Estudi de cinema de Changchun

Infotaula d'organitzacióEstudi de cinema de Changchun

Estàtua que representa el logotip de la companyia, amb els tres braços del poble. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa pública
estudi de cinema
productora Modifica el valor a Wikidata
Indústriaproducció cinematogràfica Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1r octubre 1945
Activitat
Produeixpel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables
Governança corporativa
Seu
Lloc webcfs-cn.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: co0080717 TMDB (empresa): 48805 Modifica el valor a Wikidata

L'estudi de cinema de Changchun (xinès simplificat: 长春电影集团公司, pinyin: Chǎngchūn Diànyǐng Jítuán Gōngsī, literalment Grup Corporatiu de cinema de Changchun) és una corporació xinesa de la ciutat de Changchun dedicada a la producció de cinema. Es considera 1950 com l'any de fundació de l'empresa actual, consolidant-se com un dels referents de la indústria cinematogràfica xinesa.[1] Anteriorment es coneixia com a Changchun Film Studio (xinès simplificat: 长春电影制片厂, pinyin: Chǎngchūn Diànyǐng Zhìpiànchǎng), fins que a finals de la dècada del 1990 es reestructura i passa d'estudi a corporació.

Fon la productora de cinema més important dels primers anys de la República Popular de la Xina, havent produït les conegudes com set primeres pel·lícules de la Nova Xina,[2] i sent considerada el bressol del cinema al país.[3]

Història

La rendició de l'Imperi del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial van comportar que el 1946 es dissolguera l'Associació Cinematogràfica del Manchukuo, amb seu en Changchun.[4] Cèl·lules del Partit Comunista van organitzar els sectors progressistes dels treballadors per a garantir que el material no es perdera.[5] Es produeix una lluita entre els dos bàndols de la resistència xinesa pel control del material restant,[6] i les parts controlades pels comunistes s'integraren a l'estudi de cinema de Yan'an i l'estudi de cinema del Nord-est,[5] que es considera generalment com el predecessor de l'actual.[7] La data oficial de naixement, agafada de la Dongbei, és l'1 d'octubre del 1945, quatre anys abans del naixement de la República Popular de la Xina.[8][9]

La represa de la Guerra Civil xinesa i un avanç de les forces nacionalistes fa que l'estudi es recol·loque, formalment baix control del Guomindang però amb majoria de treballadors alineats amb el Partit Comunista.[10][11] No de bades, el 1947 produeixen Huangdi Meng, la primera pel·lícula de titelles del país i una cinta que parodia el líder del partit nacionalista, Chiang Kai-Shek.[12] La primera pel·lícula d'animació seria Weng Zhong Zhuo Bie, del 1948,[12] mateix any en què filmen la primera pel·lícula educativa, una cinta contra les plagues anomenada Yu Fang Shu Yi.[12] L'estudi s'ubicaria novament en la ciutat de Changchun l'abril de 1949,[13] el mateix any que s'estableix una unitat d'animació que posteriorment es traslladaria a Shanghai.[14][15]

Es considera 1950 com l'any real de fundació del nou estudi, i a partir del 1955 l'estudi del Nord-est ja no es troba en funcionament. En aquell moment, el ministeri de cultura de la República Popular de la Xina reanomenaria a la nova entitat resultant de la fusió com Estudi de Cinema de Changchun.[16] Amb el nou nom, esdevé la primera empresa dedicada al cinema registrada a la República Popular. També seria a Changchun on es dobla la primera pel·lícula estrangera,[17] la russa Matróssov.[18] Així mateix, el 1957 també feren la primera coproducció sinosoviètica, Vent de l'est, amb Mosfilm.[19][20]

Amb la Revolució Cultural, la producció baixa radicalment.[21] Tanmateix, el 1971 Wu Zhaodi dirigeix l'adaptació cinematogràfica de Shajiabang, una de les huit òperes revolucionàries model.[22] Finalment, les coses es normalitzarien a partir del 1973, any en què sols es produeixen quatre pel·lícules a l'estudi.[21]

Després de la tercera sessió plenària del XI congrés del Partit Comunista del desembre de 1978, les idees de lluita de classe i de revolució contínua van ser abandonades. Deng Xiaoping va permetre el desenvolupament d'idees més creatives baix la política d'emancipació de la ment. Els directors de cinema van considerar que a partir d'aquell moment podien fer pel·lícules d'entreteniment en tant que no declararen obertament que tenien la intenció de fer pel·lícules comercials.[23] En aquell moment, les pel·lícules de l'estudi comencen a ser criticades des de cercles intel·lectuals com a passades de moda,[24] si bé són els responsables de les millors pel·lícules a la Xina de l'època.[1]

Així, el 1979 Chang Yan estrena la pel·lícula Baomi Ju de Qiangsheng, que fou un èxit amb 600 milions d'espectadors i una recaptació de 180 milions de yuans.[25][26]

El 15 de setembre del 1985 es reobri la divisió d'animació de l'estudi,[27] amb Zhong Quan al capdavant.[27] La nova divisió estava formada per llicenciats locals, però van rebre formació i ajut dels professionals de Shanghai.[27] La producció de Changchun ha seguit la norma dels clàssics de l'animació xinesa, barrejant tradició, folklore i elements típicament xinesos.[27] Tanmateix, i com succeiria també a Shanghai, a les produccions realitzades a partir de la dècada del 1980 no s'utilitza la tècnica tradicional de la tinta amb aigua, per tal de reduir costos.[28]

Des de 1992, el grup és també fundador i amfitrió del Festival de Cinema de Changchun.[29] Des de finals de la dècada del 1990, l'estudi començaria una reestructuració que implicà un canvi cap a una estructura corporativa i la jubilació de 1.000 treballadors.

Seccions

El 1949, l'estudi comença a doblar pel·lícules amb la producció soviètica Soldat Alexander Matróssov, primera pel·lícula doblada en la història de la República Popular de la Xina.[18][30] D'ençà, i fins 2013, a Changchun es van doblar 854 pel·lícules de 50 països diferents.[30] En la dècada del 1950, quan es deixen d'exhibir produccions americanes, la majoria de pel·lícules estrangeres eren soviètiques, que fins i tot excedien la producció local.[31] L'estudi s'especialitzà en pel·lícules soviètiques, mentre que a Shanghai, que tenia major tradició de contacte amb occidentals, es doblaven les europees.[32] Amb la Revolució Cultural, el cinema nord-coreà comença a prendre força, i de les 48 pel·lícules que Changying dobla entre el 1966 i 1976, 24 provenien de Corea del Nord.[31] Així, la famosa pel·lícula del 1972 Kkot Pa-neun Cheo-nyeo fou doblada al xinés a l'estudi amb traducció de He Mingyan.[33] A la Xina, alguns cinemes arribaren a emetre la pel·lícula en torns de 24 hores per l'alta demanda d'entrades.[33] Durant la Revolució Cultural també s'importaren pel·lícules albaneses, i posteriorment, romaneses.[33]

Als seus inicis tingué una secció de cinema d'animació, amb Te Wei al capdavant,[34] que seria l'embrió de l'estudi de cinema d'animació de Shanghai.[14][15][35]

Entrada als antics estudis de cinema, actualment un museu.

La secció d'animació es reobre el 1958,[36] quan es produïrien diverses cintes d'animació amb titelles, com Zizuocongming de Xiao Lü i Renshen Guniang.[37][38] Només hi hagué tres produccions, l'última de les quals data del 1961.[39] Finalment, el 15 de setembre del 1985 es reobri definitivament la divisió d'animació de l'estudi,[27] amb reeixides produccions com les guardonades Yanzhen,[40][41] Niu yuan,[42][40] o Cixi zuo Huoche, amb Zhong Quan al capdavant.[43] Es considera l'etapa de finals dels huitanta i primers noranta com a reeixida, amb produccions de caràcter artístic.[44] A partir de les protestes de Tiananmen, hi ha un major control governamental i el cinema d'animació gira cap a una senda més comercial.[44] La majoria de les produccions d'eixa etapa es basaven en dites xineses, molts dels responsables abandonaren l'empresa quan ix a borsa el 2006,[44] i alguns d'ells es converteixen en professors a l'Institut d'animació de Jilin.[44]

A partir de l'any 2000 es reestructura l'empresa, canviant el nom pel de Grup Corporatiu de Cinema de Changchun.[45] Ha sigut una de les majors productores de cinema de la Xina, amb centres de producció a la província nord-oriental de Jilin. El 2003, el grup es va convertir en accionista de la distribuïdora de pel·lícules Huaxia, importadora de pel·lícules estrangeres.[46] Abans d'esta operació, el China Film Group Corporation tenia un control monopolístic de les pel·lícules estrangeres que es distribuïen al país.[46]

També el 2003 es va anunciar una inversió inicial d'aproximadament 120 milions de dòlars per a la construcció del Parc Temàtic del Cinema de Changchun.[47] El disseny està basat en el dels estudis Universal de Hollywood,[16] cobrint una àrea d'un milió de metres quadrats, sent el primer parc temàtic de la Xina dedicat a integrar cinema i turisme. La construcció es va dividir en tres etapes, i la inversió es va augmentar fins aproximadament 1.500 milions de Renminbi.[48][49] El parc va obrir en període de proves els mesos de setembre i octubre de 2005 a un preu de 128 renminbi per entrada. El govern local estima rebre 1,5 milions de visitants cada any, i obtenir uns ingressos equivalents a 27,1 milions de dòlars.[50]

El 2014 es va obrir un museu a la seu dels antics estudis,[51][52] en un edifici que és considerat patrimoni cultural nacional de la República Popular de la Xina.[53] Al museu s'han fet cerimònies d'apertura i clausura del Festival de Cinema de Changchun,[53] festival que fou impulsat pel govern el 1992, aprofitant la vinculació amb l'estudi.[54]

Pel·lícules destacades

Referències

  1. 1 2 Cultural dialogue. Zhejiang sheng guo ji wen hua jiao liu xie hui, 2008. «The Changchun Film Studio used to be the very cradle of best Chinese movies»
  2. ↑ «长春电影制片厂在电影发展史上创造的七个第一，厉害了！». 上传于, 11-02-2019.
  3. ↑ «The Cradle of New China's Cinema: Explore Changchun Film Studio». China Global Television Network, 06-09-2018. [Consulta: 16 novembre 2019].
  4. ↑ Zhang, 1998, p. 18-19.
  5. 1 2 Semsel, 1987, p. 18.
  6. ↑ Lent, John A.; Ying, Xu. Comics Art in China. Univ. Press of Mississippi, 2017-07-20. ISBN 9781496811752.
  7. ↑ Zhang, 1998, p. 226.
  8. ↑ «Following CPC footprints: Changchun Film Studio» (en anglès). [Consulta: 11 novembre 2025].
  9. ↑ Yaping, Ding. General History of Chinese Film II: 1949–1976 (en anglès). Routledge, 2021-10-26. ISBN 978-1-000-43487-3.
  10. ↑ Semsel, 1987, p. 23.
  11. ↑ 香港電影的中國脈絡: 第十四屆香港國際電影節, 6-21.4.1990. 香港市政局, 1997, p. 51. ISBN 9789627040569. «The company Changchun Film Productions meanwhile remained under nominal KMT control, although it employed Leftists»
  12. 1 2 3 «The Cradle of New China's Cinema: Explore Changchun Film Studio». China Global Television Network, 06-09-2018. [Consulta: 16 novembre 2019].
  13. ↑ Lent, John A.; Ying, Xu. Comics Art in China. Univ. Press of Mississippi, 2017-07-20. ISBN 9781496811752.
  14. 1 2 Wright, Jean Ann. Animation Writing and Development: From Script Development to Pitch. Taylor & Francis, 2013-07-18. ISBN 9781136144059.
  15. 1 2 Lent, John A. Animation in Asia and the Pacific. John Libbey, 2001. ISBN 9781864620368. «[…] An animation unit was formed in 1949 in Changchun, which later became the animation unit of the Shanghai [...]»
  16. 1 2 Grasso, June. Japan's "New Deal" for China: Propaganda Aimed at Americans before Pearl Harbor. Routledge, 2018-12-07. ISBN 9781351252706.
  17. ↑ Fong, Gilbert Chee Fun; Au, Kenneth K. L.. Dubbing and Subtitling in a World Context. Chinese University Press, 2009. ISBN 978-962-996-356-9.
  18. 1 2 Encyclopedia of new China. Foreign Languages Press, 1987. ISBN 9780835119696.
  19. ↑ Beijing Zhou Bao. Peking review, 1959-07. «The festival programme also includes a joint Soviet-Chinese production Wind Iron the East, by the Moscow Film Studio and the Changchun Film Studio.»
  20. ↑ Chan, Jessica Ka Yee. Chinese Revolutionary Cinema: Propaganda, Aesthetics and Internationalism 1949–1966. Bloomsbury Publishing, 2019-01-24. ISBN 9781786724342.
  21. 1 2 Kuhn, Robert Lawrence. How China's Leaders Think: The Inside Story of China's Reform and What This Means for the Future. John Wiley & Sons, 2009-11-19, p. 345-355. ISBN 978-0-470-82590-7.
  22. ↑ Li, Zhuying. Gender Hierarchy of Masculinity and Femininity during the Chinese Cultural Revolution: Revolutionary Opera Films (en anglès). Routledge, 2020-11-25, p. 12. ISBN 978-1-000-22089-6.
  23. ↑ Variety. "Variety.com." "Gov't taps shingles as official production partners." Retrieved on 2007-01-18.
  24. ↑ Semsel, George Stephen; Chen, Xihe; Chʻen, Hsi-ho; Xia, Hong. Film in Contemporary China: Critical Debates, 1979-1989. ABC-CLIO, 1993. ISBN 9780275940485.
  25. ↑ «《保密局的枪声》30年后再响起 从银幕瞄向荧幕». CCTV, 04-10-2008. [Consulta: 24 agost 2022].
  26. ↑ Wang, Wen «Estudios cinematográficos de Changchun, la fábrica de los sueños chinos». Instituto Confucio, 7-2013, p. 42-46.
  27. 1 2 3 4 5 Wu, Weihua. Chinese Animation, Creative Industries, and Digital Culture. Routledge, 2017-08-03. ISBN 978-1-351-61108-4.
  28. ↑ Johnson, Matthew D.; Wagner, Keith B.; Yu, Kiki Tianqi; Vulpiani, Luke. China's iGeneration: Cinema and Moving Image Culture for the Twenty-First Century. Bloomsbury Publishing USA, 2014-05-29, p. 62. ISBN 978-1-62356-847-4.
  29. ↑ Wood, Matthew; Manrique, Ferney. The Changchun Guide: Everything a Newcomer to Changchun Needs to Know. changchun live, 2014-11-05, p. 7.
  30. 1 2 «Live: Take a closer look at the dubbed films in China 倾听长影译制片幕后的故事». China Central Television, 06-09-2018. [Consulta: 27 març 2021]. «min 9.30»
  31. 1 2 Fu, Poshek; Yip, Man-Fung. The Cold War and Asian Cinemas (en anglès). Routledge, 2019-11-28. ISBN 978-0-429-75729-7.
  32. ↑ Jin, Haina. Chinese Cinemas in Translation and Dissemination (en anglès). Routledge, 2021-11-29. ISBN 978-1-000-50579-5.
  33. 1 2 3 Gu Yu-Bao (顾育豹), 2008年10月7日, 突击译制《卖花姑娘》 Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine. – 天津日报
  34. ↑ Lent, John A.; Ying, Xu. Comics Art in China. Univ. Press of Mississippi, 2017-07-20. ISBN 9781496811752.
  35. ↑ Zhu, Ying; Rosen, Stanley. Art, Politics, and Commerce in Chinese Cinema. Hong Kong University Press, 2010-06-01, p. 116-120. ISBN 978-962-209-176-4.
  36. ↑ 长春市地方史志编纂委员会. 长春市志: 电影志. 吉林文史出版社, p. 159. «... 完成动画片《瓮中捉鳖》,由此揭开美术片生产的史页。 1950 年 2 月,东影美术片 组全体 20 多人调往上海,从此美术片生产转移到上海。 1958 年,长影重建美术片 机构,当年生产木偶片《自作聪明的小驴》 1 本, 1961 年又拍摄了木偶片《人参姑娘》 ...»
  37. ↑ «1961 Miracle Yearbook». 中国动画电影史, vol. 7, 1961, p. 1961. DOI: 10.15385/yb.miracle.1961. «花草、瓶瓶罐罐等等,这一切在动画片里都是“人” ,具有人的思想和性格,它们都是人的 化身,这就是拟人化的创作方法。人参姑娘》绿堡编剧、荣导演、郝凤翔摄影、 李季达作曲、魏文觉设计, 1961 年 4 月长春电影制片厂美术片组摄制完成。该片 描写 ...»
  38. ↑ 上海電影史料. 上海市电影局史志办公室, p. 249. «1958 年,长春电影制片厂(原东北电影制片厂)成立了美术片组,当年摄制了木偶片《 自作聪明的小驴》, 1961 年摄制了木偶片《人参姑娘》和动画片《怒逐瘟神》。 此后,又中断了美术片的生产。随着党的改革开放政策的深入贯彻和适应市场需要, 1984 ...»
  39. ↑ 上海電影史料. 上海市电影局史志办公室, p. 249. «1958 年,长春电影制片厂(原东北电影制片厂)成立了美术片组,当年摄制了木偶片《 自作聪明的小驴》, 1961 年摄制了木偶片《人参姑娘》和动画片《怒逐瘟神》。 此后,又中断了美术片的生产。随着党的改革开放政策的深入贯彻和适应市场需要, 1984 ...»
  40. 1 2 «长影国家一级美术师钟泉老师影视美术作品_电影». Sohu, 16-06-2020. [Consulta: 22 març 2021].
  41. ↑ 赵, 鉴予 «大音希声 大象无形——水墨动画《雁阵》的意境美». 电影评介, 05, 2015, p. 32–34. ISSN: 1002-6916.
  42. ↑ «动画频道 - 长影美术片». CCTV, 15-09-2004. [Consulta: 22 març 2021]. «剪纸片《牛冤》 毕益编剧；钟泉导演；王公、王强美术设计；蔚晶、王佳娜、陶欣动作设计；王强绘景；秦凯、张静摄影；杨一伦作曲。1989年完成。它描写一头忠心耿耿的黄牛守护在熟睡的主人身旁，为他赶走了入侵的野兽。但主人醒来后，看到红了眼的黄牛，误认为它要对自己不利，没有经过调查就杀了它，从而造成黄牛蒙冤而死。这部影片通过黄牛的遭遇，深刻地揭示了没有调查就没有发言权的道理。荣获广电部优秀美术片奖、第十一届中国电影金鸡奖最佳美术片提名奖、第三届广岛国际动画节参赛奖，享誉海内外。»
  43. ↑ 常虹. 中国艺术动画三十年. 浙江大学出版社, 2008. ISBN 978-7-308-06429-3. «Ací apareix citada com pel·lícula del 1992»
  44. 1 2 3 4 Lent, John A.; Ying, Xu. Comics Art in China. Univ. Press of Mississippi, 2017-07-20, p. 182. ISBN 978-1-4968-1177-6.
  45. ↑ Gamsa, Mark. Manchuria: A Concise History. Bloomsbury Publishing, 2020-02-06, p. 149. ISBN 978-1-78831-789-4.
  46. 1 2 Noam, Eli M. Who Owns the World's Media?: Media Concentration and Ownership Around the World. Oxford University Press, 2016, p. 754. ISBN 9780199987238.
  47. ↑ (xinès) Disney Eyes Chinese Hollywood
  48. ↑ (xinès) JILIN Provincial Communication Department Arxivat 8 octubre 2007, a Wayback Machine.
  49. ↑ MacauArtNet. "MacauArtNet Arxivat 27 setembre 2007, a Wayback Machine.." "China's first film park debut in northeast." Retrieved on 2007-01-29.
  50. ↑ Peoples Daily Online. "Peoples Daily Online." Changchun Film ThemePark Info. Retrieved on 2007-01-18.
  51. ↑ «Nation's first movie studio transformed into museum». China Daily, 11-11-2014. [Consulta: 27 març 2021].
  52. ↑ «Review the film history in Changchun - Jilin, China». China Daily, 30-11-2017. [Consulta: 27 març 2021].
  53. 1 2 «Se inaugura Museo de Estudio Cinematografico de Changchun». China Central Television, 22-08-2014. [Consulta: 27 març 2021].
  54. ↑ Keane, Michael. Handbook of Cultural and Creative Industries in China. Edward Elgar Publishing, 2016-05-27, p. 484-486. ISBN 9781782549864.

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.