Euro digital

Comparació de l'euro digital com a CBDC, efectiu, diners en llibres, passius i actius

L’euro digital és una moneda digital de banc central (anglès: Central Bank Digital Currency; CBDC per les inicials en anglès) prevista per al conjunt de la zona euro, dissenyada i impulsada pel Banc Central Europeu (BCE) i el Sistema Europeu de Bancs Centrals com a forma digital d’efectiu emesa per l’autoritat monetària.[1][2]

La seva finalitat és oferir un instrument de pagament electrònic ràpid, segur i gratuït per a la ciutadania, que complementi l’efectiu i els mitjans de pagament privats, reforçant la sobirania financera europea i reduint la dependència de xarxes de pagament internacionals.[3][4]

Antecedents

El 2 d'octubre de 2020, el BCE va publicar un informe que descrivia la introducció d'un euro digital des de la perspectiva de l'Eurosistema.[5][6] Des del 2020, es van llançar diversos projectes en col·laboració amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) per provar l'emissió, el control i la transferència de moneda digital del banc central, així com tokens de valors i contractes intel·ligents en una cadena de blocs.[7]

Després de la fase d’investigació (2021–2023), el BCE va iniciar la fase de preparació el novembre de 2023, orientada a definir el disseny, la normativa de funcionament i la infraestructura tècnica del futur euro digital.[8] El juny de 2026, la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu va aprovar el reglament sobre l’euro digital (43 vots a favor, 14 en contra i 1 abstenció), pas previ a la votació en ple de l’Eurocambra prevista per al juliol següent, amb l’objectiu que el marc regulador s’aprovés abans de finals de 2026 i permetés la seva emissió entorn de 2029.[3][2]

Descripció general

L’euro digital està concebut com una forma digital d’efectiu, és a dir, com a diners públics emesos pel BCE que la ciutadania i les empreses podran utilitzar per a qualsevol pagament electrònic a la zona euro, tant en compres presencials com en línia.[1][2] Segons els organismes europeus, hauria d’estar disponible de manera gratuïta per als usuaris finals, amb serveis bàsics com l’obertura del moneder, la gestió de fons i l’accés a un instrument de pagament sense comissions per a la ciutadania.[2][4]

El projecte preveu que l'euro digital sigui emès pel BCE i operi principalment mitjançant un sistema basat en comptes per a pagaments en línia, mentre que els pagaments fora de línia es podrien fer directament entre dispositius mòbils sense necessitat de connexió a Internet.[2] Els euros digitals es mantindrien en moneders digitals gestionats per intermediaris (bancs i altres proveïdors de serveis de pagament), però continuarien sent un passiu del BCE, igual que l’efectiu.[1][9]

Els textos normatius proposen establir límits a la quantitat d’euros digitals que cada persona pot retenir, amb l’objectiu d’evitar una fuga massiva de dipòsits des dels bancs comercials i preservar l’estabilitat financera.[1][4] Per a les empreses, s’estudia que només puguin acumular saldos en euro digital durant períodes curts (per exemple, fins a 24 hores) per gestionar cobraments, la qual cosa reforça la funció de mitjà de pagament i no de instrument d’estalvi.[4]

La proposta de reglament preveu que la majoria d’empreses de la zona euro estiguin obligades a acceptar pagaments en euro digital, amb excepcions per a alguns autònoms i microempreses que tampoc acceptin altres mitjans de pagament digitals.[2] Els serveis bàsics associats al euro digital (obertura de compte o moneder, consultes de saldo, utilització com a instrument de pagament) haurien de ser gratuïts per a les persones usuàries, tot i que es manté la possibilitat de comissions per a comerciants semblants a les dels sistemes actuals de targetes.[4]

Arguments i motivacions per a la introducció d'un euro digital

Els arguments i motius per a la introducció d'un euro digital són, segons el BCE:[10][11][12]

  • Preservar el paper dels diners del banc central com a àncora monetària per al sistema de pagaments.[13]
  • Proporcionar accés digital gratuït a un mitjà de pagament legal i segur a la zona euro
  • Ampliació de les opcions de pagament a través de diners alternatius del banc central juntament amb diners en efectiu i llibres en comptes bancaris comercials, contribuint a la disponibilitat i la inclusió.
  • Generar confiança en els diners digitals mitjançant un alt nivell de protecció de la privadesa
  • Promoure la innovació en els pagaments al detall
  • Limitar la propagació de monedes digitals estrangeres per salvaguardar l'estabilitat financera i la sobirania monetària de l'eurozona[14]
  • La redistribució de la riquesa i l'ajuda social es simplificarien molt.

A més d'aquests motius, la possibilitat d'una nova disminució en l'ús de l'efectiu com a mitjà de pagament juga un paper important en el debat sobre l'euro digital.[15]

Opinions sobre la possible introducció d'un euro digital

La Verbraucherzentrale Bundesverband (Organització Pública Alemanya per a la Protecció dels Consumidors) considera l'euro digital com un bé públic i, per tant, una oportunitat per fer que els pagaments digitals estiguin més orientats al consumidor.[16]

La Societat Alemanya d'Informàtica (GI) veu la introducció d'un euro digital i el declivi simultani de l'efectiu com una amenaça a l'autodeterminació informativa i la privadesa; hi ha el perill del "Gläserner Mensch" (metàfora alemanya de la protecció de dades, que representa el "cribratge" complet de les persones i el seu comportament per part d'un estat de control, que es percep com a negatiu).[17]

Referències

  1. 1 2 3 4 «What would the digital euro be?» (en castellà). Banc Central Europeu, 14-02-2024.
  2. 1 2 3 4 5 6 «La UE dona un nou pas cap a l’euro digital: així funcionarà». El Nacional, 23-06-2026. [Consulta: 23 juny 2026].
  3. 1 2 Tasca, Elisa «El euro digital da un paso clave al recibir la luz verde de la comisión de Economía de la Eurocámara» (en castellà). Cinco Días, p. 23-6-2026.
  4. 1 2 3 4 5 ECO. «Parlamento Europeu dá primeira luz verde ao futuro euro digital e fala em dia histórico» (en portuguès). Eco, 23-06-2026. [Consulta: 23 juny 2026].
  5. ↑ «Bericht über einen digitalen Euro» (en anglès). Europäische Zentralbank | Eurosystem, 2020. [Consulta: 16 febrer 2022].
  6. ↑ Fabio Panetta. «We must be prepared to issue a digital euro» (en anglès). The ECB Blog, 20-10-2020. [Consulta: 4 març 2022].
  7. ↑ «Experiment on the use of Central Bank Digital Currency» (PDF) (en anglès). Banque de France, 29-04-2021. [Consulta: 16 febrer 2022].
  8. ↑ «Progresos en el euro digital» (en castellà). Banc Central Europeu, 30-10-2025.
  9. ↑ «El euro digital» (en castellà). Banc d'Espanya. [Consulta: 23 juny 2026].
  10. ↑ «Ein digitaler Euro» (en alemany). ecb.europa.eu. [Consulta: 10 juliol 2021].
  11. ↑ Panetta, Fabio. «Ein digitaler Euro für den Zahlungsverkehr von morgen» (en anglès). Europäische Zentralbank | Eurosystem, 18-11-2021. [Consulta: 4 març 2022].
  12. ↑ «Argumente für einen digitalen Euro: Hauptziele und Gestaltungsaspekte» (PDF) (en anglès). Europäische Zentralbank - Eurosystem, 01-07-2022. [Consulta: 1r octubre 2022].
  13. ↑ «Der digitale Euro und die Bedeutung von Zentralbankgeld» (en anglès). Europäische Zentralbank | Eurosystem, 05-10-2022. [Consulta: 11 març 2023].
  14. ↑ «Wozu ein digitaler Euro?» (en anglès). forbes.at, 04-07-2022. [Consulta: 14 març 2023].
  15. ↑ «Wie stehen private Haushalte in Deutschland zum digitalen Euro? Erste Ergebnisse aus Umfragen und Interviews» (PDF) (en anglès). Deutsche Bundesbank, Monatsbericht Oktober 2021. [Consulta: 7 març 2022].
  16. ↑ «Der digitale Euro. Für Privatsphäre, Unabhängigkeit und Teilhabe im digitalen Zahlungsverkehr» (PDF) (en anglès). Verbraucherzentrale Bundesverband, 30-07-2021. [Consulta: 7 març 2022].
  17. ↑ «Digitale Währungen schaffen gläserne Menschen» (en anglès). Gesellschaft für Informatik, 22-11-2022. [Consulta: 7 gener 2023].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.