = 9,76Å; c = 11,87Å; β = 109,28° |
| Grup espacial | grup espacial PM, grup espacial 3 i grup espacial 10 |
| Color | verd, groc-verd, groc-marró |
| Duresa (Mohs) | 5,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,710 nβ = 1,718 nγ = 1,780 |
| Birefringència | δ = 0,070 |
| Angle 2V | mesurat: 35° to 45°, calculat: 42° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Li |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-080 |
| Any d'aprovació | 1982 |
| Símbol | Sjq |
| Referències | [1] |
L'estronciojoaquinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la joaquinita. Anomenat així per ser el membre ric en estroncidel grup de la joaquinita.
Característiques
L'estronciojoaquinita és un silicat de fórmula química (Na,Fe)₂Ba₂Sr₂Ti₂(SiO₃)₈(O,OH)₂(H₂O).[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estronciojoaquinita pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: verplanckita, papagoïta, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), baotita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.
Formació i jaciments
L'estronciojoaquinita es forma en lents de basalt metasomatitzat en serpentinites (Mina numero uno, Califòrnia) i en vetes tallant metagrauvaques (en una prospecció a Califòrnia). S'ha descrit associada a joaquinita-(Ce), neptunita, natrolita, albita, actinolita, crossita, benitoïta, analcima.[3]
Referències
- ↑ «Strontiojoaquinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 20 juliol 2025].
- ↑ «Strontiojoaquinita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2012. [Consulta: 26 desembre 2015].
