Eupatorium

Infotaula d'ésser viuEupatorium Modifica el valor a Wikidata

Canabassa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
SubfamíliaAsteroideae
GènereEupatorium Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Eupatorium Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Cunigunda Modifica el valor a Wikidata
EpònimMitridates VI Eupàtor Modifica el valor a Wikidata
TipusEupatorium cannabinum Modifica el valor a Wikidata

Eupatorium és un gènere de plantes amb flors dins la família de les asteràcies. Conté de 30 a 60 espècies. La majoria són plantes herbàcies i perennes de 0,5–3 m d'alt. Uns pocs són arbusts. Aquest gènere és originari de les regions temperades de l'hemisferi nord. Rep el nom del rei Mitridates VI Eupator de Pontus.[1]

Sisemàtica i taxonomia

Eupatorium havia contingut fins a 800 espècies,[2] però molts d'aquests s'han desplaçat a altres gèneres, incloent Ageratina, Chromolaena, Condylidium, Conoclinium, Critonia, Cronquistianthus, Eutrochium, Fleischmannia, Flyriella, Hebeclinium, Koanophyllon, Mikania, i Tamaulipa.[3]

Usos

Alguns Eupatorium es cultiven com a planta ornamental, en particular a Àsia.[4] Moltes plantes ornamentals anteriorment dins Eupatorium s'han traslladat a altres gèneres, com Bartlettina i Conoclinium.

El virus de les plantes Tobacco leaf curl virus ocasionalment afecta plantes d'aquest gènere.

Ús medicinal

L'espècie Eupatorium perfoliatum, s'ha fet servir en medicina tradicional,[5] per exemple per excretar l'excés d'àcid úric que causa la malaltia de la gota però té components tòxics i efectes secundaris. La sobredosi pot ser mortal.

Algunes espècies

Eupatorium cannabinum
Eupatorium perfoliatum

Amèrica del Nord

  • Eupatorium album L. – canabassa blanca[6][7]
  • Eupatorium altissimum L. – canabassa alta[6][7]
  • Eupatorium capillifolium (Lamarck) Small – canabassa canina[6][7]
  • Eupatorium compositifolium Walter – canabassa ianqui[6][7]
  • Eupatorium godfreyanum Cronquist, híbrid apomític (Eupatorium rotundifolium x Eupatorium sessilifolium)[8]
  • Eupatorium hyssopifolium L. – canabassa de fulles d'hisop[6][7]
  • Eupatorium lancifolium (Torrey & A.Gray) Small – canabassa de fulla de llança[6][7]
  • Eupatorium leptophyllum DC. – canabassa de fulla prima[6][7]
  • Eupatorium leucolepis (DC.) Torrey & A.Gray – canabassa esquamosa blanca[6][7]
  • Eupatorium linearifolium Walter sinònim Eupatorium cuneifolium – canabassa de fulla estreta[6][7]
  • Eupatorium mikanioides Chapman[6][7]
  • Eupatorium mohrii Greene – canabassa de Mohr[6][7]
  • Eupatorium paludicola E.E.Schill. & LeBlond – canabassa d'aiguamoll[9]
  • Eupatorium perfoliatum L. – eupatori[6][7]
  • Eupatorium pilosum Walter – canabassa pilosa[7]
  • Eupatorium resinosum Torrey ex DC. – canabassa resinosa o apegalosa[6][7][10]
  • Eupatorium rotundifolium L. – canabassa de fulla redona[6][7]
  • Eupatorium semiserratum DC. – canabassa de flor menuda[6][7]
  • Eupatorium serotinum L. – canabassa tardana[6][7]
  • Eupatorium sessilifolium L. – canabassa de terres altes[6][7]

Europa

Àsia

  • Eupatorium amabile Kitam.[6][11]
  • Eupatorium benguetense C.Robinson[6]
  • Eupatorium camiguinense Merr.[6]
  • Eupatorium chinense L.[6][11]
  • Eupatorium formosanum Hayata[6][11]
  • Eupatorium fortunei Turcz.[6]
  • Eupatorium japonicum Thunb.[12] (sovint inclosa en E. chinense)[13]
  • Eupatorium lindleyanum DC.[6][11]
  • Eupatorium luchuense Nakai[6][11]
  • Eupatorium makinoi T.Kawahara & T.Yahara (sinònim d'E. chinense)[13]
  • Eupatorium nodiflorum DC.[6]
  • Eupatorium quaternum DC.[6]
  • Eupatorium sambucifolium Elmer[6]
  • Eupatorium shimadai Kitam.[6]
  • Eupatorium squamosum D.Don[6]
  • Eupatorium tashiroi Hayata[6][11]
  • Eupatorium toppingianum Elmer[6]
  • Eupatorium variabile Makino[6]
  • Eupatorium yakushimaense Masam. & Kitam[6]

Traslladats a altres gèneres

  • Eupatorium adamantium Gardner (a Koanophyllon)
  • Eupatorium amygdalinum (a Ayapana)
  • Eupatorium ayapana – aya-pana, Water Hemp (a Ayapana)
  • Eupatorium bracteatum Gardn. (a Stomatanthes, S. pernambucensis)
  • Eupatorium coelestinum – canabassa blava (a Conoclinium)
  • Eupatorium collinum (a Chromolaena collina)[14][15]
  • Eupatorium itatiayense Hieron. (a Symphyopappus)
  • Eupatorium gayanum – asmachilca (a Aristeguietia gayana)[16][17]
  • Eupatorium laevigatum DC. (a Chromolaena)
  • Eupatorium ligustrinum (a Ageratina ligustrina)[18]
  • Eupatorium maculatum (a Eutrochium maculatum)
  • Eupatorium maximiliani Schrad. ex DC. (a Chromolaena)
  • Eupatorium megalophyllum (a Bartlettina sordida)
  • Eupatorium officinale (a Mikania)
  • Eupatorium pacificum (a Ageratina)
  • Eupatorium purpureum (a Eutrochium purpureum)
  • Eupatorium pyrifolium DC. (a Steyermarkina)
  • Eupatorium rufescens P.W.Lund. ex DC. (a Kaunia)
  • Eupatorium rugosum (a Ageratina altissima)
  • Eupatorium sordidum (a Bartlettina sordida)[19][20]
  • Eupatorium squalidum DC. (a Chromolaena)
  • Eupatorium urticaefolium (a Ageratina, sinònim d'A. altissima)
  • Eupatorium vauthierianum DC. (a Heterocondylus alatus)
Eupatorium makinoi

Notes

  1. ↑ Gledhill, David. The Names of Plants. 4. Cambridge University Press, 2008, p. 159. ISBN 978-0-521-86645-3.
  2. ↑ Whittemore (1987)
  3. ↑ King, R. M. and H. Robinson. 1987. The genera of Eupatorieae (Asteraceae). Monographs in Systematic Botany, Missouri Botanical Garden 22: 1-581.
  4. ↑ SASAKI YOHEI, MATSUMOTO ATSUSHI, TAKIDO MICHIO, YOSHIMURA MAMORU, NAGUMO SEIJI «Study on Eupatorium Plants Called "Fujibakama"». Japanese Journal of Pharmacognosy, 60, 1, 2006, p. 15-20. Arxivat de l'original el 2008-08-22. ISSN: 1349-9114 [Consulta: 7 agost 2012]. Arxivat 2008-08-22 a Wayback Machine.
  5. ↑ Sharma et al. (1999)
  6. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 Schmidt & Schilling (2000)
  7. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 «Eupatorium». Flora of North America.
  8. ↑ Kunsiri Chaw Siripun and Edward E. Schilling «Molecular confirmation of the hybrid origin of Eupatorium godfreyanum (Asteraceae)». American Journal of Botany, 93, 2, 2006, p. 319–325. DOI: 10.3732/ajb.93.2.319. PMID: 21646192.
  9. ↑ Schilling, Edward E.; Leblond, Richard J.; Sorrie, Bruce A.; Weakley, Alan S. «Relationships Of The New England Boneset, Eupatorium Novae-Angliae (Asteraceae)». Rhodora, 109, 938, 2007, p. 145. DOI: 10.3119/0035-4902(2007)109[145:ROTNEB]2.0.CO;2. ISSN: 0035-4902.
  10. ↑ DL Byers «Effect of cross proximity on progeny fitness in a rare and a common species of Eupatorium (Asteraceae)». American Journal of Botany, 85, 5, 1998, p. 644–653. DOI: 10.2307/2446533. JSTOR: 2446533.
  11. 1 2 3 4 5 6 «Eupatorium». Digital Flora of Taiwan.
  12. ↑ «Eupatorium Linn.». Dinghushan Plant Checklist.
  13. 1 2 «Asteraceae Tribe Eupatorieae (Draft)». Flora of China. Arxivat de l'original el 2009-07-14. [Consulta: 1r desembre 2009].
  14. ↑ «Eupatorium collinum». nomen.at.
  15. ↑ «Eupatorium collinum». Henriette's Herbal.
  16. ↑ Database entry Ayapana - Ayapana triplinervis - Ayapana - Eupatorium ayapana - Ayapana - Eupatorium triplinerve
  17. ↑ «Fine Chem Trading (ChemFinder - UK) - Supplier MS8888». Arxivat de l'original el 2012-02-13. [Consulta: 7 agost 2012].
  18. ↑ «Eupatorium ligustrinum DC.». United States Department of Agriculture Agricultural Research Service, Beltsville Area, Germplasm Resources Information Network. Arxivat de l'original el 2012-09-18. [Consulta: 7 agost 2012].
  19. ↑ «Eupatorium sordidum Less.». USDA PLANTS.
  20. ↑ Webb, C.J.; Sykes, W.R.; Garnock-Jones, P.J. «B. sordida». Flora of New Zealand, First electronic edition, Landcare Research, juny 2004. [Consulta: 28 gener 2008].

Referències

  • Hatfield, Gabrielle (2004): Encyclopedia of Folk Medicine: Old World and New World Traditions. ABC-CLIO, Inc., Santa Barbara. ISBN 1-57607-874-4
  • Ito, Motomi; Watanabe, Kuniaki; Kita, Yoko; Kawahara, Takayuki; Crawford, D.J. & Yahara, Tetsukazu (2000): Phylogeny and Phytogeography of Eupatorium (Eupatorieae, Asteraceae): Insights from Sequence Data of the nrDNA ITS Regions and cpDNA RFLP. Journal of Plant Research 113(1): 79-89. doi:10.1007/PL00013913 (HTML abstract)
  • Lamont, E.E. (1995): Taxonomy of Eupatorium Section Verticillata (Asteraceae). New York Botanical Garden Press. ISBN 0-89327-391-0
  • Longe, Jacqueline L. (2005): The Gale Encyclopedia of Alternative Medicine (2nd ed., vol. 1). Gale Group, New York. ISBN 0-7876-7424-9
  • Schmidt, Gregory J. & Schilling, Edward E. (2000): Phylogeny and biogeography of Eupatorium (Asteraceae: Eupatorieae) based on nuclear ITS sequence data. Am. J. Bot. 87(5): 716-726. PMID: 10811796 PDF fulltext
  • Sharma, Om P.; Dawra, Rajinder K.; Kurade, Nitin P. & Sharma. Pritam D. (1999): A review of the toxicosis and biological properties of the genus Eupatorium. Natural Toxins 6(1): 1-14. doi:10.1002/(SICI)1522-7189(199802)6:1%3C1::AID-NT3%3E3.0.CO;2-E (HTML abstract)
  • Whittemore, Alan (1987): The Sectional Nomenclature of Eupatorium (Asteraceae). Taxon 36(3): 618-620. doi:10.2307/1221856
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.