Estudis globals

Els estudis globals són un camp d’estudi interdisciplinari que analitza fenòmens, processos i problemes que afecten el conjunt del món, especialment els relacionats amb la globalització i amb les estructures i interdependències transnacionals. Inclou l’estudi de qüestions com l’economia mundial, les migracions, els conflictes internacionals, la governança global, els intercanvis culturals i els problemes ambientals.[1][2][3]

La bibliografia acadèmica els descriu com un camp ampli, obert a diverses disciplines i maneres d’estudiar la realitat global. En alguns contextos acadèmics, sobretot russos i d’altres àrees eslaves, una part d’aquest camp rep el nom de globalística (rus: глобалистика), terme aplicat a l’estudi dels problemes globals i de la globalització.[4][5]

Definició i objecte d’estudi

Els estudis globals se centren en fenòmens que travessen fronteres estatals i que no es poden entendre del tot des d’un únic país o des d’una sola disciplina. Per això estudien processos com la circulació de capitals, les migracions, les desigualtats globals, els conflictes, les institucions internacionals i els riscos ambientals.[2][3]

Aquest camp combina aportacions de la sociologia, la història, la ciència política, l’economia, els estudis culturals, el dret i les ciències ambientals. L’objectiu és relacionar aspectes diferents d’una mateixa realitat global i entendre com problemes d’abast mundial connecten dimensions socials, polítiques, històriques i territorials.[1][2]

Diferenciació terminològica

Els estudis globals i la globalística conformen una camp d’estudi interdisciplinari dedicat a l’estudi dels problemes globals contemporanis i de les seves interrelacions.[6]

La globalització, en canvi, és un procés d’intensificació de les interdependències i connexions a escala mundial, especialment en els àmbits econòmic, comercial, tecnològic i social.[7] En canvi, el globalisme o mundialisme es defineix com una ideologia o orientació normativa favorable a una major integració mundial o a formes de governança global.[8][9]

Orígens i desenvolupament

Els estudis globals es van consolidar com a camp acadèmic a finals del segle xx i inicis del segle xxi, en paral·lel a l’augment de l’interès per la globalització dins les universitats i la recerca. Aquesta consolidació es reflecteix en la creació de programes universitaris, centres de recerca i publicacions especialitzades dedicades a l’estudi dels processos globals.[1][2][10]

En paral·lel, en l’àmbit rus es consolida a l’URSS a partir de la dècada del 1980 la globalística com una manera més concreta d’estudiar els problemes globals dins d’aquest camp més ampli.[6][11] En algunes síntesis especialitzades, la globalística es presenta com una corrent dins dels estudis globals, amb una atenció especial als grans reptes globals i a les possibles respostes davant d’aquests problemes.[12][4]

Entre les obres que contribueixen a desenvolupar la globalística en anglès destaca la monografia Globalistics: A New Synthesis de Yuri M. Svirezhev (1996), que presenta una síntesi docent sobre els processos globals i el seu impacte en l’entorn natural i social. Posteriorment, autors com Leonid Grinin, Andrei Korotàiev i Arkady Ursul han ampliat l’enfocament en volums col·lectius i articles acadèmics, com ara la sèrie Globalistics and Globalization Studies i textos en revistes dedicades al futur de la humanitat. Aquests treballs han contribuït a consolidar la globalística com un camp integrat dins dels estudis globals, amb èmfasi en la història global, la megaevolució, els riscos globals i el desenvolupament sostenible.[12][13]

Temes principals

Entre les àrees de recerca associades a la globalística, en particular, hi ha la història global i la «big history» (història des del big-bang fins a l'actualitat), que estudien la trajectòria de la humanitat i dels sistemes mundials en el llarg termini. També s’hi inclou l’estudi dels processos globals contemporanis en les dimensions econòmica, política, cultural i tecnològica,[12][13] l’anàlisi dels riscos globals (ambientals, socials i tecnològics) i de les estratègies de desenvolupament sostenible i de governança global.[5] A més, la globalística incorpora la reflexió sobre l’ecologia global, la degradació ambiental i la sostenibilitat planetària com a problemes que requereixen respostes coordinades a escala mundial,[14] així com propostes d’educació global orientades a desenvolupar una cultura capaç de comprendre els processos globals i d’afrontar els riscos que poden afectar el futur de la humanitat.[15]

Referències

  1. 1 2 3 Wahlrab, Amentahru. Global Studies (en anglès). Oxford University Press, 2020-07-30. DOI 10.1093/acrefore/9780190846626.013.555. ISBN 978-0-19-084662-6.
  2. 1 2 3 4 Steger, Manfred B. What Is Global Studies? (en anglès). Oxford University Press, 2018-12-27, p. 2–20. DOI 10.1093/oxfordhb/9780190630577.013.44. ISBN 978-0-19-063057-7.
  3. 1 2 Steger, Manfred; Wahlrab, Amentahru. What Is Global Studies?: Theory & Practice (en anglès). 0. New York, NY : Routledge, 2016.: Routledge, 2016-11-10. DOI 10.4324/9781315459332. ISBN 978-1-315-45933-2.
  4. 1 2 Grinin, Leonid; Ilyin, Ilya V.; Korotàiev, Andrei. «Introduction. Globalization, Globalistics and Global Studies» (PDF) (en anglès). Socio Studies. [Consulta: 24 juny 2026].
  5. 1 2 Grinin, Leonid; Ilyin, Ilya V.; Korotayev, Andrey. GLOBALISTICS AND GLOBALIZATION STUDIES ASPECTS & DIMENSIONS OF GLOBAL VIEWS (en anglès). Grinin, Leonid, 2014.
  6. 1 2 «Globalistika» (en txec). Sociologická encyklopedie. [Consulta: 23 juny 2026].
  7. ↑ «Globalització». enciclopedia.cat. [Consulta: 24 juny 2026].
  8. ↑ Rodríguez, Hernán González. «Diferencias entre globalismo y globalización» (en castellà). El Colombiano, 24-08-2020. [Consulta: 24 juny 2026].
  9. ↑ Terrazas, Daniel. «Globalismo: Ideología y Geopolítica» (PDF) (en castellà). Universidad del Valle - Bolivia, 06-04-2021. [Consulta: 24 juny 2026].
  10. ↑ «The Global Studies Journal» (en anglès). The Global Studies Journal. DOI: 10.18848/1835-4432/CGP. ISSN: 1835-4432.
  11. ↑ «ЧТО ТАКОЕ ГЛОБАЛИСТИКА [КРАТКО]» (en rus). Globalistika. [Consulta: 23 juny 2026].
  12. 1 2 3 «Globalistics and Globalization Studies» (en anglès). Socio Nauki. [Consulta: 23 juny 2026].
  13. 1 2 «Globalistics and globalization studies big history and global history» (en anglès). SSOAR, 2015. [Consulta: 23 juny 2026].
  14. ↑ AEM ( Azerbaijan Science Center ); Samadova, Nahayat «Ecological Globalistics and Sustainable Development at the Stage of Technogenic Transformation of the Biosphere». SCIENTIFIC RESEARCH, 5, 3, 10-04-2025, p. 67–70. DOI: 10.36719/2789-6919/43/67-70.
  15. ↑ Ursul, Arkady; Ursul, Tatiana «Education and Globalistics». Future Human Image, 2017.

Vegeu també

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.